“La indústria a l’Hospitalet vol modernitzar-se tot i les dificultats per manca de sòl i l’envelliment d’infraestructures”
Jaume Masclans és el nou president de PImec a l’Hospitalet i la comarca del Baix Llobregat. En aquesta llarga entrevista denuncia que la demanda per cobrir llocs de feina de perfils professionals amb Formació Professional és superior a la de perfils universitaris en les ofertes laborals. Afirma que continuarà fent activisme empresarial en l’estela de Joan Soler, perquè hi ha pèrdua en el nombre d’empreses industrials al territori Llobregat i pensa que cal impulsar polítiques perquè la indústria continuï sent referent en termes de productivitat i competitivitat. I un altre problema importat: reclama millorar l’accés a l’habitatge perquè té un impacte directe en la retenció del talent i la cobertura de llocs de treball. Aquest mes de maig estava previst que a l’Hospitalet es renovés la Taula del Pacte per l’Ocupació i el Desenvolupament Econòmic a l’Hospitalet, però encara no s’ha fet. Pimec defensa davant els grups parlamentaris del Congrés la inviabilitat de la proposta de reducció de jornada, aprovada recentment pel Consell de Ministres, i es mostra en contra de l’OPA de BBVA sobre el Sabadell. I denuncia que en una dècada s’ha doblat el nombre d’hores de baixa dels treballadors amb increments d’absentisme laboral que són inversament proporcionals a l’atur. I sobre la reindustrialització en els antics terrenys de la Nissan, Pimec demana que es mantingui un compromís ferm amb el territori, garantint que les petites i mitjanes empreses de l’Hospitalet i Baix Llobregat puguin participar de manera activa en la cadena de valor industrial que s’està configurant.
- Després d’haver estat vicepresident de Pimec al territori Llobregat els darrers quatre anys, vostè ha rellevat en el càrrec a l’empresari Joan Soler. Mantindrà una política continuista? En què es diferenciarà el seu mandat?
L’objectiu principal és donar continuïtat al mandat anterior, fent activisme empresarial i conscienciant de la necessitat de legislar pensant en petit, perquè les pimes són el motor real de l’economia. En el cas del Baix Llobregat, el 99,7% de les empreses són pimes, que generen el 70% de l’ocupació i, per això, és indispensable fomentar la competitivitat i el creixement del teixit empresarial local.
El territori té alguns reptes econòmics i empresarials com la pèrdua del nombre de pimes del sector industrial i, en aquest sentit, cal impulsar polítiques perquè la indústria de la comarca continuï sent referent en termes de productivitat i competitivitat. A més, un tema important a la comarca és la problemàtica amb l’accessibilitat a l’habitatge, que cal millorar perquè té un impacte directe en la retenció del talent i la cobertura de llocs de treball.
- Quins objectius es planteja de cara a la renovació al mes de maig de la Taula del Pacte per l’Ocupació i el Desenvolupament Econòmic a l’Hospitalet?
Quan estigui feta la renovació, farem el posicionament i declaracions corresponents.
- En quin estat es troben els sectors industrial i comercial a l’Hospitalet?
L’Hospitalet de Llobregat és una ciutat amb una llarga trajectòria industrial i comercial, que en els darrers anys ha viscut una transformació significativa. Des de Pimec Baix Llobregat-L’Hospitalet, constatem que el sector industrial es troba en un moment de transició, amb empreses que treballen per adaptar-se als reptes de la digitalització, la sostenibilitat i la reindustrialització intel·ligent. Tot i les dificultats derivades de la manca de sòl industrial i l’envelliment d’algunes infraestructures, detectem una voluntat clara per part del teixit empresarial de modernitzar-se i continuar generant ocupació de qualitat.
Pel que fa al sector comercial, l’activitat es manté dinàmica, especialment en àrees de gran afluència com el centre i els barris amb major densitat poblacional. El comerç de proximitat, però, afronta desafiaments importants, com l’impacte del comerç electrònic i els canvis en els hàbits de consum. En aquest sentit, cal seguir treballant plegats –administracions, entitats i empresariat– per impulsar polítiques de suport, foment de la digitalització i reforç de la competitivitat del comerç local.
Des de Pimec continuarem donant suport a les micro, petites i mitjanes empreses de l’Hospitalet, perquè som conscients que representen un pilar fonamental per a la cohesió social i el desenvolupament econòmic de la ciutat.
- I la incorporació de la dona al mercat de treball?
Aquesta pregunta la vincularem a alguns estudis que hem fet des de Pimec a nivell general per analitzar la situació de la dona en el món del treball. ((Aquí deixem els enllaços a les notes de premsa dels estudis:
- Quines són les principals reclamacions que realitza Pimec en aquests moments?
A nivell general, els principals posicionaments de Pimec ara mateix i a causa de l’actualitat econòmica i empresarial són la defensa davant els grups parlamentaris del Congrés la inviabilitat de la proposta de reducció de jornada, aprovada recentment pel Consell de Ministres i que expressem preocupació i desacord per l’aprovació de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell i alerta dels riscos persistents per a les pimes i l’equitat territorial.
- Com evoluciona la reindustrialització de l’antiga planta de Nissan a la Zona Franca i com veu l’arribada del fabricant de cotxes xinès Chery?
Tot el que impliqui un creixement industrial d’una zona que estava aturada és una bona notícia. La reindustrialització implica la creació de llocs de treball i, en aquest cas, es prioritzarà la reincorporació dels antics empleats de Nissan. Tanmateix, demanem que es mantingui un compromís ferm amb el territori, garantint que les petites i mitjanes empreses del Baix Llobregat puguin participar de manera activa en la cadena de valor industrial que s’està configurant.
- Com valora l’aposta del sector sanitari que fa l’Hospitalet, en concret amb el biocluster que es promou al voltant de l’hospital de Bellvitge?
Des de Pimec Baix Llobregat-L’Hospitalet valorem molt positivament l’aposta decidida que està fent l’Hospitalet per impulsar el sector sanitari i biomèdic, especialment a través de la creació d’un bioclúster al voltant de l’Hospital de Bellvitge. Aquesta iniciativa representa una oportunitat estratègica per posicionar la ciutat com a pol de referència en innovació, recerca i salut, en un àmbit de futur que genera ocupació qualificada i valor afegit.
El potencial d’aquest bioclúster és enorme, tant per la seva ubicació privilegiada com per la presència d’infraestructures sanitàries de primer nivell, com l’Hospital de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia, així com per la col·laboració amb universitats i centres de recerca. La concentració d’activitat en aquest àmbit pot esdevenir un motor de desenvolupament econòmic i un generador d’aliances entre grans institucions i pimes del territori.
Des de Pimec Baix Llobregat-L’Hospitalet considerem clau que aquesta aposta es faci amb una visió integradora, que permeti a les petites i mitjanes empreses del sector salut, biotecnològic i serveis vinculats participar activament en aquest ecosistema. Caldrà garantir mecanismes de col·laboració públic-privada, accés a l’R+D+i, i suport al creixement d’aquestes empreses perquè puguin contribuir i beneficiar-se d’aquesta transformació.
- Com avalua el Districte Cultural de l’Hospitalet i, en general, l’evolució d’aquest sector a la ciutat?
Valorem molt positivament la consolidació del Districte Cultural de l’Hospitalet com a projecte estratègic que ha sabut generar un ecosistema creatiu viu, amb capacitat d’atracció de talent, activitat econòmica i innovació. Aquesta iniciativa ha posat en valor antigues àrees industrials reconvertint-les en espais de creació, fomentant sinergies entre artistes, empreses culturals i institucions.
L’evolució del sector cultural a l’Hospitalet en els darrers anys demostra que la cultura pot actuar com a motor de desenvolupament econòmic local, diversificant l’activitat productiva i reforçant la identitat de ciutat. A més, obre oportunitats per a l’emprenedoria, especialment entre les microempreses i autònoms del sector creatiu, als quals donem suport des de la nostra entitat.
Tanmateix, cal seguir treballant perquè aquest creixement sigui sostenible, inclusiu i amb retorn social. Això implica garantir l’accés a espais, la formació contínua, el finançament adequat i una col·laboració fluïda entre el sector públic i el privat. L’Hospitalet ha fet una aposta valenta per la cultura, i des de Pimec la celebrem i ens posem a disposició per continuar enfortint aquest sector emergent que contribueix de forma clara a la dinamització econòmica i social del territori
- La formació professional dual és la gran assignatura pendent a l’Hospitalet i el Baix Llobregat. Què fan vostès per potenciar-la?
Entre les preocupacions del nostre empresariat també es destaca la manca de perfils adaptats a les necessitats de l’empresa, un factor estretament lligat a la Formació Professional. Les empreses necessiten que existeixi una formació ajustada a les seves necessitats. Des de Pimec sempre hem insistit en la importància d’abordar les problemàtiques de l’ajust entre oferta i demanda, ja que impacten directament en les pimes del territori.
Aquest desajustament entre oferta i demanda suposa una bretxa de talent, amb conseqüències que ja estan sofrint les empreses, que es veuen limitades, tant per a afrontar les reposicions per jubilació, com per a atendre els reptes i demandes actuals i de futur. Avui dia constitueix un problema molt generalitzat en la majoria d’activitats professionals tècniques, molt especialment en els sectors industrials i les activitats vinculades a la transformació digital. A més, sabem que la demanda de perfils professionals amb Formació Professional és superior a la de perfils universitaris en les ofertes laborals. Es tracta d’un tema rellevant que afecta el sistema de formació professional, en totes les seves modalitats, impacta sobre el nostre teixit empresarial i obliga a crear un sistema que situï les necessitats de les empreses en l’origen i destinació de les polítiques de formació. Així mateix, provoca ineficiències en els sistemes productius que provoquen dèficits de productivitat i de competitivitat en les empreses i del país.
Els oficis estan “en perill”, cal fer-los atractius per potenciar la demanda laboral i dignificar la seva activitat. És vital orientar a les persones, especialment els joves, perquè tinguin tota la informació provinent de la perspectiva del mercat de treball. És imprescindible augmentar l’oferta formativa ajustada a la realitat de les pimes, pel que fa al contingut educatiu i també a la metodologia. L’Administració educativa i formativa han d’anar de la mà per un ajust a les necessitats del mercat de treball.
Calen accions que impulsin una FP (especialment de la modalitat dual) més eficient per cobrir els llocs de treball del teixit empresarial, així com incrementar la competitivitat i el teixit productiu i assolir un major nivell de qualificació de les persones treballadores i l’adequació de les competències professionals als requisits del mercat de treball.
Des de Pimec Baix Ll-L’Hospitalet participem en òrgans com el Consell de la Formació Professional del Prat de Llobregat, on col·labora amb l’Ajuntament i altres agents socials per fomentar la formació professional i la inserció laboral. També stablim col·laboracions amb diverses entitats per promoure la FP Dual. Per exemple, en una jornada organitzada conjuntament amb CaixaBank Dualiza a Sant Feliu de Llobregat, es van reunir representants de sectors com la informàtica, l’electricitat, la química i el comerç per conèixer els avantatges de la FP Dual i els canvis introduïts per la nova Llei Orgànica de l’FP.
- Com creu que s’ha d’abordar l’intercanviador de La Torrassa, com una solució ferroviària d’entrada i sortida a Barcelona, amb la millora de Rodalies o també com una palanca de transformació urbana de l’Hospitalet?
L’intercanviador de La Torrassa és una infraestructura estratègica que pot i hauria de ser abordada en ambdós sentits: tant com una solució ferroviària clau per a l’entrada i sortida de Barcelona com també com una palanca de transformació urbana per a l’Hospitalet de Llobregat.
D’una banda, l’intercanviador ha de reforçar el sistema de Rodalies de Catalunya, tot facilitant una major capacitat d’intercanvi modal entre serveis ferroviaris regionals, metro i altres mitjans de transport públic. A més, permetria reduir la pressió sobre les estacions centrals, actuant com a porta d’entrada des del sud-oest metropolità. També afavoriria la distribució més eficient dels fluxos de passatgers cap a BCN i dins de l’àrea metropolitana i esdevé una oportunitat per millorar la connexió ferroviària entre l’aeroport del Prat i el sistema metropolità.
D’altra banda, com a palanca de transformació urbana de l’Hospitalet, l’estació pot ser el motor que faci repensar l’espai urbà dels voltants, una zona que ha patit desequilibris socials i urbanístics. Aquest projecte també pot ser una oportunitat per incorporar polítiques actives d’habitatge i equipaments públics.
- Quina influència tindran els aranzels de Trump a les pimes del nostre territori?
Els nous aranzels anunciats pel president dels Estats Units, Donald Trump, contra les importacions europees suposen un nou cop a les relacions comercials entre la Unió Europea i els Estats Units, i representen una amenaça directa per a centenars d’empreses catalanes i espanyoles. Davant aquest escenari, Pimec expressa la seva profunda preocupació per les conseqüències potencials sobre l’activitat exportadora, especialment en el cas de les petites i mitjanes empreses, i fa una crida a una resposta institucional conjunta, intel·ligent i proporcional.
L’entitat considera legítim que la Unió Europea es prepari per activar l’Instrument Anti-Coerció (ACI) i valori mesures compensatòries en àmbits com la propietat intel·lectual o els serveis digitals, sectors especialment sensibles per als Estats Units. Ara bé, adverteix del risc d’una escalada que podria derivar en una guerra comercial oberta, i insisteix en la necessitat d’esgotar les vies diplomàtiques i actuar amb intel·ligència estratègica. En aquest sentit, Pimec defensa que qualsevol represàlia ha de ser calibrada, flexible i orientada a restablir l’equilibri, evitant afegir més inestabilitat a un context ja prou complex.
Davant d’aquesta situació, Pimec insta els governs d’Espanya i de Catalunya a defensar amb contundència els sectors més exposats, sempre en coordinació amb les institucions europees. L’entitat valora positivament la preparació d’un pla de suport estatal per als sectors afectats, l’activació de mecanismes com els ERTOS per prevenir la destrucció d’ocupació, i l’impuls de línies d’inversió i ajuts a la productivitat per reforçar la competitivitat empresarial. Tanmateix, també reclama l’impuls d’un pla específic adaptat a la realitat catalana, tenint en compte les especificitats i la importància estratègica d’alguns sectors per a la nostra economia.
Finalment, Pimec recorda que posa a disposició de totes les pimes afectades el seu servei d’internacionalització, per oferir assessorament, suport en la diversificació de mercats i eines per afrontar amb garanties els nous reptes derivats d’aquest canvi de context internacional.
- Quin impacte tindrà a les pimes la reducció de la jornada laboral, quan el 95% de les empreses de l’Hospitalet son pimes?
Després de l’aprovació per part del Consell de Ministres de l’avantprojecte de llei que redueix la jornada màxima legal a 37,5 hores setmanals en còmput anual, PIMEC es mostra absolutament contrària a aquesta proposta i alerta que seria un greu error aplicar aquesta mesura sense canalitzar-la a través de la negociació col·lectiva i amb la participació de les pimes, seguint el models dels països més competitius del nostre entorn. L’entitat reclama una millora del sistema de negociació col·lectiva per garantir una major representació de les pimes i una adaptació més ajustada a la realitat de cada territori. En aquest sentit, considera que països com Dinamarca o Alemanya, que no tenen fixada una jornada màxima legal i ho han vehiculat a través de la negociació col·lectiva, en son un clar exemple.
PIMEC ha recordat que Espanya no es troba actualment davant una problemàtica d’excés de jornada o de temps de treball efectiu, ja que la majoria dels convenis col·lectius han anat reduint el temps de treballi Espanya es situa a la mitjana de la UE. De fet, ha assegurat que la mitjana d’hores anuals treballades és similar i inclús inferior a la de molts països europeus, situant-se per sota de la mitjana de l’OCDE.
Per tot això, considera que amb una veu pròpia de les pimes al diàleg social espanyol s’haguessin tingut en compte la dimensió empresarial, les característiques dels diferents sectors econòmics i els reptes del mercat de treball.
Del conjunt de mesures que la patronal catalana ha proposat Yolanda Díaz en destaquen els plans per a la millora de la productivitat i mesures per a la reducció de l’absentisme laboral i la gestió de baixes laborals, alhora que la millora del temps de treball i, eventualment, la reducció de la jornada, es vehiculin a través de la negociació col·lectiva, respectant la seva autonomia i adaptació flexible de les mesures, així com fent seguiment de les millores generalitzades. PIMEC creu que els beneficis de qualsevol mesura han de ser compartits, com també el cost que calgui assumir, essent absolutament impensable que una mesura com aquesta pugui o hagi de ser assumida només per les empreses.
També considera fonamental la posada en marxa d’incentius fiscals i bonificacions a la Seguretat Social per compensar els costos per part de les empreses per no generar un efecte inflacionari, i considera oportú adaptar la normativa de salut i seguretat laboral. També ha assenyalat que cal protegir la retenció del talent, ja que una mesura unilateral d’aquest tipus pot generar una pèrdua de competitivitat i fer incrementar la rotació laboral com va succeir a França.
- Com pujar la productivitat i baixar l’absentisme laboral al seu territori?
Des de Pimec hem abordat aquesta qüestió a través d’un estudi que analitza la incidència de la Incapacitat Temporal (IT) a Catalunya, que s’ha doblat en els darrers deu anys. En el document es constata que durant la dècada 2013-2023 la IT ha passat de 3,8 hores de mitjana d’incapacitat temporal per treballador al mes fins a arribar a les 7,8 hores l’any 2024. qui també ha concretat que la IT s’ha doblat en els darrers deu anys, fent que -de mitjana- cada treballador perdi un dia de feina al mes.
L’estudi també fa una comparació de la relació entre atur i IT, apuntant la següent correlació: a mida que la taxa d’atur augmenta, el nombre mitjà d’hores d’IT per treballador i mes disminueix. Aquest fet reforça l’argument que les perspectives de futur dels treballadors en relació amb la seva capacitat per trobar un nou treball poden influir en la seva disposició a sol·licitar baixes per incapacitat personal.
Pel que fa als motius i les durades de les baixes laborals, el 54,4% dels dies són deguts a patologies osteomusculars i a malalties mentals; la mitjana de dies d’IT augmenta en la mesura que augmenta l’edat; el 75% dels casos no superen els 15 dies de baixa; i l’evolució a Catalunya es troba per sobre de la mitjana espanyola en termes d’hores d’IT i els seus costos derivats.
En relació amb les prestacions del Sistema de la Seguretat Social i les abonades per les empreses, l’import total arriba als 2.085 milions d’euros. En termes relatius respecte del PIB de Catalunya, representa el 0,7% l’abonat pel sistema de seguretat social i el 0,93% les prestacions totals afegint les abonades per les empreses.
I què proposa Pimec per reduir l’absentisme laboral a les seves empreses?
Un millor aprofitament de la infraestructura de mútues col·laboradores de la Seguretat Social i que aquestes puguin realitzar les altes i baixes també per contingències comunes; millorar la capacitat de planificació de les empreses establint alertes immediates quan es produeixen baixes; una millora en la gestió administrativa a l’atenció primària de la incapacitat temporal; millorar els sistemes de control de la incapacitat temporal; campanyes de sensibilització de les empreses, etc.
- Com valora la celebració de fires i salons en la potenciació del turisme, la restauració i el comerç?
La celebració de fires i salons al Baix Llobregat constitueix una eina fonamental per a la dinamització econòmica i social del territori, amb un impacte directe sobre sectors estratègics com el turisme, la restauració i el comerç local. Aquestes iniciatives contribueixen, de manera clara, a enfortir la projecció de la comarca com a espai actiu, competitiu i atractiu tant per a la ciutadania com per a visitants i inversors.
En aquest sentit, les fires i salons generen activitat econòmica mitjançant l’atracció de públic i l’increment del consum en establiments locals. També reforcen el teixit comercial i empresarial del territori, afavorint la visibilitat de les empreses i promovent sinergies sectorials. A més, estimulen la promoció turística de proximitat, posicionant el Baix Llobregat com a destinació vinculada a l’activitat firal, la gastronomia, el patrimoni i els valors del territori. I afavoreixen la cohesió social i la identitat comarcal, tot generant espais de trobada entre ciutadania, institucions i agents econòmics.
És fonamental continuar donant suport a la programació firal i consolidar-la dins d’una estratègia comarcal coordinada, que permeti potenciar els beneficis d’aquestes iniciatives a curt i llarg termini, tot assegurant-ne la seva coherència amb els objectius de promoció econòmica, ocupació de qualitat i projecció exterior del Baix Llobregat.
- Quina opinió té Pimec respecte a la proliferació dels pisos turístics a la ciutat?
L’Hospitalet i el Baix Llobregat, amb una economia diversa i la seva ubicació estratègica, s’enfronta a un problema que està esdevenint crític: la manca d’habitatge accessible. Aquest fet no només afecta la qualitat de vida de les persones, sinó que també posa en risc la competitivitat del teixit empresarial de la comarca.
L’urbanisme i l’oferta d’habitatge són una qüestió a resoldre. L’escalada dels preus de lloguer o la impossibilitat d’accedir a un habitatge en propietat ha expulsat moltes persones treballadores cap a zones més allunyades, impactant en els seus costos i el seu temps de desplaçament. Les pimes, que són el motor de l’economia local, ja tenen actualment dificultats per trobar personal qualificat i adaptat a les necessitats reals de les empreses i aquesta problemàtica s’agreuja amb la dificultat de poder viure a la comarca pels preus de l’habitatge.
Aquest desequilibri desincentiva l’arribada de nou talent, que alhora es tradueix en una disminució de la competitivitat empresarial i en la necessitat de cercar alternatives fora del Baix Llobregat. Podem dir, doncs, que aquesta problemàtica social té repercussions directes sobre les empreses: l’augment de la rotació laboral, dificultats per cobrir llocs clau i, en conseqüència, la disminució de la productivitat. A més, també és una conseqüència la mobilitat que genera la distància respecte del centre de treball, ja que es generen externalitats com la contaminació i la sinistralitat. La mobilitat genera oportunitats, però en aquest cas, també efectes no desitjats.
Més enllà de l’impacte en les persones, la manca d’habitatge assequible comporta greus conseqüències socials a nivell comunitari. Quan els treballadors es veuen obligats a viure cada vegada més lluny, es trenca el vincle amb l’entorn i es debilita la implicació social. Per això, cal oferta de parc públic d’habitatge, impulsar la rehabilitació i augmentar el sòl urbanitzable per poder oferir, no només als joves, sinó també a aquestes persones treballadores nouvingudes, unes condicions que facin possible abordar el lloguer o l’adquisició d’habitatge.
Per mantenir el Baix Llobregat com un motor econòmic del país, cal garantir un equilibri entre el creixement empresarial i la qualitat de vida de la seva gent. La solució requereix una acció conjunta entre el sector públic i privat, polítiques que fomentin el lloguer assequible i la construcció d’habitatges de protecció oficial i la rehabilitació d’habitatges que actualment es troben buits. La millora d’aquesta problemàtica farà que les persones treballadores i les empreses prosperin en un futur de benestar, just i inclusiu.
