«Hem de fer moltes fotos, moltes fotos, perquè les necessitem per les subvencions, sempre ens demanen a veure què heu fet. Però, a més, és importantíssima la documentació del que estem fent aquí a ca n’Anglada», comenta la Lídia Muniesa en rebre Malarrassa a la seu de l’entitat Manantial de Vida, de la qual és presidenta, així com directora del projecte Música al Barri.
Pianista i docent de música, la Lídia posa aquestes capacitats al servei de l’activisme social des de l’entitat i el projecte esmentats, que desenvolupen des de fa dècades al barri. El projecte l’inicià el pare, pastor de l’església Unió Baptista, fa uns 50 anys. «Un pastor evangèlic molt singular», recorda la Lídia, «perquè ha estat sempre relacionat amb totes les religions, fins a la seva mort fa 4 anys. Nosaltres només donem continuïtat al seu treball».
Manantial de Vida és una entitat sense afany de lucre que treballa al barri de Ca n’Anglada per contribuir al benestar social col·laborant en la distribució d’aliments a famílies i persones necessitades, explica la Lídia, recordant que, en aquest context, ella va iniciar fa 10 anys el projecte Música al Barri.
Disposen d’un local-magatzem a tocar de l’avinguda de Barcelona per rebre i distribuir aliments que es va ampliar per fer les classes de música també. «Havíem fet servir el local de l’església, però volíem arribar al col·lectiu musulmà del barri i era molt complicat treballar des d’una església», informa Muniesa, «perquè nosaltres fem música, no fem proselitisme». I sentencia: «Fer música és un bé per al món, tant, vull dir, si ets cristià com no n’ets. Nosaltres anem a fer el bé, millorarem, no?».
Coneixen bé ca n’Anglada, la mare és filla del barri, van tenir un forn de pa, als anys 50, i una llibreria-quiosc. «Nosaltres, la mare vull dir, hem vist l’etapa de l’arribada de la migració d’Andalusia i altres indrets. La mare coneixia tothom, perquè era el forn del barri i encara hi havia la ‘cartilla de racionamiento’, al carrer Miquel Vives. Això només ja donaria per un llarg article».
En aquest context, la mare i el pare eren evangèlics, baptistes. «Llavors, això s’havia de viure en clandestinitat», subratlla la Lídia, «amb moltíssimes dificultats per poder exercir la seva tasca de missioners. Nosaltres, filles i fill, ens hem educat en els valors i seguim treballant amb la mateixa línia d’aquest voluntariat, d’aquest servei al proïsme».
-Has explicat que distribuïu aliments a gent necessitada al barri.
Sí, ens trobem ara amb la gent ve a buscar els aliments amb el paperet del lot corresponent, petit, mitjà o gran, segons la família. És una feina de col·laboració amb els serveis socials municipals envien les persones. Això a nosaltres ens recorda, doncs, que la mare, a la seva època, doncs també tenia els paperets per donar-li el pa a la gent. Ens fa gràcia aquesta similitud, des de la distància de més de 50 anys, i és una cosa que nosaltres comentem a casa.
-Feu altres activitats?
Avui iniciem el taller de teatre. És una activitat que ajuda a desinhibir-se, a expressar millor les emocions. Llavors, expressió oral i corporal. Va molt bé pels músics que han de tocar en públic. Això! Perquè el nostre eix és la música. Això, molt concret, en el marc que treballem des del principi, en tres àmbits: solidaritat, diàleg i educació amb valors.
-Què vol dir solidaritat en el vostre treball?
Consisteix en la distribució d’aliments de Creu Roja i del Banc d’Aliments a les famílies que ens envien els serveis socials. Aquest és un treball que nosaltres fem amb molta cura. El pare va començar a fer-ho fa 25 anys amb el meu germà i un munt de voluntaris. Però no es tracta només de distribuir aliments. Hi ha la relació amb les persones que venen, t’expliquen i comparteixen amb tu, mires la gent als ulls, jo això ho valoro molt perquè hi ha moltes maneres de donar els aliments.
-De quantes famílies parlem?
Avui són unes 50 famílies del barri total, de vegades també d’altres.
-Aquestes famílies, com en el seu temps, també són majoria d’arrels en altres països o regions?
Primer, cal dir que totes són del barri, terrassenques. D’aquestes, com la meitat tenen arrels marroquines, un 25% llatinoamericanes i de països subsaharians, i la resta d’aquí. Abans, potser venien només els d’origen estranger i ara molta gent que són d’aquí.
«El nostre eix és la música, i treballem en tres àmbits: solidaritat, diàleg i educació amb valors»
-Què vol dir solidaritat en el vostre treball?
Consisteix en la distribució d’aliments de Creu Roja i del Banc d’Aliments a les famílies que ens envien els serveis socials. Aquest és un treball que nosaltres fem amb molta cura. El pare va començar a fer-ho fa 25 anys amb el meu germà i un munt de voluntaris. Però no es tracta només de distribuir aliments. Hi ha la relació amb les persones que venen, t’expliquen i comparteixen amb tu, mires la gent als ulls, jo això ho valoro molt perquè hi ha moltes maneres de donar els aliments.
-Des de quan aquest canvi?
Fa uns 10 anys que va haver-hi més entrada de persones marroquines amb moltíssimes necessitats. Fa 20 anys eren més llatins. Si mires Ca n’Anglada, les onades de migració, veus la imatge.
–Comentaves que hi havia també un voluntariat en diàleg.
Fem activitats, mitjançant programes, conferències, exposicions, per promoure la consciència de valors ètics, com la no discriminació de la persona per raó d’origen, de sexe o de religió. És a dir, fomentem espais on la gent pugui expressar-se i puguem trencar aquestes barreres, aquests mites dels diversos col·lectius que a vegades podrien acabar enfrontats si no es creen aquests ponts.
És molt important que les persones tinguin espais on trobar-se. Per exemple, per la lectura de textos sagrats que es va fent a la biblioteca, presentació de llibres, a fi que la gent es conegui. Un dels espais des del qual estem fent més accions és el Consell Interreligiós, estem en un equip amb representants de les diverses religions: musulmans, cristians, bahaís, mormons.
-Diàleg interreligiós o més enllà també?
Diàleg social. Perquè hi ha un risc que cadascú es faci la seva bombolla, que la gent no es relacioni, un terreny de cultiu de reticències, xenofòbia, racisme… Treballem per la no discriminació de la persona per raó d’origen, per raó de sexe o per raó de religió.
-Falta l’educació en valors.
Aquesta és la que jo dirigeixo, i ho fem a través de la música i activitats per infants. Aquí tenim el projecte Música al Barri.
-Què és Música al Barri?
El projecte Música al Barri va néixer fa 10 anys dins Manantial de Vida, per a infants. Tot va començar perquè nosaltres entenem que la música no és una opció sinó que és un dret que tots els nens del món han de tenir. El dret a la cultura, a una formació cultural, que sovint queda de banda. Però això és molt, molt, quan ens trobem en barris com el nostre. Treballem la música no com una finalitat sinó com una eina de treball de transformació social.
-Ho feu com un entreteniment formatiu més per a infants?
Treballem la música amb molta cura, perquè la formació musical és una cosa rigorosa i seriosa. Jo soc professora de música, fa 25 anys, de piano i música, i aquí vinc quan acabo les classes, per seguir, però voluntària, exercint la mateixa feina professional que faig a l’escola de música on treballo, que és una escola amb un nivell altíssim.
Nosaltres fem que els infants adquireixin coneixements musicals, però anem més enllà, educant amb valors: respecte, esforç, perfeccionament. Fem música perquè el nen millori la seva vida integralment.
-Però això no ho té l’educació en general?
Jo estic veient que les escoles, sobretot les escoles d’alto stànding, com on treballo, miren molt que els nens siguin productius. Tot busca una eficàcia productiva. No es pensa en què la gent siguem feliços, sinó que la gent siguem productius. Ho dic perquè és el que jo estic veient per totes les activitats que es fan: cursos, coachings, psicòlegs…
-Com ho feu?
Apropem la música als nens i nenes del barri de Can Anglada donant formació gratuïta. Aquest és un punt també. Gratuïta. Els nens poden aprendre a tocar un instrument o dos en classes individuals i col·lectives, quasi tot són classes individuals, clar. Són 60 alumnes aquest curs.
Tenim un equip de 14 docents. Algunes són estudiants a la universitat i entre ells fem suplències. Alguns alumnes poden comprar el seu instrument, però tenim que els deixem, 10 teclats, un cel·lo, guitarres, ukulele, violins. Piano és el que més demanen.
-Caram! Això sona quasi professional…
Doncs sí. Això dintre d’Educació amb Valors, que té també un esplai musical, on es fa dibuix, es treballa l’hort, es fa taller de teatre…
I tenim els concerts, una part molt important perquè els nens tenen l’oportunitat de tocar en públic, d’agafar confiança, d’empoderar-se. És una plataforma d’assaig.
A més, també posem un piano al carrer on tothom que passa pot tocar. Em van dir de fer-ho al centre. Jo vaig dir, al centre? No ens necessita. Ens necessiten al barri, que tingui activitats culturals, al barri de Ca n’Anglada. I des de fa 10 anys, contínuament, hem posat el piano al carrer i això ha aportat músics del conservatori, músics de tot arreu i en festes.
