L’any 2025, gairebé la meitat de la població metropolitana ocupada ja treballava en un altre municipi de l’àmbit metropolità (49,2%). El mateix passava amb el 40,9% de les persones que estudiaven. En el cas de les activitats culturals, aquest percentatge era del 32,5%. D’altra banda, el barri continuava sent l’espai de referència per comprar aliments frescos (72, 6%) i envasats (69,5%), per anar al metge de família (69,4%), per al banc (49,7%) i per fer esport (49,7%). Però les dificultats per trovar habitatge assequible al barri i a la ciutat on es viu eren molt notables (79,1%), la mobilitat residencial es disparava i els motius econòmics eren la raó que més creixia per canviar d’habitatge (23,9% el 2025).
Són dades de l’Enquesta de cohesió urbana (ECURB) 2025, duta a terme per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Feta entre el 5 de maig i el 16 de juny del 2025 a 3.838 persones de més de 16 anys de l’àmbit metropolità de Barcelona, continua registrant algunes de les informacions més rellevants de l’antiga Enquesta metropolitana.
Amb aquesta darrera edició, ja es disposa de sèries de dades històriques de quatre dècades que monitoritzen les principals transformacions socioterritorials de la metròpolis de Barcelona. La mobilitat residencial és un d’aquests aspectes, el qual se situa actualment en màxims històrics, explica la nota de prensa de l’Institut Metròpoli.
Satisfacció amb el barri de residència
El 85,8% de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona estava satisfeta o molt satisfeta amb el barri on vivia. La satisfacció era més gran a la capital (88,6%) i a la segona corona (86%), i lleugerament inferior entre els residents de la primera corona metropolitana (82,9%).
Dificultats per trobar habitatge assequible
Pel que fa a la dificultat per trobar habitatge al barri on es viu, el 79,1% de la població considerava que era difícil trovar-ne un d’assequible que s’adeqüi a les seves necessitats dins el barri o municipi. La proporció de la gent que percevia aquesta dificultat creixia un 20,3% respecte del 2022. Aquesta percepció era lleugerament més elevada a la ciutat de Barcelona, on el 80,1% es mostrava en desacord amb aquesta possibilitat, i es reduia progressivament a la primera (78,1%) i a la segona corona metropolitanes (73,9%).
El responsable de l’àrea de Cohesió Social i Urbana de l’Institut Metròpoli, Sergio Porcel, explica que “la percepció de dificultat a l’hora de trobar un habitatge assequible al barri ha augmentat significativament entre el 2017 i el 2025, fet que reflecteix la crisi actual d’habitatge. A l’inici, aquesta percepció era més elevada a la ciutat central, però en els darrers nou anys han tendit a igualar-se els nivells de percepció de dificultat per trobar habitatge assequible arreu de la regió metropolitana de Barcelona i s’ha estès aquesta problemàtica més enllà de la capital”.
Mobilitat residencial en màxims històrics
La mobilitat residencial se situava en el 23,8% el 2025, lleugerament per sota del 2022. Això vol dir que prop d’un milió de persones de 16 anys i més havien canviat de residència en els últims cinc anys a l’àrea metropolitana. La majoria es muda a un habitatge del mateix municipi on viu, i representa el 69,4 % del total de població que ha fet un canvi.
Els motius econòmics o forçats per l’habitatge es consolidaven a l’alça per canviar de residència. Són els que han crescut més durant les darreres dècades, ja que han passat del 5,7% l’any 1995 al 23,9% l’any 2025. Tanmateix, les raons principals dels canvis d’habitatge són la formació d’una llar o altres motius familiars (36,5%) i la millora residencial de l’habitatge o l’entorn (35%). D’altra banda, el preu de l’habitatge també ha crescut en els darrers anys com a raó principal per escollir el lloc de residència, i ha passat del 22,7% el 2022 al 27,9% el 2025.
Aquesta mobilitat residencial ha debilitat les xarxes de suport mutu: entre el 2022 i el 2025 ha disminuït de manera generalitzada la població metropolitana que disposa de familiars i amistats que els donen suport en situacions de dificultat en el mateix barri de residència.
El 30% preveu canviar d’habitatge en els pròxims cinc anys
L’any 2025, un 30,1% de la població metropolitana preveia canviar d’habitatge en els pròxims cinc anys, situació similar a la del 2022. Les expectatives de canvi residencial havien disminuït entre la població de la ciutat de Barcelona (33,1%), mentre que s’havien incrementat a la segona corona metropolitana (28,1%). Aquestes evolucions consoliden tendències que s’havien observat. En el cas de Barcelona, la previsió de canvi d’habitatge es manté alta en termes històrics. Quant a la segona corona, l’increment del 2025 continua la tendència alcista registrada en la sèrie històrica des del 1990 (12,3%). La meitat de les persones que expressen aquesta previsió de canvi diuen que el motiu principal és millorar l’habitatge o l’entorn. Aquest motiu ha passat del 30,7% al 49,2% entre el 2017 i el 2025.
———————————————————————
L’Enquesta de cohesió urbana (ECURB) 2025, duta a terme per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB, dona continuïtat a algunes informacions de la sèrie iniciada l’any 1985 amb l’antiga Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, coneguda com l’Enquesta metropolitana.
• Podeu accedir aquí a l’imforme complet Enquesta de cohesió urbana (ECURB), 2025. Resultats sintètics
