L’endèmica falta de sol lliure a l’Hospitalet s’ha tornat a posar de manifest molt recentment amb la incipient protesta dels més de 800 treballadors de la nova seu del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) que s’acaba de construir a tocar de l’Hospital Duran y Reynals de Bellvitge. Es tracta, com hauran vist els veïns de la zona i tots aquells que sovintegen el lateral de la Gran Via en direcció a Barcelona, del nou edifici de 22.500 metres quadrats que serà la seu de l’empresa pública i que està en procés d’adequació tecnològica per tal d’acollir els serveis centrals i la massa de treballadors sanitaris. Es, per tant, un nou servei central per tot Catalunya que acollirà el terme municipal de la ciutat més saturada d’Europa a pocs centenars de metres de la plaça Ildefons Cerdà on comença Barcelona.
El trasllat del servei i dels professionals està sent progressiu aquest estiu però topen amb un problema que ja s’havia posat sobre la taula feia temps i és que el nou edifici del SEM no té pàrquing subterrani i, per tant, els professionals que es traslladaran a treballar a la nova seu hauran de deixar el vehicle privat al carrer. El problema no és que hagin de deixar el cotxe fora, el problema és que fora no hi ha espai perquè l’Hospitalet està saturat, Bellvitge queda a l’altra banda de la Gran Via —i tampoc té espai lliure suficient— i la cobertura de la Gran Via encara està a les beceroles.
Per cert, el projecte del SEM comptava amb el soterrament de la Gran Via i la utilització de part de l’espai públic que es generaria, aspecte aquest que mai va transcendir —sempre es deia que l’espai lliure beneficiaria els vianants i no pas els cotxes— i que posa sobre la taula un altre dels greus inconvenients del Biopol Gran Via que és la manca d’espai pels vehicles que potencialment es mouran per la zona el dia —si hi arriba— que tot l’espai lliure acabi convertint-se en torres d’oficines, hotels o zones comercials.
Ara per ara, la protesta dels empleats que s’han de traslladar al SEM, ja s’ha fet palès després que des dels inicis de la construcció alguns posessin de manifest que el projecte del CatSalut no comptava amb un pàrquing soterrat que resultava imprescindible per desplaçar centenars de treballadors en un espai tan impossible com és el territori hospitalenc. De fet, la nova seu del SEM va comptar amb el finançament de fons europeus que son molt estrictes respecte de la utilització del projecte constructiu. Si hi cal un pàrquing, s’ha de justificar pels vehicles del propi servei però no pas pels treballadors que, en aquest cas, ho tenen molt complicat per poder aparcar a la zona.
Pel que ha transcendit, ja hi ha alguna promotora que està tractant d’aconseguir permisos municipals per construir un pàrquing privat per la zona, només que, per la zona no hi ha cap espai, com no sigui alguna zona propera enjardinada sobre la qual hi ha una amenaça real de desaparició coneixent la sensibilitat municipal.
Cal recordar que hi ha una línia de metro que arriba fins l’hospital de Bellvitge però que per accedir al SEM cal travessar la Gran Via per un espai avui per avui intransitable. L’alternativa per molts dels futurs empleats del nou edifici del servei d’atenció urgent extra-hospitalària i del transport sanitari de Catalunya, ha estat intentar aconseguir una plaça llogada a l’interior del pàrquing de l’ICO que és a tocar, però el pàrquing de l’ICO també es troba en aquests moments saturat del tot, per la qual cosa les possibilitats d’assegurar-se un espai on poder aparcar de manera habitual s’estan donant per impossibles. Elegir l’Hospitalet de Llobregat per ubicar serveis centrals és el que té.
Ecologistes i No més Blocs recorren el PDU Biopol Gran via desemmascarant les autèntiques intencions especulatives del projecte
Informacions originals de l’Estaca
Arran de la Diligència d’Ordenació administrativa per la qual es dona viabilitat a una demanda contra l’acord de la Comissió de Territori de Catalunya que el 4 d’abril del 2024 va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia, la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, de la mà de la Plataforma No més Blocs de l’Hospitalet, ha presentat un recurs contenciós administratiu demanant la nul·litat i requerint que es deixi sense efecte.
Les raons al·legades semblen tenir molt de sentit pel fet que “el nou PDU inclou canvis i variacions en relació a les volumetries, però sense modificar el concepte ni els elements contraris a la normativa” i d’acord amb el que s’objectiva en la demanda “el PDU infringeix els principis generals de coherència, racionalitat o proporcionalitat, esdevenint les seves determinacions en arbitràries, motiu pel qual s’interessa s’acordi la seva nul·litat al no guardar una coherència lògica (s’observa una incongruència entre la solució escollida i la realitat dels fets, i una desviació injustificada des criteris generals del pla).”
De fet, la demanda es basa en la referència a la nul·litat que ja va aplicar el TSJC al novembre del 2020-2021 a l’anterior PDU, quan en el present s’ha intentat justificar una nova reordenació de l’espai —deixant fora l’únic espai agrícola que conservava el municipi— per mantenir exactament els mateixos criteris urbanístics i especulatius.
La demanda explica que els organismes que presenten el recurs ho fan per “denunciar totes aquelles actuacions que, com la present, mitjançant els instruments urbanístics existents, es produeix un dany i perjudici en el territori i es disminueix la qualitat ambiental”, un raonament absolutament contrari al que defensa el govern municipal que l’únic que ha fet, al respecte, es mantenir els mateixos criteris del govern Marín, sense cap modificació.
El recurs es basa en múltiples arguments. D’una banda la inconcreció i la falta de determinació del PDU. Com explica l’escrit, “de l’anàlisi de la memòria del Pla director urbanístic es pot concloure que, de la mateixa manera que ja resultava en el redactat del Pla precedent del 2017 que finalment va resultar anul·lat, i tot i que un dels objectius que es pretén aconseguir és la creació d’un clúster biomèdic, i que s’indica que el destí dels usos establerts permetrà la implantació d’activitats associades a la biomedicina i les ciències de la salut, novament ens trobem davant de la falta de concreció, determinació i reserva de les ubicacions concretes de l’àmbit en les que s’han de desenvolupar els usos de caràcter biomèdic o relacionats amb les ciències de la salut.”
És per això que “sense l’existència d’unes eines concretes que determinin, delimitin i garanteixin en el futur la implantació d’usos de caràcter biomèdic o relacionats amb la salut, i les qualificacions urbanístiques del Pla són de caràcter genèric, comportarà la discrecionalitat i flexibilitat en la implantació dels usos suposadament pretesos a la zona, fet que suposarà buidar de contingut l’objectiu que suposadament es pretén amb el PDU. El manteniment dels usos i la desmesurada edificabilitat, de la mateixa manera que ja va succeir en el PDU de l’any 2017, no impedeix que finalment es construeixin oficines tractant de fer veure que són centres d’investigació.” I “en conseqüència, atès que no es preveu cap garantia respecte la implantació a la zona dels usos de caràcter biomèdic o relacionats a les ciències de la salut, decau un dels motius que justificava la tramitació del PDU”.
I s’afirma, a continuació: “Per tant, es difereix el veritable compliment d’aquest objectiu que suposadament el pretén amb el PDU al moment de la sol·licitud i tramitació de les futures llicències urbanístiques (interessades a instància de promotors privats respecte els diversos usos permesos en la zona, com per exemple els usos comercials, terciaris…) i, per aquest motiu, el contingut del PDU tal i com ha estat aprovat planteja la inseguretat en el seu compliment com a conseqüència de la flexibilitat que hi permet i la discrecionalitat que s’atorga a l’administració, fet que comporta que no es pot garantir la implantació de centres de recerca i investigació biomèdica.”
L’argument no deixa espai a la imaginació: “Es tracta d’emmascarar una actuació beneficiosa pel conjunt de la societat, tant des del punt de vista econòmic, com de la innovació i la investigació, la salut, l’àmbit laboral… peró només acaba proposant una intervenció basada en el desenvolupament urbanístic consistent en la construcció massiva més pròpia d’altres temps i com a única via per a assolir el finançament necessari per a l’execució d’infraestructures com el soterrament de la Granvia, mitjançant l’argumentari de la gratuïtat econòmica de cara a les arques municipals i d’impostos, però sense fer cap esment ni reconèixer cap aspecte en relació a la resta d’impactes socials, ambientals i econòmics que comportarà el planejament proposat. Aquest fet suposa la incorrecta utilització del Pla per part de l’Administració al respondre simplement a la percepció del sòl com un actiu econòmic del que cal extreure la major rendibilitat sense atendre necessàriament a la satisfacció de l’interès general.”
Les altres raons exposades resulten també d’un notable pes argumental: l’arbitrarietat de l’àmbit del PDU respecte del traçat i del perímetre (“La proposta actual comporta una adaptació del perímetre del Pla, modificant la versió del PDU del 2017, que no arriba fins el límit del terme municipal de l’Hospitalet, sinó que no actua en la seva part superior sense cap justificació, deixant una zona fora de l’àmbit d’intervenció, que coincideix a la finca en la que s’ubica la masia de Ca l’Esquerrer”; l’arbitrarietat en el soterrament parcial de la Gran Via pel que fa a la sostenibilitat o la millora de la connectivitat i la mobilitat a la zona (“la única zona que de manera puntual veu millorada la seva connexió a banda i banda de la Granvia mitjançant el seu soterrament és en la que se situa l’àmbit de la nova edificació que es preveu construir (destinades a ús oficines, comercial i hoteler), i que resulta el veritable objectiu del present Pla per tal de beneficiar els interessos dels usos comercials, hotelers, de restauració i oficines que s’implantaran a la zona”); la qualificació inadequada de les zones verdes del PDU (”en el present cas, una part de la superfície qualificada com a zona verda del PDU està localitzada a la part central de les rotondes, bucles d’enllaços viaris… que actualment es correspon amb la clau urbanística 6”); i fins i tot la desviació de poder que contempla aquest PDU (“l’exercici de potestats administratives per a finalitats diferents de les establertes per l’ordenament jurídic”).
Tots ells, aspectes que els recurrents confien que seran del mateix pes argumental que ja van servir l’any 2021 per evitar que el pla tirés endavant i que posen clarament de manifest que una cosa és un projecte urbanístic de vocació purament especulativa i un altre de molt diferent un projecte urbanístic amb vocació de milllora de la gestió del territori en benefici de la ciutadania.
