La recuperació de Can Zam va començar l’any 1976 amb l’objectiu d’aconseguir que tot el sector esdevingués un gran parc que fes les funcions de pulmó verd de la ciutat, capaç de compensar i resoldre els greus dèficits de zones verdes i dotacions –pràcticament l’únic espai de certa entitat possible– i connectar el riu Besòs amb la Serra de Marina.
No obstant això, al llarg dels anys, fruit d’una planificació i ordenació urbanística inexistent, aquest espai ha patit una sèrie d’intervencions urbanístiques improvisades i aïllades que han facilitat un creixement desordenat del conjunt de les 30 hectàrees (ha) del sector, malgrat les reiterades protestes d’entitats socials i la lluita veïnal d’aquests darrers 50 anys.
Avui dia, ni tan sols el 50% de la superfície de Can Zam està destinada a zones verdes, ni la superfície real del parc és de 14 ha, tal com afirma la memòria del Pla. El resultat de les intervencions realitzades fins ara ha permès que avui de manera inexplicable, legalment, només el 30% del sector sigui considerat com a parc de Can Zam dins la xarxa de parcs de l’AMB 2016, amb una superfície de tan sols 11,3 ha. Pel que fa al parc metropolità (clau 6c), la realitat actual de les 11,3 ha, després de les intervencions realitzades, és la següent:
- Superfície destinada a verd, àrees de pícnic i jocs infantils: 62.971 m2 (55,7%, 6,3 ha)
- Superfície sense verd: 50.083 m2 (44,3%, 5 ha), distribuïda en:
- Llac: 4.430 m2
- Superfície pavimentada (carrers): 5.221 m2
- Àrea d’esdeveniments: 3.454,5 m2
- Superfície erma: 30.000 m2
- Pendent de segona fase edificada (mòduls): 6.977,5 m2
Amb aquestes dades, es constata que actualment només el 21% de l’àmbit inicial de les 30 ha (6,3 ha) i el 55,7% de l’àmbit delimitat com a parc metropolità (11,3 ha) té realment les característiques pròpies d’una zona verda.
Cal un projecte unitari per al conjunt de Can Zam
Malgrat que la memòria del projecte reconeix que els terrenys de Can Zam “Per la seva dimensió, requereixen una ordenació conjunta”, la proposta inclosa per construir-hi l’equipament esportiu es fa de manera segregada i aïllada sense tenir en compte el conjunt de les 30 ha. Com ha passat fins ara, no només no s’ha definit ni delimitat el sector com un únic àmbit de planejament, sinó que s’ha tractat de manera segregada tant pel que fa al verd públic com als terrenys destinats a espais lliures i a equipaments.
Tanmateix, les característiques, la unitat i la coherència d’aquesta peça de la ciutat són indiscutibles i fan inevitable que el seu tractament hagi de ser global. I la raó principal és que un dels aspectes més greus del procés iniciat el 1976 per recuperar aquests terrenys és la fragmentació perversa de la proposta de parc que s’ha produït des de principis dels anys noranta.
És per això que les intervencions aïllades, executades sense una planificació i ordenació global del conjunt de les 30 ha de Can Zam, són un greu error si tenim en compte la seva rellevància clau dins de la ciutat i, alhora, com a element estructurador territorial. Malgrat això, aquest Pla Especial aprovat –com altres d’anteriors–, renuncia a abordar Can Zam amb un projecte d’ordenació de la totalitat del sector i dels espais de l’entorn.
Can Zam: parc equipat verd i frondós
Tot i que el Pla Especial aprovat reconeix la necessitat que el projecte de l’equipament esportiu minimitzi l’ocupació del sòl, preveient espais lliures interiors que siguin permeables i continguin elements vegetals que garanteixin una bona qualitat ambiental, la realitat, però, és que, de manera contradictòria, estableix una ocupació màxima del 100 %, fet que impedeix fer efectiu aquest criteri.
Resulta preocupant, d’una banda, la consolidació d’equipaments tancats amb un baix nivell d’integració al parc i, de l’altra, que s’hagi superat àmpliament el llindar raonable de proporció entre verd i equipament propi d’un parc equipat. De fet, les superfícies destinades a equipaments, tant les planejades com les ja executades seguint un model de recintes tancats, representen ja el 47 % de l’àmbit de Can Zam.
Per aquest motiu, allò que cal protegir com a objectiu irrenunciable és que el resultat final sigui un parc on predomini clarament la vegetació, el verd públic i l’espai lliure obert vinculat a les edificacions, de manera que la superfície edificada, les pistes esportives i els usos complementaris als del parc verd no superin el 30% del total. Per tant, en aquest cas, és fonamental preveure espais lliures que col·laborin en l’ordenació general del parc vinculats a l’edificació esportiva que ara es proposa garantint la permeabilitat, la qualitat ambiental i una clara limitació de l’ocupació de les instal·lacions.
Certament, els problemes derivats de la possible aprovació definitiva d’aquest Pla no acaben aquí. Com ja ha passat altres vegades, l’Ajuntament intenta incloure, amb el pretext de construir un equipament esportiu, usos i activitats que no corresponen ni tenen res a veure amb un pavelló esportiu. És més, la incorporació solapada de possibles usos lúdics i recreatius complementaris permet pensar en objectius inconfessables diferents als que corresponen a un equipament exclusivament esportiu.
És per aquest motiu, que cal remarcar que l’ús recreatiu no forma part dels usos previstos pel sistema d’equipaments públics. I en aquest punt és inevitable recordar l’experiència recentment patida amb la clariana polivalent del parc de Can Zam que, malgrat les al·legacions presentades i desestimades, es va justificar mitjançant un pseudoprocés participatiu. Tot i perdre’l tant l’Ajuntament com l’AMB, es va acabar imposant de facto “la reducció de la superfície verda del parc per a usos privats, destinant 3,47 ha de verd públic (clau 6c) de parc metropolità a l’ús recreatiu vinculat a la realització de macroconcerts musicals de manera continuada des del 2014. Un espai verd avui convertit en una enorme superfície erma.
A això s’hi ha d’afegir un fet especialment greu: mai s’ha fet o publicat cap informe sobre l’impacte ambiental que l’ús d’aquesta superfície erma de 3,47 ha dedicada als macroconcerts té sobre la flora, la fauna i el seu entorn fluvial protegit. Ni sobre el cost ambiental que generen la mobilitat motoritzada i els residus contaminants dels 60.000 assistents, malgrat els milions d’euros rebuts de la Unió Europea per regenerar, conservar, renaturalitzar i protegir la biodiversitat del parc metropolità i el seu entorn verd i fluvial –refugis, corredors ecològics, adaptació al canvi climàtic, augment del verd urbà, etc.
En resum, i tornant al motiu d’aquest article, els efectes perversos i indesitjables d’aquest Pla Especial per a la construcció d’un pavelló esportiu a Can Zam –aprovat sense una proposta unitària per al conjunt del parc i sense una limitació clara de l’ocupació de les edificacions– permeten i perpetuen usos impropis d’un parc urbà, amb conseqüències negatives evidents tant des d’un punt de vista directe com indirecte.
En conclusió, una planificació coherent del conjunt de les 30 ha de Can Zam exigeix que cada intervenció faci possible i reforci la seva funció de pulmó verd de la ciutat i de corredor verd que connecti el riu Besòs i la Serralada de Marina, garantint que el verd i la vegetació predominin clarament sobre els usos complementaris propis d’un parc urbà –joc infantil, esbarjo, esport, etc.– Però, malauradament, ni l’Ajuntament ni l’AMB avancen en aquesta direcció.
(1) Aquest article no entra a valorar –tot i que caldria fer-ho- si aquest nou equipament és necessari o no, quin és l’estat de la resta d’equipaments esportius, si els usos i funcionaments són els òptims o si hi ha cap estudi o planificació urbanística -segurament que no- sobre quins serien els equipaments esportius –i d’altres- que necessita la nostra ciutat i quines les seves ubicacions adequades.
