A Sant Feliu cada persiana que baixa tanca una història. Darrera cada negoci que ja no continua s’hi amaguen dècades de records, complicitats entre veïns i una manera de viure que sembla esvair-se. Passejar avui pels carrers del centre és comprovar com la vida comercial que un dia va donar ritme al municipi s’apaga a poc a poc. El comerç local, que durant generacions va ser l’ànima econòmica i social del poble, resisteix com pot davant la força del comerç digital, la manca de relleu i el desinterès creixent de part de la ciutadania, especialment entre els més joves.
Enguany, establiments històrics com Carlin, Running Esports o la Llibreria Ossó han anunciat el seu tancament. Altres, com Cofralec, un comerç centenari de material elèctric, veuen el final a prop. I uns pocs, com JVL Tot en Claus, continuen resistint amb una barreja d’orgull i cansament. “Qui vol una ciutat dormitori amb els carrers buits i les persianes baixades?”, es pregunta Josep Anton, propietari de l’Elèctrica Molins, un negoci fundat el 1912. Sap que, sense relleu generacional ni suport clar, el futur del seu comerç —i d’un model de ciutat— s’escurça.
El monstre de l’online: la competència que no dorm
A Sant Feliu, com a tant altres punts de Catalunya, el “monstre d’internet”, com molts comerciants l’anomenen, s’ha convertit en un rival imbatible. Els hàbits de consum han canviat dràsticament. En una dècada, la immediatesa de la compra digital ha substituït la passejada pel carrer, la conversa amb el botiguer i la confiança del tracte personal.
“Ara la gent ja no té les seves botigues de confiança”, explica Joan, de Running Esports, un establiment que va ser referent durant 45 anys. Dissabtes plens de moviment, consells per triar sabatilles, complicitat amb els clients… Tot això ha quedat en el record. “El problema no són els grans magatzems, és l’online. No podem competir amb els seus preus ni amb la seva rapidesa. Molts venien, es provaven les vambes i després les compraven per internet”, lamenta.
El fenomen és global. Segons les últimes dades de la Diputació de Barcelona sobre l’Anàlisi d’Hàbits de Consums i Compra el 60,8% de les persones enquestades de l’AMB asseguren comprar per internet i més de la meitat declaren que l’últim compra que van fer anava relacionada amb llibres, músic, joguines, tèxtil o calçat esportiu.
A la Llibreria Ossó, fundada el 1921, també té efectes. Després de més d’un segle i tres generacions, tancarà aquest desembre. “La gent s’ha acostumat a tenir-ho tot l’endemà. Ens exigeixen el mateix que Amazon, però nosaltres no tenim ni la seva logística ni els seus marges”, diu la Maria Eugènia Ossó, actual responsable.
El comerç digital no només ha canviat el mercat, sinó també la relació entre el client i el comerç.“Internet ha trencat la confiança i la proximitat. Comprar ja no és un acte social, sinó automàtic”, afegeix en Josep Anton, de Cofralec, que, amb més de 110 anys d’història, preveu plegar d’aquí a dos o tres anys.
Una qüestió de valors (i d’hàbits)
Els comerciants coincideixen que el veritable problema no és només la competència digital, sinó la pèrdua de la consciència col·lectiva del que representa el comerç local. Comprar a prop no és només una qüestió econòmica, sinó cultural i social.
“Nosaltres donem un servei professional, sabem què busca el client. Però això no es valora prou”, explica el Josep Anton, de Cofralec, que insisteix en la importància del tracte humà i l’assessorament especialitzat. El valor afegit del comerç —la confiança, l’assessorament, la relació humana— ha anat quedant en segon pla. “Quan nosaltres desapareixem, ja no ens coneixerem ningú”, diu amb tristesa.
A la Llibreria Ossó, la Georgina, filla de la família i part de la tercera generació, ho confirma. Tot i estimar la feina, no continuarà el negoci familiar per la complexitat de mantenir el negoci obert: “Molta gent de Sant Feliu no pensa a buscar les coses que necessita aquí”. “És com si el comerç de proximitat ja no formés part del seu mapa mental”, lamenta.
Les noves generacions, més acostumades a la rapidesa digital, compren pensant només en la facilitat de la gestió i el preu. “Entenc que els joves comprin per internet, però han perdut el valor del tracte personal i del coneixement”, diu el Joan, de Running Esports.
Durant la pandèmia, molts veïns van redescobrir la importància de tenir comerç a prop.
“Vam notar un canvi: la gent no podia sortir i ens buscava més. Però quan tot va tornar a la normalitat, van tornar a l’online”, explica la Maria Eugènia Ossó.
La conseqüència és clara: els carrers comercials s’apaguen, i amb ells la vida urbana. “Si vols comprar per internet, compra”, diu el propietari de Cofralec. “Però després no et queixis que els carrers estan buits.”
Dificultats amb l’administració: la lluita diària
A més de la competència digital, el petit comerç de Sant Feliu arrossega un altre llast: la sensació d’abandonament per part de les institucions. Els comerciants coincideixen que falta suport real.
“Tot va en contra nostra. L’Ajuntament s’omple la boca de parlar del comerç local, però ni tan sols ells ens compren”, diu en Josep Anton, de Cofralec.
La queixa és compartida per JVL Tot en Claus, un negoci familiar que porta 30 anys donant servei a la ciutat, però acumula malestar per les dificultats. “Hem demanat un espai d’estacionament per poder treballar amb cotxes, però ens multen. En comptes d’ajudar, posen traves”, explica el Jaume Vidal, un dels propietaris.
La burocràcia i la manca de facilitats se sumen a la pèrdua de clients institucionals.
“Abans teníem l’Ajuntament de client, ara ja ni això. Potser és petit el nostre negoci, però donem feina i servei al poble”, afegeix el seu germà Roger.
Aquesta sensació també s’estén als intents de l’administració per fer campanyes de suport local: “Les campanyes com la de la rosa -moneda virtual- són simbòliques: 80 euros l’any. Això no ajuda a mantenir un negoci o a competir amb Amazon”, lamenta la Maria Eugènia Ossó.
Per la seva banda, des de Running Esports, el Joan hi afegeix una visió pragmàtica: “La rosa ens ha funcionat bé, però sobretot perquè coincideix amb la venda d’uniformes escolars. No és perquè la gent vingui expressament a comprar a la botiga.” De fet, diverses vegades el mateix govern municipal ha admès que la rosa només funciona plenament durant les campanyes puntuals, però que no ha aconseguit arrelar-se com a motor econòmic estable per a la ciutat.
Mentrestant, els polígons comercials creixen a la perifèria, i els carrers del centre es buiden. “Van enfortint els polígons i s’obliden dels negocis d’aquí. Els grans magatzems es menjaran les poques botigues que queden”, adverteix en Jaume Vidal.
Quan tanquen les botigues, s’apaga la ciutat
Quan tanquen comerços com la Llibreria Ossó, Running Esports o quan Cofralec anuncia la seva fi, no només desapareixen punts de venda. Es dissolen vincles, memòries i identitats. El comerç local no demana favors, demana consciència. Comprar a prop és invertir en vida de barri, en relacions humanes i en futur.
“Nosaltres ens esforcem, intentem tenir bons preus amb qualitat superior, però si la gent no ho vol entendre… després no ens queixem dels carrers buits”, diu en Josep Anton, mirant la seva botiga plena d’història i records.
A Sant Feliu, com a tants altres llocs, el futur del comerç local penja d’un fil —i de la voluntat col·lectiva de no deixar-lo trencar.
