L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) viu una paradoxa econòmica segons les darreres dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida 2024-2025, elaborades per l’Institut Metròpoli. Malgrat que el risc de pobresa ha baixat lleugerament fins a situar-se en el 19,4% de la població —mostrant signes de recuperació postpandèmia—, la percepció de precarietat a les llars ha augmentat significativament. Actualment, el 23,1% dels residents metropolitans confessa tenir dificultats per arribar a final de mes, una xifra superior al 21,5% del període anterior.
La pressió es desplaça als municipis de l’entorn
L’informe destaca una bretxa territorial creixent entre la capital i les ciutats del seu entorn:
- Repunt a la corona metropolitana: A diferència de Barcelona ciutat, on el risc de pobresa ha baixat al 16,4%, als municipis de la resta de l’àrea metropolitana aquesta taxa ha pujat fins al 22,4%.
- Major dificultat econòmica: El sentiment de no arribar a final de mes és molt més agut fora de la capital, afectant el 27,0% dels veïns de la corona metropolitana, en comparació amb el 19,2% dels barcelonins.
- Vulnerabilitat de la població nouvinguda: El risc de pobresa és especialment sever per a les persones nascudes fora d’Espanya que viuen a l’entorn de Barcelona, arribant al 39,5%, una xifra que gairebé dobla la de la ciutat central (26,3%).
Infància i habitatge: els punts crítics
Els menors de 16 anys continuen sent el col·lectiu més castigat: un 31,4% dels infants i adolescents metropolitans viu en situació de risc. A més, tot i que la renda mitjana de les llars ha pujat fins als 46.048 euros (un increment del 12,5% respecte a l’any anterior), el cost de la vida no dóna treva.
La despesa mensual en habitatge s’ha encarit un 22,3% en els darrers cinc anys, passant de 497 euros a 608 euros de mitjana. Aquesta pressió immobiliària afecta sobretot les famílies que viuen de lloguer, que no s’han beneficiat tant de l’augment d’ingressos com aquelles que ja tenen el pis pagat
Carències que persisteixen
Tot i la millora general, l’informe alerta que quatre carències materials es mantenen en nivells superiors als d’abans de la pandèmia a tota la regió:
- Dificultats per mantenir la llar a una temperatura adequada a l’hivern.
- Impossibilitat de permetre’s carn o peix cada dos dies.
- Endarreriments en els pagaments de l’habitatge o compres ajornades.
- No poder disposar de vehicle propi.
Aquí podeu veure el gràfic complert
Article original de L’Independent de Badalona
————————————————————————————-
Nota metodológica de l’Institut Metròpoli
Les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV) és una operació estadística que s’emmarca en l’actuació de l’Enquesta de condicions de vida reconeguda en el Programa anual d’actuació estadística de Catalunya (PAAE 2025). Pren el relleu de la que fins a l’any 2016 havia estat la referent en l’àmbit metropolità en matèria de condicions de vida, l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de població (ECVHP), també coneguda com l’Enquesta Metropolitana.
Les EMCV es construeixen a partir de les dades que ofereix l’Enquesta de condicions de vida (ECV), una operació de periodicitat anual realitzada per l’INE des de 2004 i ampliada d’ençà de l’any 2016 a Catalunya per l’Idescat i l’Institut Metròpoli amb el suport del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona. El mètode d’elaboració de les EMCV ha estat dissenyat i desenvolupat conjuntament per l’Institut Metròpoli i l’Idescat. Aquest mètode es basa en la suma de mostres (data pooling) de dues edicions consecutives de l’ECV, aplicant els procediments pertinents per construir una mostra estrictament transversal i (re)calibrada per les diferents corones metropolitanes que conformen l’àmbit metropolità.
- Accedeix aquí als resultats de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2024-2025
Resultats sintètics
