El projecte del futur Hospital Ernest Lluch, que hauria d’estar ubicat entre Cerdanyola, Ripollet i Montcada, fa un pas endavant amb l’aprovació provisional de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per part del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), aquest passat dimarts 22 de juliol. El nou centre sanitari pretén actuar com a hospital satèl·lit del Parc Taulí de Sabadell amb l’objectiu de descongestionar els actuals centres en funcionament i millorar l’accessibilitat a l’assistència sanitària per als municipis veïns, entre ells, Bellaterra.
De fet, l’Hospital Ernest Lluch és un projecte sanitari llargament reivindicat des de fa més d’una dècada, destinat a reforçar l’atenció hospitalària de la regió metropolitana nord. El seu nom homenatja el polític i economista Ernest Lluch, ferm defensor del sistema públic de salut. El motiu de la construcció, l’envelliment de la població i l’increment de pacients crònics, així com per rebaixar la pressió assistencial de l’Hospital del Parc Taulí de Sabadell, referent a la zona.
Tot i així, el projecte ha topat amb múltiples retards i entrebancs: manca de finançament, desacords entre administracions i dificultats urbanístiques han alentit el seu desenvolupament fins avui.
Un nou barri amb els seus pros i contres
Ara, aquesta modificació incorpora un increment de la superfície destinada al centre sanitari, que passarà de 18.500 a 19.235 metres quadrats, així com l’ampliació del nombre d’habitatges previstos, que creixen dels 565 inicials a 752, la meitat dels quals seran de protecció oficial. Aquesta és una de les principals justificacions exposades per l’AMB: fer viable econòmicament la urbanització de l’espai i oferir habitatge assequible. No obstant això, aquest model ha generat diverses crítiques.
El projecte planteja un nou barri al voltant del centre sanitari, dissenyat segons els criteris del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). L’espai inclourà places noves, espais verds, carrers per a vianants, i un gran bulevard verd que substituirà l’antiga N-150, amb connexions sostenibles a peu, bicicleta i transport públic. El 80% dels edificis seran per a habitatges i el 20% per a usos comercials i terciaris, principalment en planta baixa. També es preveuen dos equipaments de barri vinculats a les noves places i un gran parc a tocar del riu Sec i l’autovia C-58.
Tot i aquestes mesures, les veus crítiques assenyalen que es tracta d’un model urbanístic obsolet i densificador, que aposta per aixecar un barri entre vies de tren, rieres, carreteres i autopistes. També es qüestiona l’ús de l’argument de l’habitatge social per justificar l’augment d’edificabilitat, i es denuncia que el nou barri podria acabar depenent dels serveis de municipis veïns, com Cerdanyola.
Aprovació definitiva, pendent de la Generalitat
Un dels canvis destacats de la modificació és l’exclusió de la zona dels pisos Sivis de Montcada, que es mantindran fora de l’àmbit d’actuació, i es deixaran per a futurs plans que millorin les seves condicions. Això ha comportat una reducció del sostre edificable del 8,5%.
El pla parcial urbanístic del sector hospitalari també ha estat aprovat inicialment i detalla les condicions d’edificació i urbanització de l’entorn, que ha estat dissenyat a partir d’un concurs de projectes valorat per ajuntaments, l’AMB i el Col·legi d’Arquitectes. Aquesta proposta posa èmfasi en la mobilitat sostenible i la convivència entre veïnat, usuaris del centre sanitari i visitants. Amb tot, el projecte haurà de passar ara pel vistiplau de la Generalitat de Catalunya, que en farà l’aprovació definitiva i la posterior publicació.
