Autor: Pau Noy

Enginyer industrial President de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura

La proposta del ministre Puente d’incrementar la velocitat de l’AVE per anar de Madrid a Barcelona en dues hores és una idea equivocada. És un dispendi que obligaria a canviar les travesses, augmentaria el costos de manteniment i dispararia el consum d’energia sense garanties d’un augment de capacitat. A Europa no s’ho planteja ningú perquè hi ha les alternatives que es plantegen en aquest article. Els diners s’han de destinar a millorar els trens convencionals, no a finançar volades de coloms

L’Eix Transversal Ferroviari és un projecte delirant i dels orbitals ferroviaris gairebé que podem dir el mateix. Ningú a Europa està proposant coses semblants. Aparquem aquestes fantasies i dediquem-nos a procurar servei ferroviari a qui de debò no en té i el necessita.

Hem de preparar el ferrocarril de Catalunya per poder absorbir les enormes i creixents demandes que tindrà en els propers anys a conseqüència de la necessitat de descarbonitzar la mobilitat, dels increments de preus dels combustibles fòssils i de població. L’objectiu és que tots els problemes actuals desapareixin quan d’aquí a dos anys la majoria d’obres estiguin concloses.

A diferencia de l’Espanya vampiritzada per Madrid, els pobles de la Catalunya interior revifen amb una apreciable indústria agrària i fibra òptica de qualitat, amb habitatge més assequible, amb bons serveis i bona ocupació públiques, i amb una incomparablement millor capacitat de desplaçament que a la resta de l’Estat malgrat les mancances del transport públic

La catàstrofe de València és el mirall del gran fracàs que suposa la inexistència de cap política pública a l’hora d’organitzar un model de vida que sigui sostenible i equilibrat. València no s’ha dotat de cap governança metropolitana i sense aquesta no hi ha política de transport, ni de gestió del territori, ni de prevenció davant els efectes del canvi climàtic.