La lliçó inaugural del curs 25-26 centrava el focus en una de les grans preocupacions dels darrers temps a l’entorn familiar, educatiu i mèdic. El dimarts 9 de setembre, l’auditori del Cèntric va omplir el seu aforament en rebre la xerrada “pantalles i cervell: què ens diu la neuroeducació?” a càrrec del professional David Bueno i Torrens, membre de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Després d’una impactant teatralització musical per part dels alumnes de l’Escola d’Arts en Viu i dels discursos de les diverses autoritats, com la regidora d’educació -Maria Francisca Barriga- i el cap d’àrea de coordinació i director adjunt dels serveis territorials d’Educació del Baix Llobregat -Marco Berenguer-, el ponent principal, David Bueno, va obrir la conferència exposant dades sorprenents: “els menors de 3 anys que s’exposen dues o més hores a les pantalles endarrereixen l’expressió oral 1 any”. I això, s’explica perquè els infants aprenen per imitació, a través de funcions com les que duen a terme les neurones mirall, i la tecnologia pot ser mirada i escoltada, però no retornarà aquestes accions.
Remarcava que un pediatre de Sant Joan de Déu li havia comentat que rebien molts infants derivats dels centres educatius per símptomes relacionats amb TEA (trastorn de l’espectre autista) i que, actualment, per establir un correcte diagnòstic havien de demanar als pares que estiguessin dos mesos sense pantalles a casa i que després tornessin amb el fill per a una segona valoració. Davant d’això, es va veure que la majoria dels nens perdien aquests trets TEA, és a dir, que no patien la malaltia, sinó que patien els efectes del pantallisme.
“La responsabilitat última no és dels menors, és nostra”
Hem de revisar el missatge que donem als nostres fills, ja que si no tenim una conducta exemplar i fomentem el vincle, que es veu trencat per la digitalització, no podem exigir que no facin abús de les pantalles. David exposava que els estudis conclouen que el temps de conversa de qualitat que es dediquen les famílies no supera les 5 hores setmanals i que, aquesta, és una xifra molt pobre que reflecteix el problema social que vivim.
“Els menors de 3 anys que s’exposen dues o més hores a les pantalles endarrereixen l’expressió oral 1 any”
Declarava que els menors de 5-6 anys no haurien de tenir contacte amb les pantalles i que a partir d’aquest rang i fins a l’adolescència, no s’hauria de permetre més de 30 minuts diaris de lleure tecnològic. Quan creixen una mica més, aquest horari es pot ampliar a 1 hora o com a màxim dues depenent de la persona, però que sobrepassant aquesta recomanació ja es considera abús i té conseqüències a llarg termini.
Evolució des del paleolític
És evident que amb el temps i les generacions, els humans han evolucionat i s’han adaptat gràcies a mecanismes com la selecció natural. Actualment, l’estil de vida que ens acompanya també és diferent i ha produït certs canvis: no ens movem tant (i encara menys si invertim massa temps en pantalles) i això activa l’amígdala, que percep aquest comportament com una amenaça i eleva l’estrès, que, de forma crònica, interfereix en la planificació, el raonament i l’atenció focalitzada. D’altra banda, tampoc fem tantes activitats en grup, el que incrementa la sensació de soledat, una emoció potenciada per la tecnologia, que s’encarrega d’aïllar-nos a casa.
Per acabar, l’abús de les pantalles també ens disminueix la resiliència perquè accedim a una infinitat de recursos que ens permeten evitar o treure allò que no ens agrada, generant una sensació d’immediatesa i de malestar amb un mateix. Això es tradueix en afectació del nucli estriat, que té a veure amb la motivació, el plaer i la recompensa.
“Tres minuts d’atenció plena són el temps que necessiten els circuits cerebrals del vincle per activar-se”
La vinculació és necessària per desenvolupar-se correctament i això només és possible a través de la interacció amb la gent. La primera cosa que vol aprendre un nadó és a fixar la mirada amb els cuidadors per a esbrinar què transmeten, per captar, en definitiva, un estat emocional global. Si com a pares no dediquem aquestes estones als fills i els garantim la nostra atenció, que mínim requereix 3 minuts, els fem integrar al cervell totes aquestes sensacions negatives.
El doctor Bueno recordava que fins a un 15% dels adolescents ha pensat algun cop a suïcidar-se en resposta a un dolor emocional que no poden gestionar. Aquest fet respon, en gran manera, a la manca de contacte i de vincle que hi ha ara mateix a la societat i un dels factors que ho fomenta és l’ús inadequat o excessiu de les pantalles.
