A mitjans dels anys 80, les Agrupacions de Defensa Forestal es van regular arran de la primera gran onada d’incendis que es va produir a Catalunya. L’any 2004 va néixer l’ADF de Sant Feliu de Llobregat amb l’objectiu de prevenir incendis a través de la gestió forestal. Un dels impulsors de l’agrupació va ser en Quim Pahissa, que ara n’és el president. Des de fa més de deu anys, en Josep Menargues també és membre i des de fa un temps, n’és el coordinador operatiu del cos a Sant Feliu.
En aquestes darreres dues dècades, els voluntaris de l’ADF s’han convertit en un pilar més de la prevenció forestal al Parc Natural de Collserola. Sortim amb un vehicle de l’ADF des de la seva base, a l’Aula Sant Feliu, en direcció al bosc de la Salut, al cor del Parc Natural, fent el mateix recorregut que fan els voluntaris quan surten a realitzar les seves tasques.
Pahissa i Menargues parlen amb estima i coneixement del territori: “no hem d’oblidar que la meitat del terme municipal és Collserola i que també cal invertir-hi. Cal implicació i posar-hi ganes al territori.” Ens trobem amb Joaquim Pahissa i Josep Menargues per parlar de la tasca de l’ADF i de la prevenció forestal, del moment en el què es troba l’agrupament, de l’estat de Collserola, de la gestió forestal del Parc Natural i del seu futur.
En què es basa la tasca de l’Agrupació de Defensa Forestal? Quin és el vostre radi d’acció?
Josep Menargues: La nostra feina se centra principalment en la prevenció dels incendis forestals. Al llarg de l’any, sobretot durant els mesos de tardor, hivern i primavera, fem tasques de neteja de branques i arbres a pistes, camins i corriols. A l’estiu, en canvi, l’activitat se centra en la vigilància d’incendis i en la col·laboració en les tasques d’extinció quan és necessari. Des de l’ADF de Sant Feliu actuem dins del terme municipal i també a la zona de Valldonzella, que pertany a Barcelona, tot i que puntualment col·laborem en actuacions a altres municipis de l’entorn.
L’ADF la formen voluntaris que teniu les vostres feines. Com us organitzeu?
Josep Menargues: A partir del mes de novembre i fins al maig, els voluntaris surten dos diumenges al mes per fer feines diverses. Durant la tardor i l’hivern, l’activitat se centra sobretot en la gestió forestal, amb actuacions com la neteja de camins i corriols o el manteniment de les basses. A la primavera, en canvi, el treball al bosc disminueix i el temps es destina principalment a la formació del cos. Els voluntaris no són professionals i, per tant, cal una formació específica per garantir que puguin treballar amb els equips i realitzar les tasques amb seguretat. A l’estiu, cada diumenge, tant al matí com a la tarda, es fan sortides de vigilància en grups més reduïts. A més, al llarg de l’any també es duen a terme actuacions entre setmana quan cal. Episodis meteorològics excepcionals, com el temporal Glòria, ens han obligat en alguns moments a incrementar les sortides per netejar camins i garantir-ne la seguretat.
El fet que l’ADF estigui format per voluntaris fa que el nombre de persones que formen vagi fluctuant. En quin moment us trobeu? Caldria ampliar el nombre de voluntaris?
“Actualment som entre 12 i 14 voluntaris, però necessitem gent jove que s’impliqui en l’ADF per créixer i repartir les feines.”
Josep Menargues: El 2024 l’ADF de Sant Feliu va fer 20 anys de trajectòria i, actualment, ens trobem en un moment de canvi entre els voluntaris. Fins fa uns anys, encara quedaven algunes persones que van crear l’Agrupació, però alguns han anat marxant per diferents casuístiques. D’altra banda, hem tingut gent jove que en un primer moment s’ha implicat, però després ho han deixat. Actualment som entre 12 i 14 voluntaris, però necessitem gent jove que s’impliqui en l’ADF per créixer i repartir les feines.
Què ha de tenir algú que vulgui ser ADF?
Joaquim Pahissa: Estimar la natura i tenir ganes de dedicar-hi temps. Des de l’ADF ens encarreguem de formar el voluntariat. Fem sessions on ensenyem a utilitzar les eines manuals com motoserres o desbrossadores i els equipaments d’extinció així com cursos de primers auxilis. També fem sortides per conèixer millor la muntanya. Ens interessa que la gent que vulgui sumar-se a l’ADF tingui alguns coneixements de la muntanya i el riu, però no és imprescindible.
L’ADF s’ha convertit en un pilar més en la prevenció forestal. Què necessita una Agrupació com la de Sant Feliu per treballar amb garanties?
Josep Menargues: L’ADF funciona amb inversió de l’administració. Ara per ara, disposem d’un local i vehicles per treballar. La subvenció ens permet poder cobrir les tasques que realitzem, però ens calen mans per poder desenvolupar millor les tasques que fem, que sovint són proposades pels mateixos voluntaris. Tot i això, cal que l’Ajuntament inverteixi en el manteniment de la muntanya i el riu, que representen el 50% de Sant Feliu
Us sentiu escoltats en la presa de decisions amb relació a la gestió forestal?
Joaquim Pahissa: Escoltar és una cosa i actuar un altre. De moment, l’administració no s’implica gaire. A Sant Feliu, el principal propietari forestal és l’Ajuntament amb tres finques públiques; la Salut, Can Furrriol, que ara està concessionada amb la cooperativa La Rural, i la Torre Abadal. La Generalitat de Catalunya, amb la Consellera Teresa Jordà al capdavant de la Conselleria d’Acció Climàtica, va posar en marxa uns plans d’uns 80 milions d’euros en quatre anys per a la gestió forestal. A aquests projectes es podien acollir tant els particulars com els propietaris públics, però cal voluntat i interès per fer aquestes gestions.
Els grups d’ADF de l’entorn de Collserola neixen per col·laborar en la prevenció forestal del Parc. Com està la situació actualment?
“Collserola té un bosc molt jove amb una manca de gestió que el fa menys resilient davant incendis o ventades.”
Josep Menargues: Collserola havia estat treballada en l’àmbit agrícola fa dècades, però en els darrers anys aquest ús s’ha anat abandonant. Actualment, el bosc és majoritàriament de pi blanc, amb troncs més fins i inestables, tot i que també hi trobem alzines i roures. Collserola té un bosc molt jove amb una manca de gestió que el fa menys resilient davant incendis o ventades. A Catalunya, la major part dels boscos han nascut de la mà de l’home i, per tant, necessiten ser gestionats. Si no s’hi actua, les úniques formes d’evolució són les ventades o els incendis accidentals. De fet, ens trobem en un moment en què les ventades ja estan fent caure molts d’aquests arbres i estan propiciant aquest canvi dins el bosc.
Joaquim Pahissa: Els arbres més adients perquè creixin en aquesta zona serien les alzines i els roures, però amb els anys han anat proliferant espècies que necessiten més sol, com els pins i les estepes. Els fenòmens associats al canvi climàtic han fet que, a poc a poc, molts d’aquests arbres vagin caient, generant matèria seca que queda al bosc i que serà perjudicial en cas d’incendi. Cal una gestió forestal real que adapti i prepari el bosc de Collserola per a les condicions climàtiques dels pròxims anys.
En la presentació de l’exposició pels 20 anys de l’ADF, vau demanar a l’Ajuntament “creure’s que Collserola és part del terme municipal”. Teniu la sensació que en aquests moments Collserola forma part de l’agenda política?
“No hem d’oblidar que la meitat del terme municipal és Collserola i que també cal invertir-hi. Cal implicació i posar-hi ganes al territori.”
Josep Menargues: Sant Feliu és molt gran i hi ha temes que entenem que han de passar per davant, però no hem d’oblidar que la meitat del terme municipal és Collserola i que també cal invertir-hi. Cal implicació i posar-hi ganes al territori. Cada dia ve molta gent a Collserola i la ciutadania de Sant Feliu hi puja a gaudir de l’entorn, però cal cuidar-lo perquè es pugui gaudir com cal. No pot ser que hi hagi gent que pugi diàriament a la Penya del Moro i no sàpiga què és allò, que no hi hagi senyalització o que les fonts estiguin descuidades. Cuidar l’entorn requereix molta feina i, amb el pressupost actual, és complicat fer-ho.
En els darrers anys hem viscut episodis d’altes temperatures i sequeres, derivades del canvi climàtic, que han afectat el bosc de Collserola. Des de la vostra experiència sobre el terreny, creieu que hi ha prou planificació o encara es treballa massa des de la reacció a l’emergència?
Joaquim Pahissa: La gestió forestal necessita planificació, temps, material i recursos; no és tan senzill. Han de passar anys perquè aquesta feina es noti sobre el territori, i per això és important poder accedir a subvencions que permetin començar a treballar. També és fonamental desenvolupar plans d’ocupació: a Sant Feliu, el darrer es va fer l’any 2012. Caldria que cada dos o tres anys es duguessin a terme plans d’ocupació que col·laborin en la neteja dels camins; això també forma part de la planificació.
Josep Menargues: Cal un equip a l’administració que se centri a treballar per aconseguir aquestes subvencions, que en busqui d’altres, que trepitgi el territori per conèixer la feina que s’ha de fer, que reclami al Parc Natural perquè, amb aquests diners, es puguin dur a terme més actuacions… També és important acompanyar els propietaris perquè puguin mantenir les seves finques i conèixer què necessiten.
Quines conseqüències pot tenir no actuar ara sobre la gestió forestal del terme municipal? Existeix el risc d’un incendi que cremi Collserola?
“Hi ha veus que ja apunten que un incendi podria cremar Collserola en qüestió d’hores. És una situació delicada i un risc tant per a la natura com per a la protecció civil.”
Josep Menargues: Hi ha moltes formes que s’origini un incendi, ara bé, la gestió és molt important. El principal problema de Collserola amb relació als incendis és que el bosc té molta massa forestal i, en cas d’incendi, serà difícil aturar-lo. A diferència d’altres zones de Catalunya, en aquest bosc no hi ha camps treballats, que actuen de tallafocs naturals; aquests camps cremen més ràpid, però el foc perd intensitat quan arriba al següent bosc. En canvi, a Collserola tot és un continu. De fet, hi ha veus que ja apunten que un incendi podria cremar Collserola en qüestió d’hores. És una situació delicada i un risc tant per a la natura com per a la protecció civil. Si s’origina un incendi no hi hauria forma d’alertar la població que, per exemple, estigués fent esport, i podria haver-hi morts.
Joaquim Pahissa: En cas d’un incendi a Collserola, es podrien reproduir situacions com les viscudes a Califòrnia, on molta gent va haver d’abandonar urbanitzacions situades enmig de la muntanya. Sant Feliu no en té dins del Parc, però altres municipis sí, i hi viu molta població.
Precisament, els municipis que envolten El Parc Natural de Collserola, com Sant Feliu, han canviat molt en els darrers 20 anys. Penseu que s’han pres decisions amb coneixement real del bosc o des d’una visió urbana?
Josep Menargues: Ens trobem en una zona molt densament poblada i les ciutats han anat creixent. A tocar d’aquí tenim el cas de l’anomenat Mas Lluí II, a Sant Just Desvern, on s’ha construït fins al límit. El Parc de Collserola hauria d’intentar defensar aquest límit i la franja de seguretat. En un principi, hauria d’existir una zona de preparc al voltant del parc que també estigués cuidada.
Com comenteu, es poden produir incendis al Parc de Collserola a tocar del nucli urbà. Sant Feliu està preparat per afrontar un incendi forestal?
Josep Menargues: La part positiva és que Sant Feliu no té urbanitzacions a Collserola, però la resta del bosc no és gestionat. Segurament, si es produeix un incendi, els barris que toquen més a la muntanya patiran les conseqüències com, per exemple, Mas Lluí, que té molts jardins i parcs. És per això que és necessària una bona gestió forestal. Una bona forma de fer-ho seria recuperar l’ús de les masies públiques per crear un mosaic agroforestal.
Darrerament, un dels episodis més rellevants viscuts a Collserola ha estat la detecció de pesta porcina africana en alguns senglars. Quina ha estat la feina de l’ADF de Sant Feliu?
Josep Menargues: Tan bon punt ho vam saber, vam tancar els accessos al Parc de Collserola amb cintes i vam enganxar els cartells alertant de la prohibició a les entrades. A partir d’aquí, vam fer tasques de vigilància per assegurar-nos que els accessos continuaven tancats i també ens vam encarregar d’informar a la ciutadania.
“La pesta porcina africana ha mostrat un problema que Collserola arrossega des de fa temps; la densitat de senglars.”
Joaquim Pahissa: D’igual forma que hi ha una manca de gestió forestal, no n’hi ha una de cinegètica. La pesta porcina africana ha mostrat un problema que Collserola arrossega des de fa temps; la densitat de senglars. Amb aquest episodi, i davant el risc que pugui afectar les granges de porcs, probablement es reduirà la població mitjançant gàbies i batudes. El Parc de Collserola calcula que hi ha uns 10 o 11 senglars per hectàrea.
Arran de la prohibició d’accedir al Parc de Collserola durant l’episodi de pesta porcina, alguns ciutadans van accedir a l’entorn natural saltant-se els accessos. Creieu que cal la ciutadania necessita més educació ambiental?
Joaquim Pahissa: Segurament, la majoria sí.
Josep Menargues: És possible. Cal dir que la major part de la població va complir les normes. En alguns casos, però, una part de la ciutadania necessitava que se’ls expliqués per què no es pot accedir al bosc, perquè no van assabentar-se del que havia passat. En aquest episodi concret, hi va haver molta gent que no entenia per què no podia entrar a Collserola o anar al riu a fer esport, i va ser complicat d’explicar. Per això és positiu que hi pugui haver algú sobre el terreny informant-ne.
De cara al futur, doncs, el que més us preocupa a curt i mitjà termini és la possibilitat d’un incendi?
Josep Menargues: Segurament. Al poble li interessa tenir el bosc ben gestionat davant d’aquests fenòmens. Si hi ha un incendi i, més endavant, una pluja molt forta, tota l’aigua anirà cap avall, i per això també cal tenir ben gestionades les rieres.
