El rum-rum que ens arribava durant les darreres setmanes s’ha constatat avui en una roda de premsa convocada, amb molt poc marge d’avís, on el president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, ha confirmat que el govern català, en consens amb el Ministeri de Transports i el gestor aeroportuari AENA, pretén engegar un nou pla definitiu per ampliar l’aeroport del Prat i incrementar la capacitat d’arribada de passatgers (55 milions el 2024) així com l’entrada i sortida d’importacions i exportacions per via aèria.
El discurs ha tingut lloc poc després d’una darrera reunió del president amb la comissió tècnica, que va començar a treballar el projecte el setembre de l’any passat. Illa, ha evitat tant com ha pogut la paraula “ampliació” en favor de “modernització” i “millora” per referir-se a un pla “indispensable” -ha dit- “per la competitivitat de Catalunya i l’ambició de ser líders a Espanya i a Europa, amb la creació d’un gran hub de connexions intercontinentals”.
Més pista a dues bandes i terminal satèl·lit
La proposta concreta d’ampliació presenta pocs canvis, ja que torna a girar sobretot en el creixement de la tercera pista, la de mar, per aconseguir fer-la òptima pels enlairaments d’avions de fuselatge ample, aquells que fan rutes internacionals. Segons Illa, tot s’ha fet “amb el màxim rigor tècnic i operatiu, reduint l’impacte acústic sobre les poblacions veïnes”.
La novetat, però, és que ara la proposta pretén que la pista s’ampliï a dues bandes, tant pel cantó de La Ricarda, en major grau, i alguns metres també cap a la banda de Viladecans, amb una probable afectació sobre els aiguamolls del Remolar-Filipines, tot i que el president assegurava que l’actuació prevista “tindrà una mínima incidència sobre espais naturals”.
Amb una inversió d’aproximadament 3.200 milions d’euros, el projecte també preveu les remodelacions de les terminals T1 i T2, millores en la pista del mar a més de l’esmentat increment, es treballarà a facilitar una sortida ràpida des de la pista transversal i, és clar, l’execució de l’anunciada terminal satèl·lit que es preveu -atenció- que quedi connectada amb un tren subterrani amb les altres.
Unes compensacions molt poc concretes
A canvi de les afectacions sobre part dels espais naturals ara existents adjacents a l’aeroport, Illa ha anunciat les línies mestres que les definiran: “250 hectàrees de nous terrenys protegits”, encara no sabem on, però per plans defensats per ornitòlegs propers als plans d’ampliació, com Jordi Sargatal, es podrien ubicar a zones intermèdies de Viladecans entre el nucli urbà i el seu litoral, amb possible afectació a zones agrícoles. Illa es vantava que això suposarà “multiplicar per deu la superfície afectada”, a més d’anunciar la creació d’una “anella verda a entorn de l’aeroport per protegir usos agraris i d’un “fons ambiental” on AENA s’encarregarà de preservar les àrees de valor ecològic al voltant de la infraestructura.
Calendari amb la vista a 2033
Com a resum, el discurs d’Illa s’ha basat a defensar sense embuts un “tot és possible”: afavorir el creixement per un lideratge econòmic i turístic que ambicionen els poders empresarials barcelonins, a la vegada que considera viable que tot plegat es pot compaginar amb una millora de la sostenibilitat i un increment dels espais naturals. Tot en una zona ja prou tensionada per la pressió humana i econòmica sobre el territori durant dècades. Malgrat això, el mandatari ha defensat que la “proposta és realista, sòlida, amb elements tècnics complexos i es mou en l’estricte marc normatiu internacional i europeu”.
Pel que fa al calendari previst, el president ha instat a iniciar la redacció del nou pla director i una avaluació ambiental estratègica per fer la declaració d’impacte. La voluntat del Govern és aprovar-lo el 2028, començar les obres el 2030 i acabar-les el 2033.
El PSC trenca el consens al Prat contra l’ampliació de l’aeroport
Juan Pedro Pérez defensa en un article el projecte anunciat per Illa. L’alcaldessa Alba Bou es mostra contrària al projecte i escèptica amb les compensacions anunciades. La plataforma Ni Un Pam de Terra convoca una manifestació per dissabte. Fem recull de reaccions
Just el mateix dia que el president Illa ha fet públics els nous plans d’ampliació de l’aeroport del Prat, el portaveu socialista i primer tinent d’alcalde de la ciutat Juan Pedro Pérez ha publicat un article al mitjà polític “Agenda Pública” on es posiciona a favor del nou projecte previst, fet que representa un important canvi de parer pel que fa al PSC local sobre una de les principals preocupacions de ciutat dels darrers temps.
En aquest escrit, Pérez es mostra convençut i “amb plena confiança” que, aquesta vegada, “l’augment de la capacitat operativa de l’aeroport respecta els compromisos de protecció dels nostres espais naturals amb la proposta tècnica que presenta el Govern”.
Aquest posicionament representa un trencament de la foto de consens que es va viure al Prat a principis de l’any 2020, pocs dies abans de l’esclat de la pandèmia, quan tot el ple municipal es va posicionar de forma contrària als plans d’ampliació, llavors defensats per AENA, sota les ordres del també socialista Maurici Lucena. I més, si tenim en compte que aquest sotrac podria obrir un cisma important entre dos partits socis de govern ja històrics a la ciutat, tot just a mitja legislatura. S’ha de dir, però, que des de l’arribada de Salvador Illa al govern de la Generalitat al passat estiu, amb una clara posició pública favorable a ampliar l’aeroport, la posició del PSC pratenc s’havia escorat cap a un racó cada cop més incòmode.
El líder dels socialistes locals remarca també a l’article que “l’aeroport és un dels motors econòmics més importants de Barcelona i una font vital d’ocupació. La seva contribució a les arques municipals ronda els quaranta milions d’euros, que representa una despesa en favor de la ciutadania un 18% superior a la resta de municipis”. Tot seguit, afirma que “la garantia de compensacions ambientals, la protecció efectiva de la biodiversitat i la minimització de l’impacte ecològic, representa un punt d’inflexió que ens obliga a mirar l’ampliació des d’una perspectiva que permet compatibilitzar el creixement econòmic i la sostenibilitat ambiental”.
En els paràgrafs finals, Pérez proposa acompanyar l’ampliació aeroportuària de més inversions en “mobilitat sostenible”, entre les quals destaca la continuació de la Línia 1 del metro fins al Prat, així com la creació de “mecanismes transparents de governança compartida amb participació local, per assegurar que es compleixin els compromisos en matèria ambiental i social”.
Bou, contrària, escèptica i confiada amb Europa
Amb una postura totalment diferent a la del seu soci de govern, l’alcaldessa del Prat ha viscut un dia boig des que s’ha assabentat de bon matí que el president Illa convocava per sorpresa una roda de premsa a les 12 hores per presentar la proposta d’ampliació de l’aeroport. Alba Bou s’ha mostrat molesta pel fet que el projecte s’ha anunciat “sense el consens al territori”, perquè esperava poder debatre sobre la qüestió abans que es fes pública, per exemple, directament amb el president de la Generalitat en una reunió prevista pel pròxim divendres 13 de juny.
La batllessa en la seva primera intervenció al migdia, tot just després del discurs d’Illa, s’ha mostrat força prudent, demanant primer conèixer els detalls de la proposta, tot i que ja avançava la seva posició segurament contrària, perquè a grans trets, semblava un projecte molt semblant als que s’havien anat plantejant des de l’any 2019. També feia palès el seu escepticisme per les compensacions ambientals anunciades de 250 noves hectàrees: “ja ens diran on les pensen fer, perquè ara mateix, amb el terreny que hi ha disponible, al Delta no hi caben”.
A la nit, en una intervenció al programa d’actualitat Més 3/24, de 3Cat, reclamava l’incompliment de moltes de les compensacions promeses derivades del Pla Delta, a la primera dècada dels 2000. En aquest mateix programa, Bou es va mostrar convençuda -a l’espera de poder llegir tots els detalls de la proposta del Govern- que la resposta des d’Europa serà negativa, “sobretot si les compensacions que es preveuen són les mateixes que es van quedar sense fer”, tot recordant la carta que la Comissió Europea va enviar a l’estat espanyol sobre aquest assumpte el 2021, donant resposta a diferents demandes ecologistes d’entitats com DEPANA.
L’alcaldessa també va afirmar amb rotunditat que “La Ricarda es destruirà” si s’aplica el projecte d’ampliació anunciat per Illa i ha remarcat que “a la nostra ciutadania li interessen més uns trens de Rodalies que funcionin per anar a treballar i no anar a fer negocis a Shanghai”.
‘Ni Un Pam de Terra’ crida a la mobilització el dissabte 14 de juny
Pel que fa a les reaccions des d’entitats de la societat civil, la plataforma ‘Ni Un Pam de Terra’ ha actuat amb gran rapidesa convocant una primera mobilització al Prat, pel pròxim dissabte 14 de juny a la plaça de la Vila a les 12 hores. La cita compta amb el suport de Zeroport, sota el lema “Aturem l’ampliació”. També s’estudien altres mobilitzacions futures de major abast contra els plans anunciats des del Govern, que també han rebut ràpides crítiques des de diverses entitats ecologistes catalanes.
ERC i Junts es posicionen en contra
Tant les formacions catalanistes locals d’ERC i Junts han mostrat ràpids posicionaments a les xarxes socials contra el nou projecte d’ampliació. Els republicans han publicat un vídeo conjunt amb altres seccions locals de la comarca on demanen una gestió aeroportuària diferent, interconnectant per tren les diferents infraestructures aèries catalanes, remarcant que la solució passa “per decidir el model directament des de Catalunya”.
Junts Pel Prat, per la seva banda remarca que el govern de Salvador Illa impulsor d’aquest nou pla d’ampliació ha estat investit tant per ERC com per Comuns, formacions a les quals demanen retirar el suport als socialistes al Parlament de Catalunya. A més, proposen que es tinguin en compte millores en la infraestructura “que no destrueixin el territori, com la terminal satèl·lit, el desenvolupament de la ciutat logística aeroportuària i la connexió de Reus i Girona mitjançant els trens d’alta velocitat”. Igual que els republicans, demanen el traspàs de la gestió aeroportuària a la Generalitat.
El portaveu juntaire, Gerard Valverde, ha recordat com, en 2021, va criticar el seu propi partit quan van negociar una ampliació amb l’estat que finalment no va prosperar, afegint que “la proposta d’increment de pistes no ens permetrà cap ‘hub’, els vols de llarg recorregut no hi seran per més metres de formigó que hi afegim. Són les aerolínies i no els aeroports qui fan els ‘hubs’”.
La pagesia, en contra de la possible pèrdua de sòl agrari
En un comunicat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, s’ha posicionat ràpidament en contra de la possibilitat de pèrdua de sòl agrari a la zona del Delta del Llobregat com a efecte de l’ampliació de l’aeroport anunciada des del Govern de la Generalitat. Els pagesos associats fan referència a la Llei d’Espais Agraris, que defensa “preservar els sòls més productius, garantir la viabilitat econòmica de l’activitat i avançar cap a la sobirania alimentària”. Des del sector primari, veuen amb recel una possible afectació en terrenys agrícoles d’aquestes 250 hectàrees de compensació d’espais naturals previstos a la proposta tècnica anunciada avui pel president de la Generalitat, Salvador Illa. A més, reclamen que encara no s’ha determinat quin serà l’impacte real de l’ampliació de les zones de protecció d’aus ZEPA, aprovades l’any passat. També critiquen no haver format part en cap moment del debat sobre l’ampliació.
Articles publicats al Periòdic Delta
