La modificació –assegura el decret aprovat– garanteix la preservació d’uns espais agraris actius i sostenibles, necessaris per a la biodiversitat, i permet compatibilitzar la producció d’aliments amb la conservació i la preservació dels hàbitats i les espècies
Dos anys després de presentar la primera proposta d’ampliació de la ZEPA, el Govern ha acordat passar del prop de mil hectàrees protegides que hi havia fins ara a preservar-ne 2.407. Amb el nou dibuix, creu que “s’augmenta l’exigència i la necessitat de complir condicions” davant una nova ampliació de l’aeroport, si bé admet que l’Estat podria sobreposar-se per motius d’interès general i aleshores hauria d’aplicar compensacions protegint nous terrenys.
Eixamplar l’espai preservat era una de les exigències fetes per la Comissió Europea a través de la Carta d’Emplaçament que va enviar el 2021. Arran d’una denúncia de DEPANA del 2003, fa més de tres anys la CE enviava un requeriment judicial a la Generalitat i l’estat espanyol en què els retreia la manca de mesures per protegir el delta del Llobregat després dels efectes de l’última ampliació de l’aeroport del Prat i del port de Barcelona.
Fruit d’aquell requeriment, el Govern es va comprometre a redefinir la ZEPA i la LIC (Lloc d’Importància Comunitaria) na tot l’entorn metropolità del riu i la desembocadura, mentre que l’Estat delimitava la ZEPA marítima i començava a enderrocar els aparcaments de l’aeroport construïts en ple entorn natural.
Dos anys després que la consellera Teresa Jordà presentés la proposta del Govern per ampliar les zones de protecció, aquest dimarts el Consell Executiu ha donat llum verda al dibuix final. En el cas de la ZEPA, passa de les 935 hectàrees que tenia fins ara a abraçar una àrea de 2.407,12 ha, dins els termes municipals del Prat, Viladecans, Sant Boi, Gavà, Santa Coloma de Cervelló, l’Hospitalet, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Castelldefels i Barcelona.
En el cas de la LIC, la zona protegida passa a denominar-se Aiguamolls del Delta i creix del miler d’hectàrees preservades fins ara per ocupar una extensió de 1.556,66 ha. Des del Govern destaquen que ara queda protegit més del 56% de l’hàbitat de les depressions humides interdunars, el 47% de les dunes movents del cordó litoral i el 13% de les dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre.
Entren al nou dibuix de la ZEPA i la LIC el tram del riu Llobregat des del pont de l’N-340 (el de Molins de Rei – Sant Vicenç dels Horts) fins la desembocadura, l’Illa, la bassa de desguàs del canal de l’aviació, la zona central del parc litoral del Prat, la platja del Prat, la Roberta, la colònia militar de l’aeroport, la pineda de les Filipines, l’ampliació de Can Sabadell, l’ampliació del Remolar, la Murtra i la Murtrassa, la pineda de Gavà i l’Olla del Rei.
Mesures addicionals
A part de refer les àrees protegides, el Govern ha destacat un paquet de mesures acordades “per plantejar un nou model de gestió que no sigui només diverses línies marcades en un mapa”. “Volem assegurar l’activitat agrícola i conservar la biodiversitat amb models sumatoris a través d’una gestió integral, deixant de banda el model del ciment”, afegeixen des d’Acció Climàtica.
En aquest sentit, l’executiu es proposa començar abans que acabi l’any la redacció i tramitació del Pla de protecció de medi natural i del paisatge de l’espai Delta del Llobregat, un document històricament reclamat pels agents social i polítics locals. La intenció de l’executiu és obrir un procés participatiu “que reculli una reflexió global del futur de tot el delta”.
Al mateix temps, el Govern aposta per crear un model de governança compartit entre la Generalitat, el món local, agrari, ambiental i comunitari. Per exemple, planteja la possibilitat que la Generalitat pugui adquirir terrenys que ara estan en desús per destinar-los a cultius, bé sigui amb licitacions o bé amb pagament de serveis ambientals per a la producció d’aliments.
Una altra de les mesures plantejades a l’acord d’aquest dimarts és impulsar els ajuts públics i les inversions perquè els productors agraris del delta del Llobregat puguin modernitzar les infraestructures per optimitzar la producció, en paral·lel a un treball que afavoreixi la recuperació de la biodiversitat i la millora de la qualitat de les masses d’aigua.
Per últim, el Govern es marca fins a finals del 2025 per aprovar una cartografia dels espais agraris d’interès situats dins l’àmbit ZEPA per incorporar-los al mapa de sòls de Catalunya i reforçar-ne la preservació a través del Pla territorial sectorial específic del Parc Agrari del Baix Llobregat. Al mateix temps, es vol revisar el Pla de gestió i desenvolupament del mateix parc per actualitzar-lo a les activitats i condicions ambientals d’avui en dia.
“Més exigència” si es vol ampliar l’aeroport
Pel que fa a la influència que poden tenir les noves ZEPA i LIC davant un projecte d’ampliació de l’aeorport, fonts del Govern apunten que ara “creix l’exigència i la necessitat de complir determinades condicions” si es volen tocar aquests espais. En aquest sentit, les mateixes fonts recorden que la Comissió Europea “ja va dir que abans de plantejar qualsevol nova ampliació calia complir amb la Carta d’Emplaçament del 2021”, i sostenen que “la proposta acordada ara va més enllà del que demanaven les institucions europees”.
Des de l’executiu admeten que l’estat espanyol podria passar per damunt de la preservació si presenta una proposta d’ampliació que argumenti una necessitat d’interès general i que vagi acompanyada d’un paquet de mesures compensatòries amb nous espais protegits. A parer de les fonts del Govern consultades, però, el nou dibuix “blinda el model actual del delta i de l’aeroport”.
En relació al fet que el Govern hagi acordat la nova preservació del delta del Llobregat en un moment en què es troba en funcions, fonts d’Acció Climàtica justifiquen la dilació pel diàleg obert amb tots els agents “per tancar una entesa que vagi més enllà de traçar unes línies”. Asseguren que l’acord de Govern “té vigència plena” i que si es configurés un nou executiu sense ERC que discrepés del model definit, aquest hauria d’aprovar tirar-ho enrere.
Proposta dialogada
Després que el procés per concretar la protecció del delta del Llobregat hagi durat dos anys, el Govern recalca que ha volgut donar compliment jurídic i tècnic a la Carta d’Emplaçament d’Europa i alhora respondre al màxim a les peticions dels agents de tot l’entorn de l’espai natural.
Així, ressalta que ha mantingut un “diàleg constant” amb els sindicats Unió de Pagesos i JARC, i amb entitats com Ecologistes de Catalunya, SEO/Birdlife i la Xarxa per a la Conservació de la Natura. “Des de l’inici s’ha estat buscant una proposta integral, entenent que el procés no era fàcil i que calia trobar l’encaix per gestionar coordinadament els espais protegits i els espais no protegits”, apunten, tot admetent que “potser el dibuix de les línies finals de protecció pot generar friccions”, especialment amb els Ajuntaments. Amb tot, insisteixen que el paquet de mesures que acompanya les noves ZEPA i LIC “poden generar consens” amb tots els agents del territori.
El Govern recorda que, de no ampliar les àrees de protecció, s’exposava a sancions administratives, al veto davant subvencions europees o a responsabilitats judicials. Confien que amb l’acord d’aquest dimarts el procés de la Carta d’Emplaçament del 2021 “quedarà quasi del tot resolt” pel que fa a la responsabilitat de la Generalitat, que acabaria del tot quan s’aprovi el Pla Especial de Protecció. En paral·lel, l’estat espanyol haurà de culminar la restitució dels espais naturals de Viladecans on AENA va construir diversos aparcaments que ja estan en procés d’enderroc.
L’ALCALDE DEL PRAT, LLUÍS MIJOLER, VALORA NOVA ZEPA COM A DOBLEMENT POSITIVA, JA QUE PROTEGEIX EL MEDI NATURAL I ALHORA DIFICULTA L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT
L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, ha valorat positivament la notícia de l’ampliació i ha reconegut que l’acord coincideix bastant amb la proposta que havia fet l’Ajuntament pratenc i amb el que reclamaven els moviments ecologistes, a més de fer més difícil una possible ampliació de l’aeroport.
En l’anunci de l’expansió de la zona protegida, el Govern ha manifestat la voluntat de fer compatibles en el delta de Llobregat la producció d’aliments amb la preservació de les espècies, el que ha titllat de “dues cares de la mateixa moneda”. “Sense la ZEPA, el delta seria per a l’asfalt”, ha afirmat la portaveu, Patrícia Plaja. La proposta també incrementa la superfície del que es considera lloc d’importància comunitària i canvia la denominació de la zona per ‘Aiguamolls del delta del Llobregat’.
Aquest canvi, sumat a un model de gestió integral, ha assegurat, “tindrà beneficis a llarg termini per al medi ambient, per a la ciutadania i per a l’economia de la zona, però sobretot per a l’agricultura sostenible i la biodiversitat”. En aquest sentit, l’alcalde Mijoler ha volgut subratllar que la convivència de la ZEPA amb el Parc Agrari és totalment possible, tal com posa de manifest el fet que hi ha pagesos del Prat que ja cultiven en la zona protegida.
Després de subratllar que fa dos anys que l’Ajuntament reclamava aquesta declaració, ja que la consellera d’Acció Ambiental, Teresa Jordà, va presentar el juny de 2022 al Prat aquesta proposta d’ampliació, Mijoler ha subratllat que la modificació ha d’anar acompanyada d’un pla de gestió i de recursos i ha instat el futur govern de la Generalitat que posi els mitjans per tal que aquesta protecció sigui compatible amb la convivència amb el Parc Agrari.
El Govern assegura que la proposta, no només respon a l’emplaçament que va fer la Comissió Europea, que va considera de tot insuficient la superfície protegida, sinó que és un proposta de diàleg i convivència d’usos, que “per primera vegada no lluitaran entre si sinó que es complementaran”. Mijoler, així mateix, ha recordat que la Comissió Europea ha considerat que la protecció actual dels Espais Naturals derivada de les compensacions per l’ampliació de l’aeroport i el port no ha donat els resultats que es preveien.
“La Comissió Europea ens emplaça a dotar la zona d’una major protecció, però això és només el primer pas”, ha puntualitzat, i ha subratllat que una de les mancances que té actualment el Consorci del Delta de Llobregat és la falta d’aportacions per part de les administracions competents en la protecció del medi natural.
Mijoler no ha passat per alt la connexió entre la declaració d’avui del govern en funcions i l’amenaça sobre el territori que suposaria el creixement de les grans infraestructures metropolitanes. “Aquest pas encara dificulta més una possible ampliació de l’aeroport i el port i ens dona la raó quan diem que no hi cap cap infraestructura més en aquesta zona d’espais naturals i Parc agrari. “Protegir el Delta del Llobregat és la nostra forma de protegir el planeta”, ha conclòs l’alcalde del Prat.
LA PATRONAL S’OPOSA A L’AMPLIACIÓ DE LA ZONA ZEPA DEL DELTA
AEBALL s’oposa rotundament a l’ampliació de la zona ZEPA en el Delta del Llobregat aprovada avui pel Govern de la Generalitat en funcions, pels motius que la patronal ha vingut exposant des de fa anys.
Concretament, la patronal del territori, adherida a Foment del Treball, exposa que l’ampliació “paralitzaria les inversions, el creixement i la promoció econòmica de la comarca a més de suposar un greu perjudici per al desenvolupament de les infraestructures ferroviàries i viàries, així com l’ampliació de l’aeroport”.
La zona ZEPA “és incompatible amb qualsevol activitat econòmica mínimament tecnificada a causa de les restriccions que imposa, sense que aquestes tinguin un impacte necessàriament negatiu sobre la conservació ambiental, i implica renunciar a les inversions en infraestructures estratègiques i bàsiques per al desenvolupament econòmic i social, defensen.
La patronal remarca que “és una decisió que no compta amb el suport polític necessari perquè per dues vegades el Parlament de Catalunya va rebutjar per majoria aquesta ampliació fa un any i que a més no ha tingut en compte l’opinió de l’empresariat de la comarca ni del món local”.
AEBALL es va sumar al procés d’al·legacions al projecte d’Acord de Govern l’any 2022, de les que asseguren que mai han rebut resposta, “ni s’ha buscat per part del Govern un consens amb els actors del territori, ni hi ha hagut cap notícia des d’octubre d’aquest mateix any”, afegeixen.
De la mateixa manera, ressalten el fet que en tres anys des que es va remetre la Carta d’Emplaçament de la Comissió Europea, “el Govern no ha pogut rebatre amb arguments científics els informes, notes d’anàlisis i publicacions realitzades tant per l’Institut Agrícola, patronal del sector associada i que ostenta la vicepresidència d’AEBALL, com per experts independents, laboratoris de recerca i centres públics, que mostraven que l’ampliació de la ZEPA no sols no és una solució al que la Comissió Europea demana en la Carta, sinó que és contraproduent i col·loca a Catalunya en un risc seriós d’expedient d’infracció”.
La patronal es suma a la petició de l’Institut Agrícola de suspensió urgent sine die de l’ampliació de la ZEPA del Delta del Llobregat “a favor del desenvolupament econòmic del territori, la seva activitat empresarial i les infraestructures que des de la comarca donen servei a tota Catalunya”.
Article original elbaix
