Els defensors de la integritat del parc de Ca l’Arnús, i l’Associació de veïns de Bufalà van protagonitzar el divendres 10 d’octubre protestes davant del Viver. Ho van fer coincidint amb la celebració de la Junta de govern de l’Ajuntament de Badalona. Aquest organisme ha de decidir sobre el projecte per a construir pisos al parc urbà de la ciutat i també sobre el destí de la masia de Ca l’Andal, que les entitats del barri volen que hostatgi un potent centre cívic, però que l’alcalde Xavier Garcia Albiol (PP) vol destinar a una escola especial.
En els dos casos es produeix una contradicció. Sobre Ca l’Arnús Albiol va dir i va divulgar per Internet que si era alcalde no permetria que es fessin blocs de pisos al parc. Ara diu el contrari. Pel que fa a Ca l’Andal, la decisió xoca amb una demanda llargament expressada pels veïns, i l’alcalde conservador sempre afirma que ell mai farà res contra la voluntat dels badalonins. Ara, igual que amb el parc, fa el contrari del que diu. En els dos casos els afectats titllen les decisions d’Albiol ‘d’alcaldades’.
Albiol i les entitats veïnals mai s’han dut bé, tot i la moderada actitud general de les associacions. L’alcalde va arribar a fer una ‘gira’ pels barris convocant directament als veïns als bars de cada zona, obviant les associacions veïnals, de llarga tradició a la ciutat. Després d’assolir la majoria absoluta ha tingut una actitud més moderada però no és cap secret la distància amb la qual el batlle mira la federació d’associacions de veïns de Badalona.
En el cas de les organitzacions ecologistes la situació és més tensa. Les associacions sempre han tingut un paper capdavanter en les accions i protestes contra la destrucció per paratges amb valor ambiental. És més, en alguna ocasió els recursos legals a decisions que afectaven projectes que els naturalistes consideraven especulatius i contraris al bé comú han acabat aturant algunes iniciatives. Aquest és el cas del projecte decaigut legalment que pretenia urbanitzar una part essencial del barri de Canyet a les afores de la ciutat i que, segons els ecologistes hauria malmès bona part de l’àrea boscosa que hi ha en aquell indret.
En aquest punt del mandat es dona una dualitat. Mentre l’equip monocolor de l’ajuntament malda per fer-se autobombo i, com Trump, adjudicar-se allò que ha fet i el que no ha fet, les entitats ciutadanes comencen a despertar de la letargia a la qual s’havien sotmès. Per tant, potser encara hi ha partida!
Ca l’Andal, un cas d’abandó
El cas de Ca l’Andal és paradigmàtic: La Masia Ca l’Andal és un emblemàtic edifici de Badalona que ha sofert una llarga i trista història de degradació i abandó.
Orígens i Esplendor (Segles XVI-XIX)
Segle XVI: S’edifica com una masia típica catalana, dedicada a l’activitat agrícola. Fins al segle XIX és el centre d’una explotació agrària en una Badalona encara rural.
Declivi i Abandonament (Segle XX)
Dècades de 1960-1970: L’expansió urbanística de Badalona i la pèrdua dels terrenys agrícoles fan que la masia perdi la seva funció original. Comença el seu procés d’abandonament.
El 1979: L’Ajuntament de Badalona l’adquireix amb la intenció de protegir-la i restaurar-la. Tot i això, aquests plans no es materialitzen, i l’edifici queda tancat i buit.
Dècades de l’Oblit i la Degradació Activa (1980-2010)
L’edifici, sense manteniment, sofreix els efectes de la intempèrie, amb esfondraments de teulades i degradació estructural.
Actes vandàlics: Es converteix en un punt freqüent per a pintades de grafitis i destrosses.
Okupacions: La masia és ocupada en diverses ocasions, cosa que accelera el seu deteriorament intern.
El 1996: Tot i que està catalogada com a bé d’interès local, no es destinen fons per a la seva rehabilitació.
Segle XXI: Promeses Fallides i Deteriorament Extrem
Dècada del 2000: es presenten diversos projectes (com convertir-la en un centre cívic o una biblioteca) que mai arriben a executar-se per falta de pressupost o canvis polítics.
Any 2006: L’Ajuntament anuncia un pla de recuperació, que de nou queda en no res.
Entre 2011 i 2015: Es realitzen algunes obres d’urgència per a consolidar els elements més perillosos i evitar l’esfondrament, però el projecte integral de restauració no avança.
Recents Esperances i Nous Problemes (2016-Actualitat)
2018: L’Ajuntament aprova finalment un projecte de rehabilitació integral per convertir-la en un equipament veïnal. Es liciten les obres, però el procés és lent.
2020-2021: La pandèmia de COVID-19 afecta els terminis i la logística de les obres.
2022-2023: S’inicien les obres de rehabilitació de manera visible, amb l’aixecament de bastides i el començament dels treballs estructurals. Això suposa un raig d’esperança després de dècades d’abandó.
Problemes continus: Malgrat l’inici de les obres, l’edifici ha patit danys estructurals gairebé irreparables després de més de 40 anys d’abandonament. El cost de la rehabilitació és molt elevat precisament per la llarga inacció.
Anulat a Badalona el gran projecte urbanístic del Polígon C del pla parcial de Ganyet
L’Independent
El 5 d’octubre passat rebíem una sorprenent notificació electrònica del Servei de Projectes i Control d’Obres de l’Ajuntament de Badalona. Fa gairebé tres anys que Els Verds de Badalona esperàvem resposta a les nostres al·legacions a aquest projecte urbanístic. Però la notificació electrònica no fa cap esment a les al·legacions que vam presentar en el termini i la forma reglamentària el 17 de desembre del 2022. Amb un llenguatge típicament tecnocràtic, difícil d’entendre, després de diversos Antecedents i Fonaments de Dret, se’ns comunica lacònicament el mea culpa següent:
Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, RESOLC:
Primer.- DECLARAR la caducitat legal d’aquest procediment d’aprovació del projecte atès que han transcorregut més de dos mesos des de la publicació de l’aprovació inicial sense que s’hagi dictat i notificat a la part interessada la resolució expressa que aprovi definitivament el Projecte.
Segon.- ARXIVAR l’expedient 2022/43964L
Tercer– Notificar la present resolució als interessats de conformitat amb allò disposat en l’article 40 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre de procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Quart.- Contra aquest acte, que exhaureix la via administrativa i és immediatament executiu, i de conformitat amb els arts. 123 i 124 de la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, podeu interposar els següents recursos:
Amb caràcter potestatiu, recurs de reposició davant el mateix òrgan que ha dictat l’acte, dins el termini d’un mes, a comptar des del dia següent a la recepció de la seva notificació. Alternativament, recurs contenciós administratiu davant els jutjats del Contenciós Administratiu de Barcelona, dins el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent a la recepció de la seva notificació, de conformitat amb els articles 8 i 46 de la Llei 29/1998 del 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Tanmateix es podrà interposar qualsevol altre recurs que considereu oportú.
Òbviament no interposarem cap recurs contra la declaració de caducitat legal ni contra l’arxivament de l’expedient, ans al contrari: ho celebrem! Més tractant-se d’un nyap urbanístic d’especulació immobiliària, redactat per Josep Pinos i Alsedà (Berrysar) i Andreu Ponsirenas (Ponsirenas&Puig) i promogut per SAREB SA-SOCIEDAD DE GESTIÓN DE ACTIVOS PROCEDENTES DE LA REESTRUCTURACIÓN BANCARIA, el «banc dolent».
Amb l’aprovació inicial d’aquest projecte urbanístic el desembre de 2022, l’oposició veïnal i ecologista no vam trigar a manifestar el nostre rebuig a tal cúmul de despropòsits, que afectaven severament al patrimoni natural i arqueològic, especialment a un possible jaciment iber i a les cinc mines d’aigua, un patrimoni hidràulic subterrani de gran valor.
El veïnat del sector de la masia de can Capmanyde Canyet també van presentar un bon plec d’al·legacions. Alarmats tots plegats, veïnat i ecologistes no ens vam limitar a la presentació d’al·legacions al projecte sinó que ràpidament ens vam constituir en plataforma de defensa del torrent de la Carbassa sota el lema de No ens toqueu la Carbassa! vam encetar una campanya de denúncia a les xarxes socials i als mitjans de comunicació (Premsa i TV), consultes amb l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, als gestors del Pla Director Urbanístic Metropolità, amb les entitats del barri: Associacions Veïnals de Canyet i de Bonavista, amb la Societat Cultural l’Oliva, al cap de la caserna dels Bombers, a la Unió Esportiva de Badalona de les pistes d’Atletisme Paco Àguila. Vam redactar i repartir flayers, penjar pancartes, organitzar passejades guiades pel torrent de la carbassa i pel turó d’en Boscà, etcètera.
Arribats fins aquí, considero pertinent fer cinc cèntims dels antecedents d’aquest projecte urbanístic i una síntesi de les nostres al·legacions.
Antecedents i síntesi de les al·legacions
L’any 2017 el portal web de la immobiliària Vallehermoso, la joia immobiliària de la corona, anunciava la comercialització de centenars d’habitatges al coll de Miravitges, entre la carretera de Can Ruti i el torrent de la carbassa fins a la carretera de Canyet i la masia de can Ferrater. A l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008, que va arruïnar el projecte, el va seguir una gran estafa financera de saquejar cent mil milions euros dels fons públics de l’Estat destinats a rescatar la banca, arruïnada per la seva política de casino, del totxo i del gran formigó.
Arran d’aquell saqueig es va crear la SAREB, una societat d’actius o banc públic per fer-se càrrec de la cartera d’habitatges de les immobiliàries que havien fet fallida. Anomenat demagògicament com a banc dolent, la SAREB va acumular milers i milers d’habitatges buits o sense acabar anomenats cínicament actius tòxics.
Un cop sanejada generosament l’economia financera de la banca i amb beneficis multimilionaris -tampoc no pensen retornar el deute-, els bancs i les grans constructores tornen a tibar la corda de l’especulació urbanística amb una nova bombolla immobiliària.
L’any 2022, exactament quinze anys després de la fallida de Vallehermoso, va reaparèixer aquell projecte, i per a més inri capitanejat per la SAREB. Una immoralitat ètica, política i democràtica! Una nova operació d’especulació immobiliària finançada per un banc públic que hauria d’estar rehabilitant habitatges socials en col·laboració amb els ajuntaments i els governs autònoms.
El novembre del 2022, la Junta de Govern de l’Ajuntament de Badalona, formada per PSC, ERC, En Comú Podem i JxCat, va aprovar inicialment aquest projecte d’urbanització de Canyet.
Com ja s’ha dit, al desembre veïns de Canyet i Els Verds de Badalona vam presentar al·legacions, tot denunciant el caire obsolet d’aquest pla fonamentat en el Pla General Metropolità del 1976. Un pla que persegueix un creixement urbanístic desproporcionat i la implantació d’una xarxa viària destinada als vehicles privats a motor absolutament sobredimensionada. I el pitjor de tot és que no té en compte les altes expectatives de jaciments arqueològics i paleontològics existents a l’entorn del poblat iber del turó d’en Boscà, ni l’extraordinària riquesa natural de torrent de la carbassa, com tampoc l’existència de sis mines d’aigua, existents en aquest sector de Canyet, un extraordinari patrimoni arqueològic hidràulic subterrani.
I sobretot ens oposàvem a la construcció d’una carretera de 20 metres d’amplada sobre el torrent de la Carbassa entre la carretera de Can Ruti i la de la Vallençana, perquè impactaria molt severament o destruiria bona part de la riquesa natural i arqueològica d’aquest torrent. Un nyap urbanístic, que a més incompleix la normativa jurídica de lluita, d’adaptació i de resiliència al canvi climàtic que ja tenim aquí. Una autèntica barrabassada!
Han col·laborat les nostres al·legacions a l’anul·lació del projecte urbanístic? El lacònic comunicat electrònic no ens ha donat cap pista, però no ho descartem, sobretot en relació al desproporcionat vial que es projectava.
No és creïble que la caducitat i l’arxivament del projecte estigui motivat única i exclusivament per la irresponsabilitat i la incompetència política, o per la desídia burocràtica i administrativa, o ambdues alhora, virtuts, que malauradament són força habituals al nostre Ajuntament de Badalona.
Caldrà estar amatents perquè molt probablement, tard o d’hora tornaran a la càrrega!
