Tothom parla de la intel·ligència artificial (IA) i, al voltant d’aquest tema, sorgeixen tota mena de debats. El primer de tots és sobre la seva mateixa denominació, ja que són moltes les veus, ben fonamentades, que posen en dubte que puguem parlar realment d’intel·ligència artificial. La lingüista Emily Bender i la científica en computació Timnit Gebru anomenen aquests sistemes Lloros Estocàstics perquè simulen capacitats de parla i raonament sense comprendre realment la informació que processen. La majoria de les veus expertes prefereixen anomenar aquesta tecnologia per la seva denominació tècnica, com a Model de Llenguatge a Gran Escala, o per les seves sigles en anglès, «Large Language Model» (LLM). Sens dubte, intel·ligència artificial és una denominació molt més comercial i evocadora, és perfectament lògic que les corporacions que les promouen hagin preferit adoptar-la per a vendre el seu producte.
Tanmateix, en aquest article, no volem divagar sobre la naturalesa de la IA ni sobre la seva fórmula comercial, sinó que pretenem centrar-nos en un altre dels debats que han sorgit inevitablement al seu entorn: l’impacte de la IA en el treball. Les grans corporacions tecnològiques parlen obertament de la gran transformació que la IA causarà en el treball i ho comparen constantment amb l’impacte que la màquina de vapor va tenir en les societats del segle XVIII. Segons aquesta narrativa, la IA acabarà amb moltes de les feines existents, ja que substituirà de manera molt més eficient als éssers humans en tota mena de tasques. Aquesta transformació, ens diuen, és imminent i no pot ser detinguda. Si la màquina de vapor va donar lloc a la primera revolució industrial, l’electrificació va provocar la segona revolució industrial i el desenvolupament de la computació va originar la tercera revolució industrial, el desenvolupament de la IA ens portarà ineludiblement a la quarta revolució industrial. El progrés tecnològic, afirmen, és inevitable, no s’hi pot lluitar en contra. Segons aquestes grans corporacions tecnològiques, l’impacte de la IA potser serà dolorós al principi, perquè causarà la destrucció de molts llocs de treball i un increment de l’atur, però, a la llarga, es crearan nous àmbits professionals, la societat s’adaptarà als canvis i la humanitat entrarà en una nova fase d’evolució que ens presenten com una meravellosa utopia. Tot això, sempre que la IA no arribi a ser tan eficient que es rebel·li o actuï contra la humanitat. Però, és clar, hem de confiar que aquestes corporacions vetllaran perquè això no passi.
La finalitat amagada
La realitat darrera d’aquestes narratives èpiques sobre la IA potser és molt més grisa i mesquina del que podria semblar.
En primer lloc, l’eficiència de les IA en el desenvolupament de tasques reals en l’àmbit laboral és més que dubtosa. Aquests models de llenguatge són molt eficients simulant raonaments humans a petita escala o generant materials gràfics i audiovisuals a partir dels continguts d’enormes bases de dades, però resulten altament ineficients per a generar continguts confiables o originals. Les empreses tecnològiques no han trobat la manera de resoldre el problema de les anomenades al·lucinacions, continguts generats per les IA que sonen plausibles, però que són totalment falsos i inventats. Proves realitzades per l’empresa Open IA situen la taxa d’al·lucinacions entre el 33% i el 79%, en funció de la complexitat de la prova sol·licitada, i aquestes incorreccions es consideren inevitables 1. Molts investigadors i professionals d’àmbits molt variats estan enfrontant seriosos problemes per haver confiat a les IA tasques específiques com la cita de fonts o la revisió de legislació vigent. El mateix passa en l’àmbit de la programació, un dels sectors on la IA és més utilitzada. El codi generat per IA no sempre és efectiu i, quan ho és, sol·licita de profundes revisions i depuracions, perquè genera molt de codi irrellevant que no executa cap funció útil i incrementa de forma innecessària el pes dels programes.
Una rendibilitat que no és tal
En segon lloc, les dades contradiuen la publicitat corporativa sobre les aportacions de la IA a l’eficiència de les empreses. Un percentatge significatiu d’empreses experimenta una rendibilitat d’inversió negativa o nul·la en implementar la intel·ligència artificial. Estudis recents indiquen que fins al 95% dels projectes d’implementació de la IA no aconsegueixen generar un impacte financer mesurable en els guanys empresarials 2. En el 78% dels casos, les inversions de les empreses en IA han donat resultats directament deficitaris 3. Es podria argumentar que, a mesura que la tecnologia millori, aquestes dades també milloraran notablement i, certament, és possible. Tanmateix, són moltes les veus expertes en la matèria que consideren que el problema de l’eficiència de la IA no rau en el seu grau de desenvolupament, sinó en la seva mateixa naturalesa: al cap i a la fi, la IA no entén del que parla, és un algoritme dissenyat per a predir llenguatge en funció d’unes instruccions i unes bases de dades. I els errors de la IA en l’anàlisi de dades són crítics. Molts estudis assenyalen la incapacitat de la IA en l’anàlisi de Big Data, sobretot en els casos més habituals, quan s’enfronta a dades no estructurades 4.
La IA incrementa l’atur?
Però si la IA està tan limitada per a efectuar tasques humanes en l’àmbit professional i les empreses que les han intentat implementar han perdut els diners invertits, per què ens continuen dient que la IA acabarà amb tants llocs de treball i s’incrementarà l’atur? Parem-nos un moment en aquest punt: de debò, la integració de la IA està fent pujar l’atur?
En alguns àmbits, la IA sí que ha fet baixar la demanda de professionals, sobretot en els sectors creatius. S’estan deixant de contractar els serveis de redactors, fotògrafs, il·lustradors, dissenyadors, programadors de webs, músics, animadors i autors audiovisuals. Aquest descens de la demanda de professionals creatius es nota sobretot entre les empreses petites i els particulars, que requereixen només ocasionalment aquests serveis. En empreses més grans i en àmbits més exigents, la demanda d’aquests professionals no ha baixat notablement. Tanmateix, la IA no està destruint de moment de forma contundent llocs de treballs entre sectors professionals tècnics, com els d’advocats, arquitectes, programadors, enginyers, educadors, sanitaris, serveis personals o personal administratiu. Ni tan sols en aquelles empreses on s’ha apostat fort per la IA, la demanda d’aquests professionals no va a la baixa, ja que els resultats de la IA no són confiables i necessiten una constant revisió i supervisió.
La joventut, la més afectada
On més s’està notant el descens de la demanda a causa de la IA no és en un sector específic de professionals, sinó entre un sector molt concret de la població: la joventut 5. En efecte, moltes empreses estan deixant de contractar aprenents i becaris perquè aspiren a substituir les tasques menors que aquests realitzaven per agents d’IA, però no s’estan desfent del personal amb experiència. Aquesta realitat té tres aspectes perillosament negatius. D’una banda, s’incrementa l’atur juvenil i s’agreugen les dificultats per emancipar-se. D’altra banda, s’impedeix que una nova generació es formi i adquireixi el coneixement de l’anterior. En últim lloc, s’alimenta el malestar social de tota una franja de la població que veu com s’evaporen totes les seves expectatives de prosperitat.
Tot això ens porta a un punt especialment rellevant. Si la IA no està incrementant l’atur, té algun efecte real en l’àmbit laboral? Doncs sí, resulta que sí. L’efecte de la IA es nota precisament en un àmbit del qual mai se’ns parla ni se’ns informa: en la contenció dels salaris. Resulta que l’amenaça de la IA està resultant ser molt efectiva en la contenció i les retallades salarials, segons diferents estudis de l’Organització Internacional del Treball 6. Les persones treballadores es veuen abocades a acceptar pitjors condicions salarials i laborals, davant l’amenaça de ser substituïts per IA. Aquest procés no és nou, de fet, s’ha produït en totes les tres grans revolucions industrials de la història i, fins i tot, té un nom en economia: la pausa d’Engels.
La pausa d’Engels 7 és un concepte econòmic que descriu un període de la revolució industrial britànica, entre 1790 i 1840, on, malgrat el ràpid augment de la productivitat gràcies als avenços tecnològics, els salaris reals dels treballadors es van estancar. El concepte fou definit per l’historiador Robert Allen i la seva denominació fa referència a l’observació de Friedrich Engels sobre la desconnexió entre el creixement econòmic i el benestar obrer en aquest període. Processos similars a la pausa d’Engels es poden trobar en la segona i la tercera revolució industrial. Durant aquests processos, els avenços tecnològics incorporats per les empreses funcionen com a forts condicionants que debiliten la capacitat negociadora de la classe treballadora. L’increment de la productivitat i l’estancament salarial permeten a les grans empreses i les classes rendistes un increment desmesurat dels beneficis. A efectes pràctics, comporta un espoli generalitzat de la força de treball, una transferència de riquesa des de les capes més baixes cap a les capes més altes de la societat i una gran acumulació de capital en mans de les corporacions. Segons Allen, la pausa d’Engels va finalitzar quan el moviment obrer internacional va ser capaç de reorganitzar-se i entrar en una nova fase amb la publicació del Manifest Comunista l’any 1848, fet que va encetar un període de conquestes socials i increments salarials per a la classe obrera.
Objectiu: contenir els salaris
Si el desenvolupament de la IA portarà la societat a una quarta revolució industrial, encara està per veure. Tanmateix, tot sembla indicar que la funció de la narrativa corporativa, institucional i mediàtica sobre l’impacte de la IA en l’àmbit laboral és molt clara: contenir els salaris i forçar l’efecte de pausa d’Engels. El camí per a combatre aquesta ofensiva contra la classe treballadora també és clar i ve marcat per la història: reorganitzar-nos i mobilitzar-nos per a recuperar la força negociadora, per a plantar cara a la tirania i l’espoli de les corporacions.
1 Kalai, Tachum, Vampala, Zhang (2025): Why Language Models Hallucinate. Recuperat de https://arxiv.org/pdf/2509.04664
2 La Vanguardia (2025): El 95% de los proyectos empresariales con IA carecen de retorno económico. Recuperat de https://www.lavanguardia.com/economia/20250825/10998633/95-proyectos-empresariales-ia-carecen-retorno-economico.html
3 AICAD Bussiness School (2025): El 78% de las Empresas Pierden Dinero con IA. Recuperat de https://www.aicad.es/el-78-de-las-empresas-pierden-dinero-con-ia-porque-no-hacen-esta-prueba
4 Reyes, De La Cruz, Torres (2025): The Role of Artificial Intelligence in Data Science: Theoretical Perspectives and Emerging Challenges. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=10264381
5 El Economista (2025): La inteligencia artificial cortocircuita el empleo juvenil y amenaza con una nueva bomba de precariedad en España. Recuperat de https://www.eleconomista.es/empleo/noticias/13551703/09/25/la-inteligencia-artificial-cortocircuita-el-empleo-juvenil-y-amenaza-con-una-nueva-bomba-de-precariedad-en-espana.html
6 OIT (2026): Un nuevo documento de trabajo OIT–Banco Mundial destaca el impacto desigual de la IA generativa en el empleo a nivel mundial. Recuperat de https://www.ilo.org/es/resource/noticias/un-nuevo-documento-de-trabajo-oit-banco-mundial-destaca-el-impacto-desigual
7 Allen, Robert (2008): Engels’ pause: Technical change, capital accumulation, and inequality in the british industrial revolution. Recuperat de https://www.nuff.ox.ac.uk/Users/Allen/engelspause.pdf
