Author: admin

Operació Catalunya: una operació d’Estat que posa en perill l’Estat

Tothom sabia que el Rei era un lladre, encara que no es podia dir en veu alta. Tothom sabia que els GAL practicaven el terrorisme d’Estat, tot i que no es volgués admetre. I que M.Rajoy és Mariano Rajoy no és, diguem-ne, un misteri. Però l’expresident Rajoy és també campechano i, el més important, és una figura massa important per caure.

Tres quartes parts del mateix havia passat fins ara amb l’anomenada “Operació Catalunya”, el nom pel qual es coneix l’entramat policial, judicial i polític que, presumptament, hauria fabricat proves falses per tal d’incriminar a diferents líders del moviment independentista. Com deia Jordi Pujol —qui, per cert, no ha acabat mai d’entrar a la presó —,”si vas segant la branca d’un arbre, al final cau tota la branca”. En aquesta pertorbadora metàfora naturalista de l’expresident, la branca són aquelles persones que “vetllen” per la protecció de l’Estat. L’Estat, per descomptat, és l’arbre.

Els “enemics” de l’Estat sempre han estat els mateixos des de la constitució de l’Estat liberal que neix durant la invasió napoleònica: comunistes, anarquistes, republicans i independentistes. Però de comunistes en queden pocs, i d’anarquistes encara menys. En les darreres dècades han estat els hereus polítics de la tradició d’esquerres —avui reconvertits en socialdemòcrates — i, sobretot, els independentistes catalans i bascos, qui més han patit les represàlies antidemocràtiques del deep state. Ara, una carambola del destí — i la voluntat d’un jutge d’instrucció de fer la seva feina —, han obert una escletxa per investigar i, amb moltíssima sort, exigir responsabilitats, a un d’aquestes accions de les clavegueres de l’Estat que si bé ja és habitual, hauria de fer saltar totes les alarmes.

Què sabem de l’operació Catalunya, i què s’investiga ara

L’inici d’aquesta nova empresa estatal va veure la llum arran d’uns àudios publicats a El Món on es podia escoltar Alícia Sánchez-Camacho —l’exlíder del Partit Popular a Catalunya — suggerint-li a José Manuel Villarejo que s’hauria “d’actuar” sobre un llistat de persones vinculades a l’independentisme amb dos objectius en ment: afeblir el moviment independentista, i evitar la majoria absoluta de CiU en les eleccions autonòmiques del 2012. Algunes d’aquestes persones són l’exlíder d’Unió Democràtica, Antoni Durán i Lleida; Carles Sumarroca, el llavors president de la patronal FEMCAT, suposadament proper a Oriol Pujol; Jaume Giró, llavors director general adjunt de CaixaBank i posteriorment conseller d’Economia i Hisenda amb el govern d’Aragonès abans que Junts per Catalunya sortís del govern; Enric Lacalle exdiputat i exregidor del Partit Popular, a qui Camacho vinculava amb CiU, entre d’altres.

Resulta que un d’aquests “altres” és l’expresident del F.C. Barcelona Sandro Rossell, qui, després de passar-se dos anys en presó preventiva i de ser absolt per falta de proves, ha decidit emprendre la guerra per la seva banda i denunciar l’”Operació Catalunya” a la Justícia. Després que l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem rebutgessin estudiar-ho, finalment ha estat el jutjat d’instrucció número 13 de Madrid qui s’ha pres l’assumpte amb la seriositat que li correspon. Recordem que Villarejo, en una entrevista a TV3 el maig del 2022, va assegurar que l’Estat va premiar a Carmen Lamela (la jutgessa que primer va enviar els líders independentistes a la presó) amb un ascens laboral al Tribunal Suprem per haver aconseguit engarjolar a Sandro Rossell.

Ara bé, que ningú s’esperi que aquest cas desvelarà tota la veritat de l’entramat de l’Operació Catalunya. És poc probable. La investigació s’haurà de centrar exclusivament en els fets que afecten directament al denunciant. Això no treu, però, que s’ha obert una escletxa esperançadora. En l’hipotètic cas que s’avenci en la investigació, el mateix jutge — o la fiscalia — podrien obrir noves peces que ampliessin la recerca. Material n’hi ha de sobres, però també es requereix de valentia. Molta valentia.

Les clavegueres són el veritable enemic de l’Estat

Els estats són estructures antidemocràtiques. Ho són principalment per l’evolució històrica dels Estats, que precedeix en molt el desenvolupament de les democràcies representatives. A l’Estat li desagrada la llum perquè exposa el seu funcionament, però l’Estat no serà plenament democràtic fins que cadascun d’aquests racons de foscor sigui desmantellat. Els enemics de l’Estat —argumenten des de les clavegueres —, donen sentit a l’existència del “protectors” de l’Estat: “perquè hi ha enemics de l’Estat que les clavegueres són necessàries” és el raonament que planeja de fons. Semblen no adonar-se que són ells, qui, precisament, posen en perill l’Estat. Sense anar més lluny, són aquestes actituds i comportaments —il·legals—els que encoratgen gran part del moviment independentista i reforcen el sentiment nacionalista català. Creuen que cremen les pastures, quan en realitat les estan abonant.

Sovint es trivialitza sobre l’aspecte i imatge d’aquests personatges, que, com Villarejo, es vinculen amb l’imaginari anacrònic d’aquella Espanya “de charanga y pandereta” a la que al·ludia Machado. El problema, aquí, és que en aquest silenci còmplice no hi participen només els integrants de la branca que Jordi Pujol volia protegir. No és una qüestió exclusiva d’un grup de policies feixistes amb complex de Torrente. Hi formen part els grans mitjans de comunicació i els principals partits polítics del país. Però també molta gent normal i corrent que, presa del temor al qual ha estat exposat des de cadenes sensacionalistes i de polítics alarmistes, prefereix mirar a un altre costat.

L’entrada Operació Catalunya: una operació d’Estat que posa en perill l’Estat ha aparegut primer a Catalunya Plural.