El passat juliol, el Govern de la Generalitat va aprovar la seva proposta de pressupost de carboni per al període 2026-2030, segons la qual es compromet a reduir les emissions de Catalunya en un 31% respecte del 1990. Això significa una reducció anual d’una mica menys del 5% entre 2026 i 2030 i, en termes de pressupost de carboni, equival a un total d’emissions previstes per aquest quinquenni de 161.562 milions de tones (MtCO2 eq). El Govern, seguin el mandat de la Llei de Canvi Climàtic catalana, presentarà aquesta proposta al Parlament de Catalunya per a ser aprovada o esmenada pels grups parlamentaris.
Aquesta proposta de pressupost de carboni és un 21% superior al pressupost recomanat per Comitè d’Experts pel Canvi Climàtic (CECC) en el seu informeProposta de pressupostos de carboni per a Catalunya Període 2021-2035 publicat l’abril passat (Fig 2). La raó que el Govern dona per explicar aquesta diferència és que l’objectiu de mitigació que s’ha marcat en la seva legislatura ja és molt alt i complicat de complir, i que l’esforç d’augmentar en un 20% aquesta reducció està fora de tota possibilitat real d’aconseguir-ho. Afegeix, a més, que el seu compromís està en línia amb els objectius de reducció d’emissions de la UE que, per cert, no compleixen amb l’Acord de París, ja que suposen un augment de temperatura superior al 1,5º.
Tot i que, segons la Llei de Canvi Climàtic, s’haurien de portar a aprovació del Parlament, els pressupostos dels quinquennis 2026-2030 i 2031-2035, el Govern només portarà a aprovació el corresponent al primer quinquenni 2026-2030. L’argument que dona és que només es pot responsabilitzar dels compromisos que ell pren per al seu mandat (desenvolupats en el PINECCAT30) i que, en conseqüència, no pot anar més enllà i signar compromisos que no seran ja de la seva responsabilitat. El tema no és menor, ja que, per poder traçar un full de ruta de mitigació a mitjà i llarg termini, cal conèixer quin és l’objectiu final de reducció d’emissions i en quines dates s’ha de complir. Això és precisament, el que ens indica el pressupost de carboni: a partir del treball del CECC ja coneixem les fites que hem de complir, no sols pel primer quinquenni 2026-2030, sinó pel segon 2031-2035 i fins al 2050, data en la qual hem d’haver arribat ja a la neutralitat climàtica.
Coneixent aquestes dades es poden començar a perfilar a grans trets les actuacions que Catalunya necessita emprendre per aconseguir les reduccions en el temps previst. Aquest no serà un full de ruta senzill d’implantar. Per no depassar el 1,5º, en els propers 10 anys les reduccions hauran de ser del 8% anual, similars a les que es van assolir en temps de pandèmia. Aquesta comparança ens permet fer-nos una idea de la dificultat que significa complir els objectius climàtics, així com dels canvis que ens caldrà assumir com a societat. Es requeriran fortes inversions, tant públiques com privades, es requerirà que la banca deixi de finançar la indústria fòssil i millori les condicions de finançament a la indústria verda, es requeriran transformacions importants en la mobilitat, en les fonts d’energía, per descomptat, en la nostra alimentació, i anar molt més enllà. Aquestes transformacions necessiten temps per a ser debatudes, consesuades, planificades i, finalment, implantades.
Curiosament, el mateix Govern que diu que els objectius de descarbonització de Catalunya no poden anar més enllà del seu mandat perquè no es poden comprometre ha publicat el projecte estratègic d’inversions al territori Construir la Catalunya del 2050,qualificat per ell mateix com el projecte que contribuirà al “canvi de paradigma”. El document descriu les línies d’actuació principals per acomplir la fita l’any 2050. Per què, si el Govern enten que ens cal una estratègia a llarg termini per abordar un canvi de paradigma en les infraestructures, li costa entendre que ens cal també una estratègia a llarg termini per abordar el canvi de paradigma que significa fer front a la crisi climàtica?
El projecte estratègic d’inversions desgrana totes les actuacions territorials en tema d’infraestructures, entre elles, les de mobilitat o les de renovables. Per a totes s’ha estimat un pressupost econòmic, però no n’hi ha cap que tingui vinculat un càlcul de les emissions generades o estalviades. El Govern ha d’entendre que actualment, el nostre principal paradigma és aconseguir estabilitzar del clima i que, per tenir un projecte estratègic per al clima 2050, ens cal primer tenir aprovats els pressupostos de carboni 2050. Cada inversió en infraestructures prevista per a les properes dècades ha de tenir vinculat el seu pressupost econòmic, però també el seu pressupost de carboni. El Govern ha d’entendre que qualsevol inversió o decisió que tingui un impacte en el clima, sigui positiu o negatiu, ha de tenir comptabilitzades les seves emissions generades o estalviades, i totes aquestes emissions previstes han de quedar integrades en el pressupost de carboni de l’any corresponent, de la mateixa manera que les despeses econòmiques de qualsevol inversió estan integrades en el pressupost econòmic anual de la Generalitat.
El paradigma d’estabilitzar el clima ens demana tenir una estratègia clara de descarbonització a mitjà i llarg termini, un full de ruta que ha d’anar molt més enllà de la responsabilitat d’un govern determinat perquè és cosa del país sencer. Per això cal que el Parlament aprovi el pressupost de carboni com un tot, i no de forma parcial només pel període 2026-2030, com pretén el Govern. Necessitem que el Parlament aprovi el pressupost de carboni dels dos quinquennis 2026-30 i 2031- 35 i el pressupost residual que ens quedarà per arribar a la neutralitat climàtica el 2050.
I l’endemà de l’aprovació, tots ens haurem de posar a treballar per un pacte de país, sí, un pacte climàtic, com el que es demana des de l’estat espanyol o des de l’àmbit europeu, amb el compromís de traçar el full de ruta de descarbonització per Catalunya. Un full de ruta consensuat entre tots els sectors socials i econòmics que haurà de guiar les polítiques de mitigació i d’adaptació d’aquí al 2050 i que, sens dubte, no serà senzill d’aplicar, però que necessitem urgentment per poder fer front al repte climàtic i als desastres ambientals que ens tocarà viure a nosaltres i als nostres descendents.
