FOCUS. La dimensió física de la IA. A més dels impactes físics, el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial (IA) té múltiples dimensions ètiques. Una d’aquestes és en relació amb els llocs de treball que substituirà. Si l’automatització ja està substituint feines manuals, la IA implica la possibilitat que es substitueixin feines creatives. Per ara, ja es veu com es redueixen enormement els costos de feines que fins ara feien estudiants universitaris o feines de poca qualificació; així com algunes tasques de llocs de treball de molta qualificació.
La resposta social a això ha de passar, d’acord amb la politòloga santcugatenca Aina Gallego, per polítiques que assegurin una xarxa de seguretat i ajudes per a treballadors que hagin de fer una transició laboral. I també pel desenvolupament públicocomunitari d’aquestes eines. I que, per tant, tota la ciutadania la capacitat de decidir quins valors han de regir la IA, i no només els empresaris que, per ara, la controlen. Gallego és professora agregada de ciència política a la Universitat de Barcelona i investigadora afiliada a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals i investigadora ICREA Acadèmia. El seu àmbit d’estudi és l’impacte polític i econòmic de la IA, i va visitar Sant Cugat durant el darrer Seminari d’Hivern de la Universitat Internacional de la Pau.
– Comentaves al Seminari d’Hivern que hi ha estudis que parlen dels percentatges de llocs de treball que la IA destruirà o crearà, però ets crítica per la manera com s’han fet aquestes projeccions a futur. Per què?
– Realment no ho sabem, depèn de molts paràmetres, i hi ha unes incerteses enormes. L’informe de Davos, que és una enquesta a empresaris que diuen si es destruiran més o menys llocs de treball dels que es destruiran. D’aquí es treu un titular que és 40 milions. Com ho saps, això? Són titulars que estan fets per a premsa, però no hi ha crítica, no ho sabem. Les metodologies que es fan servir no estan validades.
“Els estudis que fan prediccions de quants llocs de treball es crearan o destruiran no fan servir metodologies validades”
Sí que hi ha qui ho intenta calcular, i per a fer-ho caldria mirar totes les tasques que hi ha dins de cada ocupació, i dins les tasques, quines es poden substituir per IA. Però no sabem les tasques que es crearan. Les infermeres, per exemple: pot ser que hi hagi una part de posar informes que es substitueixi, i altres que es creïn, perquè són més productives. Com que són models amb quaranta interrogants, acabar dient 40 milions… bé, és entre -30 i +200, no ho saps.
– Un dels grans canvis que implica la IA generativa és que, per primer cop, s’estan substituint tasques creatives. Posaves l’exemple de com ja té la capacitat de generar hipòtesis per a estudis científics que són més imaginatives que algunes de les que puguin fer científics. Què hi ha darrere d’això, a escala social? Amb l’automatització ja s’havia assumit que moltes tasques automàtiques desapareixeran, però estem davant d’un nou paradigma. Com impacta?
– Molt profundament. Perquè, en la societat del coneixement, el sistema educatiu intentava crear capital humà. Tot el que portem al cervell, coneixement especialitzat, que fa que al mercat de treball tinguem més valor. Ser periodista implica saber com comunicar, saber molts temes d’actualitat, saber com escriure per a explicar i resumir, etc.
“La IA té un impacte social molt profund, no tenim molt clar quin serà l’escenari següent”
Si això ara ho podran fer màquines, vol dir que haurem d’entrenar la gent en altres tipus d’habilitats, i que haurem de reorganitzar els llocs de treball, els salaris… És un impacte molt profund, i no tenim molt clar quin serà l’escenari següent. De la mateixa manera que, quan es va inventar l’electricitat, tothom veia que allò canviaria moltes coses, però dir que “d’aquí 30 anys als pobles hi haurà neveres i rentadores”, no es podia saber.
– Quan parlem d’entrenar en altres habilitats, es diu que el que cal és que tothom aprengui a fer servir la IA. Creus que és aquest l’enfocament, o que també hem de buscar quines tasques no pot fer la IA i que són les que no poden ser substituïdes?
– Jo crec que hi ha una part d’aprendre a fer-ho servir que sí que cal, però és com Google: no és tan difícil. La gràcia de la IA és que és parlar amb una màquina, amb llenguatge natural. No és com un programador d’abans, que havia d’estudiar Python, que és difícil. Per aprendre IA, amb un curset de dos dies… després pots millorar la manera com fas els prompts. Hi ha una part que és entrenar el judici per a saber quines preguntes són les bones a fer, però que no és tant saber fer servir la IA a nivell tècnic com entrenar a pensar.
“La meva hipòtesi és que es necessitaran més habilitats relacionals o intel·ligència emocional, que no entrenava tant el sistema educatiu tradicional”
Crec que hem d’esperar molta destrucció o substitució de llocs de treball cognitius i la meva hipòtesi, que només és una hipòtesi, és que els humans aniran necessitant coses com habilitats relacionals, intel·ligència emocional, corporal, esport, etc. Que potser no és el que entrenava tant el sistema educatiu tradicional, però que seran molt valuoses. Però jo penso això i altra gent té altres hipòtesis.
– Quins són els potencials o els impactes de la IA en relació amb la robòtica?
– Hi ha gent que diu que veu la IA com només els elements, però si penses en la integració entre IA i sensors, amb robots, veurem d’aquí relativament poc, crec, amb la tecnologia bàsica que hi ha darrere de la IA, que és la predictiva, robots hiper capaços. De parlar però també de moure’s. Al final, són models predictius que agafen molta informació, i fan la millor predicció possible. Que, en el fons, també és el que fa el cervell quan salta, o es mou d’aquí i allà. Per tant, crec que sí que hi haurà integració entre la part física i la part de xarxes neuronals, machine learning, etc.
– Una de les coses que vas esbossar en la conferència del Seminari d’Hivern de la Unipau és la possibilitat que hi hagi més temps lliure. Hi deies que, en part, està passant perquè tot i que no s’està integrant la IA en les empreses encara, els treballadors sí que la fan servir i que per tant el moment actual és dolç. Per la manera com s’està implementant, creus que és una tecnologia que ens pot fer viure millor? Per exemple, en tenir més temps lliure?
– Totalment. Això depèn de les societats com ho organitzin. El camí actual no és molt tranquil·litzador perquè són tecnologies que les dominen grans empreses, que ja estem veient els bojos que n’estan a càrrec. No confiaria en què els propietaris d’aquestes grans empreses estiguin prenent les decisions que són òptimes socialment. No podem confiar en la benevolença dels empresaris, el seu objectiu és rendir comptes a la borsa i els seus inversors. És difícil que els seus objectius estiguin alineats amb els de la societat.
“El camí actual no és gaire tranquil·litzador perquè les dominen grans empreses que estan a càrrec de bojos”
Jo confio en què la capacitat dels estats, la Unió Europea no ho està fent malament. A l’hora de regular sense sobreregular ni controlar-ho tot; posant paràmetres, lleis, i fer polítiques públiques. Crec que es podria arribar a situacions bastant utòpiques, si hi hagués voluntat en fer que treballéssim menys, i el temps alliberat cadascú el pogués dedicar a les seves coses. Això dependrà de com es reparteixi el pastís, que creixerà, perquè la productivitat creixerà, però depèn de com ho reparteixis.
– Quin paper pot tenir una administració local com l’Ajuntament de Sant Cugat quan parlem de l’impacte de la IA?
– No crec que els ajuntaments pugin fer gran cosa pels mercats laborals, però sí que crec que totes les administracions públiques han d’incorporar IA per a millorar l’eficiència. Perquè si a les empreses s’està incorporant (i fa que, per exemple, escriure informes, sigui més ràpid); i els ciutadans veuen que els ajuntaments segueixen anant a la velocitat de fa quinze anys si parlem d’escriure un informe, per exemple, diran: per això pago impostos? Per tant, els ajuntaments han de tornar-se més eficients, i aquí hi haurà resistències, però estaria bé que els propis treballadors locals ho veiessin com una oportunitat. I després, que si el sector públic vol aguantar, ha de donar uns serveis ben fets, ràpids. I la IA pot ajudar.
–Parles de com no sabem què passarà amb l’educació dels infants d’ara en termes del mercat laboral que trobaran quan siguin adults. Però si parlem d’universitats, o fins i tot instituts, hi està havent una capacitat d’adaptació o podrà ser-hi als propers anys?
– Hi ha molta gent preocupada, i capacitat n’hi ha. A mi em preocupa que no es faci prou ràpid i que l’enuig social que hi ha, que creixerà, reverteixi en un augment de l’extrema dreta o d’actors irresponsables en general, que fan solucions que fan més mal que bé. Però si hi ha un entorn estable, no veig per què no s’ha de poder adaptar. El que estem veient al món és una mica alarmant.
–La feina implica una part molt important de la identitat. Quines polítiques públiques t’imagines que es podrien fer per a mitigar aquest impacte?
– Una regulació adequada que permeti que hi hagi guanys de productivitat, però que protegeixi el que és seguretat i abusos. Impostos que facin més similar els impostos al capital i al treball. La tecnologia és capital, és a dir, les IA compten com a capital. Si per les tasques productives que fan no es paga cap impost, i en canvi el treballador ha de pagar un 30 o 40% en impostos es crea una desigualtat que fa que molta de l’activitat se’n vagi cap al capital. Per tant, sistemes impositius adequats.
“Una regulació adequada ha de permetre guanys i protegir d’abusos, amb impostos que facin més similars els impostos al treball i al capital”
També una adaptació dels sistemes educatius i de la formació al llarg de la vida i algun tipus d’eina per a constrenyir el poder de les grans tecnològiques: pujar els impostos, i amb aquests impostos poder pagar serveis i distribuir-ho. L’alternativa és que Jeff Bezos, té mansions enormes i decideixen sobre grans polítiques públiques sense que els hagi escollit ningú. És complex, però en termes de polítiques públiques no veig cap alternativa que anar cap aquí.
–Hi ha una política pública que ara està en debat, la Renda Bàsica Universal. Creus que serà important aplicar-ho d’aquí uns anys a causa de la IA?
– Jo crec que sí. No necessàriament amb el model maximalista de donar 2.000 euros a tots els ciutadans. Sóc més partidària de fer-ho només amb qui no té feina, o de manera progressiva, fer que sigui més o menys en funció de la persona, o amb impostos negatius a la renda. Hi ha moltes fórmules. Però crec que s’han d’ampliar les xarxes de seguretat perquè molta més gent es trobarà en períodes de transició laboral, i això s’ha de mitigar, la inseguretat que provoca. Però clar, si ho fa només un país… és complicat.
–En relació amb la infraestructura pública de la IA i el paper d’institucions com la Unió Europea: als inicis d’internet les iniciatives de codi obert es van poder bastir, amb relativament pocs recursos i treball voluntari. Ara, la IA requereix molta més implicació del sector públic per a desenvolupar iniciatives amb aquesta filosofia. Així ho explica Judith Membrives, a qui també hem entrevistat a elCugatenc. Hi estàs d’acord?
– Sí, hi ha les dues parts. Una és el que poden posar els estats, que és el capital econòmic, que farà falta, no hi ha altra. Hi haurà competició i diferents models, però em sembla correcte el que s’està fent. I l’altra és la dimensió de col·laborar, codi obert, software lliure, que hi estic d’acord.
I l’altra és la comunitària, que és una mica diferent. Perquè pots fer les dues primeres sense dimensió comunitària. Els experiments que hi ha per ara són de gent que ha estat mirant IA públiques amb constitucions (els valors que dones a la IA) escrites amb participació comunitària, i que demostren que funcionen bé, i millor que sense fer-ho.
“No hi ha moviments socials potents entorn de la participació comunitària en la tecnologia i la IA: seria fantàstic que es s’organitzés”
Però de moment, les administracions públiques no ho estan fent, perquè representa un cost addicional. Hi ha projectes bonics, però que no fan la feina comunitària, perquè són processos extra, que crec que es podrien fer. I després hi ha un altre factor, que és que hi ha la Judith i alguna gent treballant en això, però no tenim moviments socials potents entorn d’aquest tema. Si no hi ha ciutadans, gent, que ho vulgui fer, és menys probable que motu proprio, algun actor benevolent decideixi fer-ho. Seria fantàstic que sorgeixi gent demanant aquesta participació ciutadana.
– Membrives és molt crítica amb un discurs sobre la tecnologia segons el qual sembla que n’hagis de ser expert abans d’opinar-ne, quan en realitat estem parlant de drets socials i que són els mateixos de sempre, aplicats a la tecnologia. Creus que falta la consciència del fet que en realitat no cal ser un gran expert en IA per a participar en un procés de disseny de com ha de ser una IA?
– No cal, en absolut. A més, la IA és una tecnologia que d’una banda, és molt obscura, però de l’altra, si algú t’ho explica amb claredat, no és tan difícil. Si tothom fes un curset d’un parell d’hores de què és la IA, el que és bàsic ho entendrien tots. La participació és més en temes com: “Quins valors volem que tingui la IA pública? Que sigui respectuosa al parlar”. No estem parlant de fer equacions, estem parlant de qüestions de valors. I és on té sentit que participi la gent. Ara hi ha IA que es poden autoprogramar. No cal coneixement tècnic, és més la direcció, els valors. Cap a on ha d’anar aquesta IA.
– Fins ara la tecnologia substitueix llocs de treball manuals que, en un principi, són poc agradables de fer. Però ara comença a substituir llocs que eren més “interessants”. Això ja està passant?
En metodologia en ciència política fem servir estadística, i estem trobant que és molt més fàcil fer anàlisis de dades. Li dius a la IA: tinc una base de dades, vull una regressió, o digue’m quins són els millors predictors, i ho fa. Va molt més ràpid, no has d’agafar assistents de recerca, no has de fer tu el codi.
“No cal coneixement tècnic per a participar en la IA, sinó parlar de valors, cap on ha d’anar aquesta IA”
Per exemple, tinc un paper on he de codificar ideologia, un dels elements clàssics de les ciències polítiques, trobem reduccions de costos del que hauria costat fer-ho amb humans respecte IA d’1 a 1.000. I si parlem de temps, el mateix: t’hi podries estar diversos dies, i t’hi estàs uns minuts. Crec que en gairebé totes les professions o feines tècniques aquest és l’avantatge: li dius què vols i t’ho fa.
–Si ara s’han buscat desenvolupar IA que vagin en la línia del que van ara, és perquè busca substituir els perfils professionals amb salaris més elevats, que per tant suposen més cost per a les empreses.
– Hi haurà perfils professionals, com els enginyers, que guanyin molt. Hauríem d’esperar que d’un equip de deu enginyers, amb la IA te’n calguin dos: els més productius, amb les millors preguntes, que treballin millor. Alguns treballadors guanyaran molt, i se’n beneficiaran depèn de com estigui estructurat el treball. Però caldrà menys gent per a fer les mateixes tasques, i depèn del sector no augmentaran les tasques, perquè en fer un projecte hi ha molts costos. Per exemple, en fer una carretera o un port. Si tens un nombre de projectes X, i amb deu treballadors d’abans, ara només te’n calen dos, vuit perdran la feina i dos se’n beneficiaran bastant.
Altres sectors, potser més privat, que en reduir els costos de la feina, pugi la demanda. Per exemple, amb advocats: si baixa el cost de presentar una demanda, potser puja la demanda de posar pleits; i una cosa compensa l’altra. Però depèn del cas. Per tant, pot dependre molt.
Entrevista original El Cugatenc
Gallego va participar en el seminari d’Hivern de la Unipau, amb una taula rodona junt amb Gorka R. Pérez, titulada ‘Com afecta la intel·ligència artificial al treball?’. Per a ampliar la seva visió, podeu recuperar la conferència en aquesta gravació
