Aquest diumenge s’inaugura el Museu del Renaixement. Ubicat a Molins de Rei, aspira a ser l’equipament cultural de referència a Catalunya per explicar aquest període històric. Està farcit amb un centenar d’obres i objectes, provinents del museu municipal molinenc i cedides pel Mnac, el museu de Lleida, el Dhub, el Frederic Marès, el Tèxtil de Terrassa, el Muhba, el Museo del Prado y de la Universitat de Barcelona. S’estructura en tres plantes: una relata la importància de la família Requesens, una altra per aborda l’art del Renaixement i l’última s’endinsa en la vida quotidiana de l’època.
Tot plegat se situa al Palau de Requesens, la segona residència d’aquesta família, després d’un llarg procés de rehabilitació d’aquest edifici del segle XV, declarat bé cultural d’interès nacional. La intervenció ha costat 4,26 milions d’euros: 1,42 els ha posat el Govern Estatal, 966.584 els fons Feder de la UE a través de la Generalitat, 200.000 directament la Generalitat i 200.000 més la Diputació de Barcelona. La resta, 1,47, el Consistori. El pressupost ordinari del museu, costejat per l’Ajuntament, serà d’entre 320.000 y 360.000 euros aproximadament. Després d’aquesta cooperació entre institucions culturals i administracions públiques, el Museu del Renaixement comença a caminar. Entrevistem el seu director, Damià Martínez.
Qui és Damià Martínez?
Soc doctor en Història de l’Art, vaig estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i precisament la meva tesi va ser sobre el Renaixement. Quan jo acabo la tesi doctoral m’incorporo al món laboral i començo a treballar fent exposicions per a diferents entitats bancàries com Caixa Catalunya o Caixa Penedès, que es dedicaven a fer exposicions itinerants d’art per tot el territori espanyol. Després vaig començar a treballar com a cap d’exposicions itinerants a la Pedrera. Més tard vaig guanyar la plaça al Museu Nacional d’Art de Catalunya, com a cap d’educació i de protocol. Posteriorment, vaig aconseguir una altra plaça pública a l’Agència Catalana del Patrimoni, a la conselleria de Cultura, on vaig estar cinc anys.
Com ha arribat a ser director del museu del Renaixement?
Vaig veure aquesta convocatòria i vaig identificar aquest projecte com una oportunitat per crear un museu des de zero. Per a mi, això representa un repte i una gran responsabilitat, ja que soc un gran amant dels museus i valoro molt que estiguin ben fets i m’enfada molt que un museu estigui mal fet. Així que em va motivar la possibilitat de construir un museu des de les bases, buscant fer-ho de la millor manera possible. Vaig començar aquesta aventura al gener del 2023.
Quina és la narrativa històrica que té el palau de Requesens per al projecte?
El palau de Requesens és clau en la història. Ens dona un pretext formidable per estirar el fil. Els museus ja no són meros contenidors d’obres d’art, sinó que han d’explicar les històries ben explicades, i el museu del Renaixement compta amb un bon relat que va des de l’edifici fins a la col·lecció. El Palau de Requesens disposa de tres plantes que articulen molt bé el discurs del museu. A la planta baixa explicarem la importància de Molins de Rei en la part baixa del Llobregat, aquesta via de comunicació importantíssima entre Barcelona i l’interior i que després amb la construcció del palau de Requesens es converteix en un lloc de parada obligatòria per molts personatges il·lustres de l’època. La segona planta explicarà l’art del renaixement i a la 3a planta s’explica la vida quotidiana de l’època. De fet, cal remarcar que és un museu temàtic on es parla d’art, vida o història a través de l’època renaixentista emmarcada dins la història de Catalunya.
“Estic contentíssim de la reforma arquitectònica del Palau de Requesens”Damià Martínez, director del Museu del Renaixement
Està content de com ha quedat la reforma arquitectònica del Palau de Requesens?
La resposta és contundent. No estic content, estic contentíssim. He tingut l’oportunitat de treballar en llocs patrimonials de primera divisió, com la Pedrera, i jo crec que la reforma arquitectònica que s’ha fet en aquest edifici està molt ben feta. És veritat que tots els treballadors implicats, com els arquitectes, han tingut molt de gust a l’hora de mostrar tot allò que s’ha pogut preservar. A més, el sistema d’il·luminació, tot amb llums LED i que s’apaguen quan no hi ha ningú a les sales, permeten també millorar la conservació de les obres d’art així com estalviar en el consum energètic de l’edifici.
Quines són les principals dificultats que han sorgit durant el procés de posada en marxa del museu?
Les principals dificultats han estat també per l’edifici. Ara estem inaugurant a finals del 2024 i en un principi la idea era inaugurar-lo el primer trimestre del 2024. Al final aquestes reformes són complicades i et vas trobant coses que van alentint tota la marxa del projecte.
Quina és la importància de tenir un museu dedicat al Renaixement a Catalunya?
Primer de tot, la importància ve donada perquè no hi ha cap museu com aquest. De fet, ara fa uns mesos es va inaugurar a Manresa un museu dedicat al Barroc, però no és habitual veure museus temàtics. Això està molt bé perquè ens permetrà explicar moltes coses d’una època que no es poden explicar d’una altra manera. Per altra banda, cal esmentar que el renaixement català no existeix, tal com el podem percebre nosaltres. El renaixement és una època molt de Florència, Roma i també dels Països Baixos, per tant, aquí a Catalunya, la manera de referir-nos a ell és com l’art català de l’època del Renaixement. En aquest sentit, vull dir que el museu ens permetrà explicar històries molt curioses al voltant de la noblesa de l’època i el Renaixement.
“Tindrem una col·lecció semipermanent, que ens ajudarà a renovar l’interès en el museu”
Com es va aconseguir la cessió del tapís Triomf del Temps sobre la Fama per part del MNAC i quin paper jugarà en el discurs expositiu del museu?
El primer és agrair la generositat a totes les institucions que han anat col·laborant. La primera és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el director, el Pepe Serra. Aquest tapís es trobava guardat al MNAC i ens l’han cedit per un període de tres anys. Llavors hem de veure com evoluciona perquè és un tapís de llana i de seda molt delicat. Quan va arribar, va venir en un camió només per ell, i no entrava per la porta, perquè fa cinc metres per tres d’alt. Vam haver de portar una grua i ficar-lo per la finestra del segon pis, entrant recte i el vam poder desplegar.
D’on provenen les obres?
El nucli de l’exposició permanent són les obres de la mateixa col·lecció municipal de Molins de Rei, com també els diferents elements que s’han pogut recuperar del Palau, que són els que es troben exposats a la planta baixa. La resta de les peces són acords amb altres museus, tots ells gratuïts, és a dir, cap museu ens cobra la cessió de la seva obra. Nosaltres sí que assumim el cost del seu manteniment. En aquest sentit, han col·laborat institucions com l’MNAC, el museu de la ciutat de Barcelona, el museu Frederic Marés, el museu de Lleida, el museu del Disseny de Barcelona, el museu tèxtil de Terrassa, la Universitat de Barcelona i el museu Nacional del Prado. Les peces cedides, la majoria d’elles serà per un període d’uns cinc anys que intentarem prorrogar, excepte algunes obres, que només les tindrem per uns mesos, com els gravats del museu de Lleida. El nostre objectiu, al final, és mantenir el relat del museu. Nosaltres al final tindrem una col·lecció semipermanent, que ens ajudarà a renovar l’interès en el museu.
Quin serà el paper de la Càtedra d’Estudis del Renaixement vinculada a la Universitat de Barcelona? I el pla educatiu per vincular el museu amb les escoles del municipi i la comarca?
Són dues potes molt diferents però de la mateixa cosa. La càtedra és la pota de l’educació superior i de la recerca. Un museu sempre ha de fer recerca i està molt bé que puguem comptar amb el criteri i l’expertesa que et permet tenir una càtedra amb un grup de persones expertes en l’època. En aquest aspecte fan treballs de final de màster, treballs de final de grau i també faran treballs de recerca per alumnes de Batxillerat de Molins de Rei. Per altra banda, també tenim un pla educatiu amb les escoles. Jo vaig portar el pla educatiu del MNAC i per mi és una de les parts més estratègiques i importants d’un museu. Aquí hem definit un pla estratègic d’educació de quatre anys, amb una primera fase de desplegament a principis de 2025. De fet, sortirem amb una oferta de diferents tallers educatius adaptats a cadascun dels cicles, des d’infantil fins a batxillerat.
Es plantegen poder ampliar l’oferta d’aquests tallers a un públic familiar?
Sí. I per a la gent gran també. De fet, la gent gran és una gran consumidora de museus. Pel que fa a les famílies hem creat un personatge, que és la Remolina de Requesens. És un joc de pistes per al públic familiar. A diferència de les activitats per a escoles, és un taller autònom que les famílies podran demanar a la taquilla del museu i que ofereix un joc de pistes amb preguntes que s’hauran de respondre durant la visita al museu.
Llavors també estem parlant d’un equipament educatiu.
Absolutament, el museu del Renaixement també és un equipament educatiu. Però és que això passa a tots els museus que tenen un bon programa educatiu.
Com millorarà, llavors, el panorama educatiu de Molins de Rei a partir del museu?
Quan vam començar a fer aquest pla educatiu, vam voler fer una diagnosi. En aquest aspecte, vam anar a preguntar als mestres que necessitaven i una de les coses que ens van dir és que féssim les activitats de dilluns a divendres. Nosaltres tancarem el museu dilluns i dimarts al públic i només obrirem per a fer tallers a les escoles. L’oferta educativa que plantegem és molt moderna i atractiva per als professors. A més, podran explicar la història del Renaixement des de Molins de Rei. Fa poc es va presentar el pla educatiu de vila on nosaltres vam voler incloure el pla educatiu del museu, amb una activitat per cicle. També impulsem el que anomenem el pla Acull, on volem apostar per deixar als mestres venir a fer una classe pràctica al museu. Això no només es traslladaria a les escoles, sinó també a acadèmies d’anglès, escoles d’adults o centres cívics amb tallers d’integració.
Que aportara el museu en clau local?
Aportarà també una narrativa per explicar la història de Molins de Rei. En l’àmbit de discurs, a la planta baixa, hem encarregat un petit audiovisual d’uns 60 segons que mostrarà l’evolució de com es va desenvolupar Molins de Rei, on s’explicarà quin va ser el primer edifici que es va construir, com es va anar desenvolupant el nucli urbà i com va ser la construcció del palau de Requesens. També aportarà molt a la vida cutural i d’oci del municipi.
“La proximitat de Molins de Rei amb tren des de Barcelona és vital”Damià Martínez, director del Museu del Renaixement
Com pot posicionar el museu a Molins de Rei en l’àmbit metropolità?
És una de les cartes que jugarem. La proximitat de Molins de Rei amb tren des de Barcelona és vital. Des que treballo aquí he portat a molta gent de Barcelona, del món dels museus, que no havien estat mai a Molins de Rei i que quan han arribat s’han portat una sorpresa. Això, per tant, ho volem estendre no només a Barcelona, sinó a tot el Baix Llobregat a través del nostre programa educatiu i de l’oferta d’oci familiar. S’ha de pensar que un museu és un element que sempre és positiu. De fet, cal veure l’efecte Guggenheim, que ha demostrat que els equipaments culturals transformen les ciutats i les apropen als seus entorns metropolitans.
Quantes persones treballaran?
Dues persones s’incorporaran com a informadors turístics. De fet, a la recepció del museu hi haurà una oficina d’atenció turística, la primera i única a Molins de Rei i que comptarà amb una pantalla on es podrà consultar i descarregar tota la informació de cada esdeveniment o oferta de Molins de Rei. També estic jo com a director i un tècnic o tècnica de museu. Totes les places, per cert, estaran contractades per Molivers. Ara bé, jo també sóc el director del Servei de Museus de Molins de Rei, que és una cosa que es va inventar l’Ajuntament per optimitzar els recursos i gestionar els dos museus. Igualment, la principal missió que jo tinc encarregada és la de posar en marxa aquest museu i quan estigui ja fet, ens posarem a treballar amb el Museu Municipal. Llavors, el tècnic i el director també donaran servei al Museu Municipal.
Com afronta el fet d’agafar les regnes del Museu Municipal?
Primer de tot necessitem treballar en els magatzems del museu, en totes les peces que estan emmagatzemades. La col·lecció ha d’estar ben documentada i això s’ha de fer amb un projecte museològic, segurament nou, del Museu Municipal. Jo ara, de moment, haig de deixar engegat aquest.
Haurà de tenir converses amb els Amics del Museu.
Amb els Amics del Museu jo ja estic parlant. Sóc molt conscient de quina és la situació entre les reivindicacions històriques, l’entitat i l’Ajuntament. Al final tots volem el mateix que és que Molins de Rei tingui un bon Museu Municipal amb un bon programa educatiu. Llavors és un tema que s’haurà d’abordar.
Quins seran els horaris i els preus del museu?
El museu obrirà de dimecres a diumenge i dilluns i dimarts estarà tancat al públic però es podran realitzar visites escolars. Els dimecres i dijous es podrà visitar de 10 del matí a dues del migdia i de tres a sis de la tarda, mentre que els divendres i dissabtes l’horari de tarda s’amplia fins a les set. Els diumenges i festius, en canvi, estarà obert només al matí, de deu a tres. L’entrada general tindrà un cost de 5 euros, però hi haurà una tarifa reduïda de 2,5 euros per a determinats col·lectius. A més, podran accedir de manera gratuïta menors de 16 anys, persones en situació d’atur, docents i membres d’organismes museístics, entre altres. A més, com la resta de museus, cada primer diumenge de mes, l’accés serà gratuït per a tothom.
Com s’imagina el Museu del Renaixement d’aquí a cinc anys?
Jo me l’imagino molt arrelat a la vila de Molins de Rei. Crec que ja no s’entendrà el municipi sense el museu i, entre altres coses, principalment perquè explica una part de la història vinculada al palau de Requesens. Un espai que estarà vinculat a la Fira de la Candelera, al Carnaval o a la Festa Major i que, fins i tot, pot ser un refugi climàtic. L’objectiu és que ha de tenir una connexió amb la ciutadania i hem d’aspirar a que la gent el faci seu no només com a museu, sinó també com a sala d’actes i com a oficina d’informació turística.
