«Conscienciar i mobilitzar, no podem quedar-nos parades davant del que està passant amb la sanitat pública», explica una de les companyes de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa-Marea Blanca, mentre reparteix fulletons informatius a les persones que entren i surten del CAP Rambla. És una més de les accions que aquest grup d’activistes realitza des de fa més de 10 anys de lluita per defensar la sanitat pública i contra el procés de degradació que aquest pateix.
«Amb les retallades dels anys 2010 i endavant, quan aquí teníem al Mas com a president, un alumne ben avançat en això de retallar pressupost i drets, van fer un mal terrible que, amb una velocitat menor i amb noves tàctiques, encara continua», explica una altra, tot denunciant que «està molt clar que volen privatitzar la sanitat i deixar un servei de mínims per a qui no pugui pagar».
Innovar o privatitzar?
Aquesta és la música que sembla sonar darrere d’una de les recents «innovacions» (innovacions, modernització, digitalització i així endavant, són els conceptes que s’utilitzen per amagar la realitat) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. «Una nova plataforma permetrà integrar en les històries clíniques dels ciutadans les imatges mèdiques realitzades en centres privats», anunciava a finals de setembre el Departament de Salut del nostre país. Ja han formalitzat el contracte per «desplegar una eina interoperable per a compartir imatge mèdica amb agents externs al sistema sanitari català». O sigui, una eina digital perquè les persones assegurades en una mútua privada puguin pujar les seves imatges al seu espai a La Meva Salut, incorporant-les al seu historial.
El contracte per establir la citada plataforma per a compartir imatges mèdiques diagnòstiques amb «agents externs al sistema sanitari català», informa el Departament, té com a «objectiu principal», el «garantir l’accés, la integració i la reutilització de les imatges mèdiques generades en centres sanitaris autoritzats i de diferents nivells assistencials (…) amb independència de si són centres del sistema públic de salut de Catalunya (SISCAT) o externs”.
S’informa encara de detalls tècnics, com ara que «aquesta nova solució s’integrarà amb sistemes corporatius com SIMDCAT (fundació de la Generalitat), HC3 , La Meva Salut i DOSIS-SIMDCAT, i serà compatible amb estàndards oberts com DICOM, HL7 i FHIR. El projecte, impulsat a través de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), s’emmarca en el subprojecte C11.I03.P14 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i compta amb un pressupost base de licitació de 1.391.500 euros (IVA inclòs). L’empresa adjudicatària és TECNOLOGIAS PLEXUS S.L.»
Concretament, el citat objectiu principal és que es pugui «consultar, compartir, descarregar i gestionar imatge mèdica diagnòstica amb entitats sanitàries externes, així com amb els ciutadans». Un altre objectiu és facilitar la «pujada d’estudis des de centres no integrats, amb el consentiment del pacient, i la seva incorporació a la història clínica». Tot plegat, el sistema, s’assegura, estarà «disponible des de qualsevol dispositiu a través d’una interfície web segura, multilingüe i escalable».
Més integrat i centrat en la ciutadania?
Es tracta, en definitiva, d’un passet més en el camí del projecte en marxa anomenat Pla de Transformació Digital en Atenció Primària (PTDAP) i del Grup de Treball GT5; el que representa una passa important cap a un «sistema més integrat, sostenible i», s’afegeix des del Departament de Salut, «centrat en la ciutadania».
Sostenibilitat, servei a la ciutadania, participatiu… i així avança el govern de la Generalitat vestint i guarnint prou macos i bonics tots els discursos destinats a fer encabir allò que, en realitat, no queda bé o seria millor no dir clarament. Per entendre’ns, la consellera Olga Pané, responsable del Departament de Salut, continua la seva creuada en favor d’aquesta fórmula que genèricament en diuen públic-privada (concertacions i altres), dintre de la qual hi cap tot el que consideren necessari i que funciona habitualment fent que la part pública s’encarregui del pagament, mentre que la privada organitza el servei de la manera que millor li convé per posar-hi la caixa i fer el negoci del segle.
Tot això anirà a incrementar la factura que el nostre govern paga pels concerts sanitaris i altres formes d’externalització de serveis. Factura que, segons dades publicades pel mitjà digital Crític, en un article sobre la denúncia presentada per la CUP a antifrau, perquè «tots els concerts sanitaris de la Generalitat hauran caducat a finals d’any (2025)», pujaria fins als 3.300 milions d’euros per any.
Grans companyies, asseguradores i fons d’inversió
Aquest moviment del Govern no només va en la direcció de sostenir i incrementar aquesta milionària transferència de diners públics a empreses privades, sinó que també implica, a la pràctica, deixar en mans d’aquestes, el control i la informació sobre processos molt importants per a la ciutadania. En aquest cas, com destaca l’activista Núria Martí, de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa, també les dades personals del conjunt de ciutadania usuària dels serveis sanitaris, «de manera que les empreses privades podran fer més negoci amb les nostres dades sobre necessitats mèdiques i sanitàries».
D’altra banda, en la línia que ja s’ha apuntat, afegeix la Núria, «s’avança en la instauració de fet d’un sistema públic de dues velocitats, la més ràpida pels que poden pagar-se les proves, que és un premi obvi pel sector privat, i la lenta, llistes d’espera i més, per a la majoria».
Tot plegat, molt coherent amb la política del govern, tal com afirmà l’organització anticapitalista citada en presentar la denúncia, i tal com recull l’article de Crític: «l’explicació de la concertació rau en el fet que a l’Administració “li és molt més pràctic aquest sistema que no pas gestionar els centres sanitaris de manera directa. Així se’n despreocupa, no fiscalitza i li surt més barat a costa de la qualitat assistencial i de les condicions de les professionals”, rebla Laia Estrada. “El perill que veiem en tot això és que grans companyies privades de sanitat, grans asseguradores i, fins i tot, fons d’inversió que estan operant a escala europea s’acabin quedant la gestió de la nostra sanitat“, exposa la diputada. “Si el govern de torn no actua amb previsió i aposta per una gestió directa, l’alternativa serà aquesta”, conclou.
Article original de Malarrassa
Contingut relacionat
