Un 71% de les noies esportistes d’entre 10 i 15 anys no estan satisfetes amb el seu cos. És un percentatge que cau entre els nois fins situar-se en un 35%. Quan més s’apropen a l’adolescència tardana (a partir dels 15 anys), més es detecta el desig de primesa. La pressió estètica es relaciona directament amb l’esport perquè alguns dels joves l’utilitzen com una forma d’aprimar-se o guanyar múscul per aproximar-se a l’estat físic que desitgen més enllà de si ho fan d’una forma saludable o no. Ara bé, l’esport base –si els clubs, entrenadors i famílies van a una– és també el lloc on desempallegar-se de les pressions i promoure una pràctica esportiva i una alimentació sanes que allunyin els joves dels possibles trastorns de la conducta alimentària (TCA).
“Tot i que les noies són més sensibles, també hi ha molts nois candidats a tenir TCAs”, explica Miquel Martínez, president de SantCugatCreix, l’entitat multiesportiva santcugatenca que, amb els clubs Polisportiva Pontevecchio Bolonya (Itàlia), Olymiacos SFP (Grècia), l’associació Levski-Sport for All (Bulgària), Ferencvárosi Torna Club (Hongria) i Bohemians Praha (República Txeca) i les universitats de Bolonya i de Gènova, coimpulsa el projecte europeu Esport i Prevenció de Trastorns Alimentaris Emergents (SPEED per les seves sigles en anglès), “la fase de diagnosi mostra que cal aplicar eines de suport psicològic”.
L’anàlisi de la Universitat de Bolonya evidencia moltes variables més enllà del gènere i l’edat. Per exemple, la insatisfacció amb el cos varia en funció de l’esport. Més d’un 80% dels jugadors i jugadores de voleibol i més d’un 60% dels i les gimnastes no estan conformes amb el seu físic mentre que el percentatge cau a un 30% entre els i les futbolistes. “Els estereotips associats a cada esport són diferents”, argumenta Martínez, “un jugador de bàsquet estarà més preocupat per l’alçada que un gimnasta, que ho estarà per la primesa i la musculatura”.
Lles noies semblen ser significativament més vulnerables”
“Els resultats de l’anàlisi posen de manifest un panorama psicològic potencialment preocupant entre els joves atletes, especialment en relació a la imatge corporal i el risc de desenvolupar TCAs”, s’adverteix a les conclusions de les enquestes als atletes, “les noies semblen ser significativament més vulnerables, mostrant una nivells d’insatisfacció majors, més por a perdre el control sobre l’alimentació i un major desig d’ajustar-se als ideals de primesa”.
A més, la freqüència dels entrenaments també fa variar el grau de satisfacció amb el cos. Entre un 60 i un 70% dels joves que entrenen dos o tres cops per setmana no estan satisfets amb el seu cos, un percentatge que cau gradualment fins situar-se al voltant del 40% en els esportistes que fan més de sis entrenaments setmanals. Aquest indicador té dues interpretacions. D’una banda, els joves que més entrenen són més prims, tenen més músculs i, per tant, es mostren més satisfets amb el seu cos. D’altra, se senten més saludables i respecten més la seva condició física. Per això, les conclusions adverteixen: “Els atletes que entrenen més també es troben entre els que reporten una major preocupació per la interrupció de l’exercici i l’ansietat relacionada amb els àpats. Això suggereix que els objectius de rendiment i estètics poden entrelligar-se de manera que fomenten un control rígid i la tensió psicològica”.
Més enllà de les dades, actuar
Un cop acabada la fase de diagnosi de l’SPEED, que també ha tingut qüestionaris a famílies i entrenadors, la universitat preparà material informatiu i propostes de formació perquè les famílies, els entrenadors i els adolescents siguin conscients dels riscos dels TCAs. L’objectiu, explica Martínez, és que el proper mes de febrer tinguin una proposta inicial de formació perquè a partir de març es pugui començar a implementar majoritàriament en línia.
Durant el procés hi haurà indicadors de seguiment. Si bé, la primera temporada que es podrà analitzar plenament serà la 2026-27 ja que serà quan es tindran tots els materials preparats i la prova pilot acabada abans de començar els entrenaments i les competicions. “El que es transmeti a la formació ha de ser senzill perquè ens dirigim a joves d’entre 9 i 15 anys”, explica Martínez, que espera disposar de materials potents que no es quedin només en el corpus teòric. L’objectiu és que abans d’acabar el projecte europeu es pugui fer un nou estudi per comparar els resultats i comprovar si la formació ha permès reduir els riscos detectats en les primeres enquestes. Per al futur quedaran un munt de materials formatius dirigits a l’esport base.
