Ni el govern de Cerdanyola (PSC) ni el de Sant Cugat (Junts i ERC) fan declaracions públiques sobre la possible annexió de Bellaterra a Sant Cugat. Només el departament de premsa de l’ajuntament de Cerdanyola especifica els passos a seguir arran de la darrera resolució judicial, rebutjant fer més declaracions: “Se’ns ha notificat formalment la fermesa de la sentència i li donarem compliment iniciant en dos mesos la tramitació de l’expedient sobre la base de la sol·licitud de la comissió promotora. La sentència no predetermina el resultat final de l’expedient doncs serà la Generalitat qui el resolgui”.
La darrera resolució, emesa a finals de gener, dona fermesa a la sentència emesa el passat mes de juny, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) instava l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar l’expedient d’alteració del municipi presentat el 2019 per una comissió de veïns creada pocs mesos abans, Bellaterra és Sant Cugat. El consistori cerdanyolenc va presentar un recurs en contra de la resolució però el mateix TSJC ha notificat que el recurs no prospera i la sentència esdevé ferma. Davant d’això, ni l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC), ni el de Sant Cugat, Josep Maria Vallès (Junts), fan cap valoració política. Tampoc el president de l’EMD de Bellaterra, Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), fa, per ara, cap pronunciament al respecte.
Mentrestant, el president de la comissió veïnal que ha impulsat el procés, Miquel Vázquez, explica que l’Ajuntament de Cerdanyola té entre sis i nou mesos per incorporar els informes tècnics a l’expedient iniciat arran de la recollida de signatures promoguda per la comissió, que va aconseguir que prop del 60% de la ciutadania bellaterrenca sol·licités l’annexió a Sant Cugat. Quan l’informe estigui enllestit, el consistori veí l’haurà d’enviar a la Generalitat, que podrà sol·licitar més documentació i demanarà el posicionament als dos ajuntaments afectats.
“La decisió ha d’estar basada en criteris tècnics, no polítics”
“La decisió ha d’estar basada en criteris tècnics, no polítics”, defensa Vázquez, tot interpretant la normativa que regula la possible annexió, “Bellaterra té superàvit respecte als impostos que recapta l’Ajuntament de Cerdanyola i, per tant, l’annexió no tindrà cap cost econòmic per a l’Ajuntament de Sant Cugat”. El president de la comissió insisteix que el vincle social de Bellaterra és més estret amb la nostra ciutat que amb Cerdanyola i defensa que l’annexió no hauria de suposar perdre l’autogovern: “La llei que regula l’annexió no especifica què passa amb l’EMD i per això nosaltres interpretem que no s’extingirà. Tenim un informe no vinculant que diu que no desapareixeria. Una altra cosa és la negociació amb Sant Cugat, on es pot decidir mantenir-la, donar-li més competències o fer-la desaparèixer”.
Què diu la llei sobre la possible annexió?
La comissió impulsora basa la seva petició d’annexió en un decret català aprovat el 2007 en què s’especifica la possibilitat que una part d’un municipi o de diversos municipis s’agreguin a un altre sempre i que es garanteixi que “després de l’alteració, el municipi o els municipis afectats disposaran dels recursos ordinaris suficients per prestar els serveis mínims obligatoris que estableix la legislació de règim local” i que “el municipi al qual es fa l’agregació tingui més potencial demogràfic i econòmic que la part del municipi objecte de segregació”.
La norma recull que alguns dels motius que fan necessari o aconsellable la segregació i l’annexió han de ser d’índole geogràfica, demogràfica, econòmica o administrativa, motius que la comissió ciutadana ha esgrimit de forma continuada des de l’inici de la reivindicació ara fa més d’un lustre. Complint aquesta norma, la comissió, que es va crear a finals del 2018, va aconseguir superar el suport de més d’un 50% del cens estipulat pel decret. Els resultats finals es van presentar al mes de maig de l’any següent: 1.200 signatures que representaven un 60% del cens.
Arran de l’èxit de la recollida, la comissió va entregar la petició i les signatures a l’Ajuntament de Cerdanyola el mes de juny del 2019 tot i que l’alcalde Cordón, que tot just assumia el càrrec, va desestimar l’expedient amb un decret d’alcaldia al mes d’agost. Va ser arran d’aquella denegació que la comissió va impulsar un procés judicial en contra de l’Ajuntament, amb una primera resolució el mes d’octubre del 2022 en què es donava la raó a la comissió. L’Ajuntament va recórrer novament però el mes de juny passat el TSJC va refermar que el consistori havia d’iniciar la tramitació, una sentència que el govern cerdanyolenc va recórrer novament però que ha acabat amb la fermesa de la sentència arran de la resolució del mes passat.
La resolució definitiva de l’expedient depèn del govern de la Generalitat
Segons el decret, les administracions afectades han de facilitar totes les dades i informació necessàries a la comissió ciutadana perquè aquesta elabori la petició d’inici de l’expedient i, després, han de ser elles les que tramitin la sol·licitud per elevar-la a la Generalitat, que és el punt en què ens trobem arran de la darrera sentència. La resolució definitiva de l’expedient depèn del govern de la Generalitat, que haurà d’emetre un decret. Tot i que la normativa se centra en els criteris tècnics, com ara la viabilitat econòmica del canvi, no especifica quin pes tenen els posicionaments polítics dels municipis afectats.
Alhora, en cas de prosperar, el decret estipula règims transitoris en la governança municipal. Per exemple, si l’annexió prosperés i es produís abans de les eleccions municipals del 2027, la suma dels 3.000 habitants de Bellaterra faria que Sant Cugat superés els 100.000 habitants. A partir d’aquesta xifra, la ciutat hauria de tenir dos regidors més. Es contempla, llavors, cobrir “la diferència amb vocals gestors designats pel conseller de Governació i Administracions Públiques”.
I l’EMD?
La norma, en canvi, no estipula què passaria amb l’EMD ja que ni obliga a la dissolució ni al manteniment. Tot depèn de la interpretació de la norma ja que, sense una legislació pròpia de les EMDs i, per tant, basant la seva constitució en altres normatives, aquestes institucions se sustenten en la cessió d’unes competències bàsiques per part del municipi del qual formen part. Alhora, la negociació de convenis competencials i econòmics permet ampliar les competències més enllà de les bàsiques que han de tenir les EMDs.
Valldoreix, per exemple, té moltes més competències que les bàsiques gràcies a aquests convenis, que hores d’ara estan pendents de renovar. L’EMD Bellaterra, per la seva banda, ha iniciat el procés per definir nous convenis que permetin ampliar l’autogovern. Si el canvi de municipi suposa deixar sense efecte la cessió de competències o si aquesta cessió es manté al nou ajuntament no està estipulat al decret. El que és clar és que la negociació dels convenis passaria a dependre d’un altre ajuntament.
La llei impedeix crear noves EMDs però no especifica què passa si una EMD canvia de municipi
Alhora, la llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) impedeix crear noves EMDs, motiu pel qual el veïnat de la Floresta que pretenia arribar a aquesta fita va haver de fer marxa enrere i centrar-se en aconseguir més autogovern. Això significa que, si no canvia la norma, la hipotètica desaparició de l’EMD de Bellaterra arran de l’annexió al nostre municipi no es podria resoldre amb la creació d’una nova EMD de la mà de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Tot i que per ara la llei segueix inalterable, el president de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya i actual president de Valldoreix, Juanjo Cortés (Valldoreix Plural), ha iniciat una ronda de contactes amb els partits amb representació al Congrés dels Diputats per intentar modificar la norma en el que afecta a les EMDs, sobretot centrant-se en aspectes d’autonomia com garantir que l’incompliment de la regla de la despesa no suposa l’eliminació de l’administració descentralitzada.
Recorregut històric de la reivindicació
L’EMD de Bellaterra es va crear el 2010 però, només un lustre després, es feia evident el descontent d’una part de la ciutadania i dels partits respecte a la relació amb Cerdanyola. El mes de setembre del 2015, l’EMD de Bellaterra, encapçalada llavors per Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), va fer una consulta ciutadana per preguntar si l’EMD s’havia de constituir com un municipi independent. Amb un 54% de participació, un 95% dels votants va dir que sí. “Es dona la situació que les decisions de la comunitat de Bellaterra les estan prenent persones d’una altra comunitat que no tenen cap interrelació amb aquesta”, deia el president en una entrevista a aquest mitjà poc després de la consulta, “les decisions de Bellaterra es prenen en base a les necessitats d’una comunitat que no té res a veure”.
“Els bellaterrencs van abans a Sant Cugat, Sabadell i Barcelona que a Cerdanyola”
La via per esdevenir municipi no va prosperar i dos anys més tard, tenint la consulta com a precedent immediat, es va crear la comissió ciutadana que demanava l’annexió. “Ja al 2012 vam estudiar si teníem una singularitat pròpia i quins eren els hàbits dels bellaterrencs, que estan més enfocats cap a Sant Cugat que cap a Cerdanyola”, deia Vázquez en representació de la comissió que s’acabava de crear en una entrevista a aquest mitjà, “amb una enquesta vam veure que en hàbits de consum i ús de serveis els bellaterrencs van abans a Sant Cugat, Sabadell i Barcelona que a Cerdanyola”.
La petició de segregació i annexió va seguir el seu camí no exempta de polèmica perquè, mentre fins a un 60% de la ciutadania acabava fent suport a la petició, el vocal Quim Oltra (ERC) denunciava que l’EMD de Bellaterra s’havia gastat 15.000 euros el 2013 per un estudi amb arguments favorables a l’annexió. Entre els arguments, tal com va destapar Bellaterra Diari i elCugatenc, constava un de dirigit a la llavors alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (CiU), a qui se li garantia “una bossa de vots favorables a l’equip de govern de Sant Cugat”, una idea que el propi informe especificava que s’havia d’excloure de qualsevol document escrit. És un informe que, tot i que ja parlava d’annexió, es va fer abans de l’aposta independentista de Gent per Bellaterra amb l’impuls de la consulta sobre la constitució com a municipi.
Arran de la creació de la comissió ciutadana el 2018, Gent per Bellaterra i Convergents es van mostrar favorables a l’annexió mentre que ERC plantejava dubtes. Tampoc el govern de Cerdanyola veia amb bons ulls la proposta. De fet, la majoria de l’oposició cerdanyolenca també es mostrava prudent mentre que els partits santcugatencs es mantenien a l’expectativa. Sense renunciar a l’annexió, Andreu va proposar reprendre la negociació del conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola abans d’acabar el mandat passat.
Les darreres eleccions van apartar del govern el president que havia impulsat la consulta del 2015
Les darreres eleccions municipals van apartar del govern a Andreu, que es mantenia com a presidenciable de Gent per Bellaterra. Josep Maria Riba, candidat del nou partit Bellaterra Endavant, que va tenir el suport de Jordi Macarulla –fins llavors representant de Convergents–, va guanyar la presidència amb 817 vots (un 58%). També canviava la composició de la Junta de Veïns, que passava a tenir cinc vocals de Bellaterra Endavant, dos de Gent per Bellaterra i un d’ERC.
El canvi de govern no ha suposat apartar la possibilitat de l’annexió, tal com va reconèixer Macarulla, actual portaveu de Bellaterra Endavant i vocal al govern de l’EMD, a una entrevista a Bellaterra Diari: “No podem oblidar que estem immersos en un procés d’annexió a Sant Cugat gestionat per la comissió veïnal ‘Bellaterra és Sant Cugat’. D’una forma o altra ha de tenir el suport d’aquest govern donant resposta al 61% dels veïns de Bellaterra que es van mostrar favorables a aquesta annexió”. Segons el mateix mitjà, l’inici de la negociació del nou conveni es va fer sense descartar la via de l’annexió.
