L’Assemblea 8-M ha convocat una manifestació feminista: de cures, laboral, estudiantil i de consum “contra el sistema cisheteropatriarcal, racista i classista”. L’acte central de la jornada ha començat a Plaça Universitat amb la participació de més de trenta col·lectius que han elaborat un manifest conjunt. A la marxa hi ha hagut representació d’organitzacions, sindical, política… i de la societat civil, que ha plenat Barcelona amb uns 100000 assistents segons dades de l’organització.
Seguiment de la marxa | Pol Rius
En matèria sanitària, l’ Assemblea 8-M demana garantir “un tractament de la salut de les dones, lesbianes, bisexuals, trans, no binàries, intersexuals des d’una perspectiva integral, diferencial, feminista i sense estigma”. Exigeixen, per tant, “la despatologització” de les vides de totes les dones amb el revertiment de les retallades i la desprivatització dels serveis públics. Per prevenir les violències masclistes demanen coeducació i educació sexoafectiva amb perspectiva de gènere amb una educació que fomenti l’empoderament de les noies i la creació de noves masculinitats.
Bengala verd per l’avortament lliure i segur | Laura Casamitjana
El 8M s’ha vist marcat, en diverses ocasions, per la divisió del moviment feminista entorn a les dones trans. L’Assemblea 8-M ha enviat un missatge clar al respecte: “El feminisme no és transfòbia” i denuncien els creixents discursos d’odi. Tot i que celebren l’aprovació de la llei trans i LGTBI afirmen que “cal anar més enllà”. En la reivindicació d’un moviment feminista transversal, no han faltat les reclamacions de les dones amb diversitat funcional i “el dret a la plena participació en la societat”. A la manifestació s’han deixat veure diversos lemes i pancartes vinculats a sectors LGTBI, “antes muerta que TERF”, o proclames en favor dels drets de les persones trans.
Una pancarta del col·lectiu LGTBI | Laura Casamitjana
El manifest, que forma part del tancament de la marxa, també reconeix els drets laborals i socials de les treballadores i denuncia “les condicions d’explotació” que pateixen les dones i la “criminalització” de les treballadores sexuals. A més, demanen recuperar els drets pendents de les treballadores de la llar, tot i la ratificació del conveni 189 de la OIT j més inspeccions de treball per garantir unes condicions dignes. A més, reivindiquen pensions mínimes en igualtat al salari mínim interprofessional i “que la pensió de viduïtat sigui el 100% de la pensió de la parella”.
Representants de Sindihogar | Laura Casamitjana
Altres reivindicacions
Dins de la manifestació, la diversitat de les participants comporta una gran diversitat de reivindicacions i demandes. Un cop més, s’ha demanat la derogació de la llei d’estrangeria perquè representa “un aparell de violència institucional masclista” que “criminalitza les dones migrants”. Exigeixen el tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE) i denuncien la recent obertura del mòdul de dones al CIE de la Zona Franca “on hi ha dotze companyes sotmeses a condicions de detenció violentes”. A més, reivindiquen el dret a emigrar i “la regularització de totes les persones que es troben sense papers al territori”. Sindihogar, Marea Verde o Furia Mexicana serien alguns dels col·lectius de caire antiracista, majoritàriament format per dones llatinoamericanes, que han aportat la seva lluita envers temes com el dret a l’avortament.
Marea Verde | Laura Casamitjana
L’any passat es van registrar 99 feminicidis i altres assassinats al país, motiu pel qual han reivindicat mantenir el consentiment al centre de la llei només sí és sí, després de la modificació del PSOE per la rebaixa de condemnes que han aplicat alguns jutges. La reforma ha sortit endavant en la votació al Congrés amb el suport del PP i amb els morats en contra. La representació política també s’ha fet notar, i es que Esquerra Republicana de Catalunya, amb alguns dels seus líders més destacats presents, reivindicaven el lema de la pròpia llei, “només sí és sí”.
Teresa Jordà, Dolors Bassa, Alba Vergés i Oriol Junqueras, en primera línia de la representació d’ERC | Laura Casamitjana
D’altra banda, tot i la recent llei d’avortament aprovada al Congrés dels diputats, el manifest lamenta que “és una oportunitat perduda” per trencar amb “l’estigma d’excepcionalitat social i sanitària que recau sobre l’avortament” al no despenalitzar-lo. A més, demanen “una resposta contundent davant la creixent amenaça i atac als drets sexuals i reproductius per part de l’extrema dreta”. Amb lemes com “mi copa menstrual en la boca de Abascal”, les manifestants han deixat clar la seva posició envers els debats que l’extrema dreta intenta obrir.
Tampoc han faltat reivindicacions ecologistes a favor de la gestió de proximitat i en contra dels macroprojectes com l’ampliació de l’aeroport, el Quart Cinturó, el Hard Rock o els Jocs Olímpics d’Hivern.
Més imatges de la manifestació
Manifestants coregen mentre s’ajupen: “a baix com el patriarcat”, proclamen | Laura Casamitjana
Els sindicats estudiantils diuen la seva | Laura Casamitjana
Participants amb torxes | Pol Rius
Pancartes reivindicatives | Pol Rius
Més pancartes reivindicatives | Laura Casamitjana
L’organització a la capçalera | Pol Rius
Reivindicacions pro-avortament | Laura Casamitjana
Assemblea 8M, organització convocant, data en 100.000 les participants | Pol Rius
L’entrada El 8M reivindica la despatologització de les vides de totes les dones ha aparegut primer a El Diari de la Sanitat.