Amb la sala més plena del que és habitual en les sessions de la factoria d’Idees que FIC organitza anualment per cicles, es va desenvolupar durant la tarda-nit de dijous a la sala d’actes de la Tecla Sala, una taula rodona sobre el Cas Cosme Toda: un llegat enverinat per la ciutat de l’Hospitalet, com portava per títol. Presentat i moderat per la Secretària de l’entitat, la doctora en Antropologia i advocada, Juana Ibáñez, van parlar Daniel Rueda representant de la plataforma veïnal Stop Massificació Cosme Toda; Núria Lozano, advocada, regidora dels Comuns a l’Ajuntament i diputada al Parlament de Catalunya i l’assessor especialitzat en dret urbanístic, administratiu i immobiliari, l’advocat Bautista Sotelo.
Els veïns
Rueda va explicar que tan aviat els veïns del barri van detectar el moviment de terres van demanar plànols a l’Ajuntament, i en veure el disbarat que es projectava, van muntar la Plataforma Stop Massificació, van contactar amb el grup de Patrimoni de la ciutat per preservar el que havien estat les instal·lacions singulars d’una indústria històrica, amb altres entitats com l’associació Castell de Bellvís per conèixer els mecanismes d’oposició als plans municipals, van constituir el grup d’Un altra l’Hospitalet és possible i van convocar concentracions per mostrar la seva disconformitat amb el que es considerava un projecte immobiliari mastodòntic en un barri prou saturat com és Sant Josep. En mig d’aquest moviment veïnal, els activistes van contactar amb una arquitecta que els va explicar que el que estava projectat incomplia l’article 264 del PGM en la regulació de les mínimes hores de sol imprescindibles per a qualsevol habitatge de nova construcció en una promoció d’aquestes característiques. Amb aquesta nova informació van tractar de recavar informació directa de l’Ajuntament que era qui havia donat les llicències de construcció i qui havia supervisat la promoció, i es van trobar amb una inusitada resistència a voler reobrir res del que ja havia estat aprovat. Van parlar amb els grups polítics, amb l’Agencia de Desenvolupament Urbà (ADU), es van posar en contacte directe amb càrrecs orgànics municipals com Blanca Atienza o Antoni Nogués, fins i tot amb l’Associació de Veïns del barri… En lloc va haver una sola possibilitat d’interlocució i molt ràpidament van començar les obres. Després va venir la pandèmia i els veïns veien les presses amb que es procedia al desenvolupament del projecte. Tothom era a casa seva excepte la maquinària que preparava els terrenys i els treballadors que iniciaven les obres. I va ser aleshores quan el grup dels Comuns va fer costat als veïns i va començar a indagar.
Els Comuns
La Nuria Lozano, que va estar al capdavant de les primeres gestions, va explicar a continuació que el projecte provenia d’una modificació del Pla General Metropolità, aprovat l’any 2008, que es va sustentar en una informació que no s’ajustava a la realitat. El fet era que el projecte presentat per l’aprovació no incorporava els paràmetres d’il·luminació i assolellament requerits segons l’article 264 del PGM i per això el Departament de Territori de la Generalitat va suspendre temporalment la tramitació i va requerir la complementació d’aquests paràmetres.
L’Ajuntament, a través de l’ADU, va complementar la informació de l’expedient afegint el que requeria Territori de la Generalitat i aleshores la Generalitat va donar llum verda al projecte al setembre del 2008, quan era conseller Quim Nadal, aleshores dirigent del PSC.
Quan els veïns van conèixer els avisos de l’arquitecte —que va demanar mantenir-se en l’anonimat— afirmant que el projecte presentat i ja aprovat incomplia la llei, es van adreçar a l’ADU i el director d’aquest organisme municipal, Antoni Nogués, va afirmar que l’informe adreçat a Territori de la Generalitat havia estat validat i el projecte ja estava aprovat. És aleshores quan els Comuns es posen definitivament en marxa i busquen l’assessorament d’un especialista en dret administratiu i immobiliari per tal d’iniciar procediments legals que aclareixin la qüestió.
Els veïns afirmaven que el projecte urbanístic no complia amb la legalitat vigent que obliga a que totes les plantes dels blocs de noves urbanitzacions han de tenir al menys una hora de sol directe al dia entre les 10 i les 14 hores, però no qualsevol dia, sinó exactament el dia 21 de gener, que es calcula és el dia amb menys irradiació solar en el nostre àmbit. En base a aquest criteri, es busca un professional que faci un informe pericial que ratifiqui o esmeni el que afirma el projecte aprovat. Fet l’informe pericial es determina que tots els edificis de Cosme Toda excepte dos, que tenen ventilació creuada, incompleixen els paràmetres.
El procés judicial
A partir d’aquest moment, com va explicar l’advocat Sotelo, al novembre del 2022 es fa una sol·licitud de revisió d’ofici a l’Ajuntament, i al desembre és l’Ajuntament qui inadmet la revisió i deriva les actuacions a la Generalitat. Això suposa un primer recurs de reposició contra la inadmissió a tràmit del recurs de l’Ajuntament, que contesta negativament un mes més tard.
Sis mesos més tard es considera que la Generalitat no ha contestat a la deriva de les actuacions i, d’acord amb el silenci administratiu, el grup municipal dels Comuns interposa un contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia i es demanen mesures cautelars de suspensió de llicències. El jutjat del contenciós administratiu que té cura de les llicències denega les mesures cautelars i els Comuns presenten un nou recurs contra la decisió.
El més significatiu del procediment legal, tal com van indicar a la taula rodona és, per un costat l’enorme despesa econòmica —que han assolit directament els Comuns— i per un altra la magnitud del problema. Una promoció d’habitatges ja en venda i en lloguer en mans de les principals immobiliàries del país que faran tot el que sigui necessari perquè tot quedi com està. És veritat que l’inici del procediment els ha obligat a donar a conèixer als compradors el procediment judicial en marxa i que això ha frenat, suposadament, moltes compravendes i molts potencials lloguers, però el cert és que sense que se sàpiga el volum de vendes, hi ha molts pisos de la promoció ja ocupats.
El resultat del procediment administratiu es podrà conèixer d’aquí aproximadament un any i segons l’advocat Sotelo, la infracció de la legalitat és tan evident que poden haver esperances fundades que es doni la raó als demandants. Tot i això, el més probable és que la promoció no s’enderroqui mai però no evitarà que el problema segueixi latent i que calgui trobar alternatives perquè els habitatges sense llum natural serà molt difícil que es puguin ocupar. I a banda de tot plegat, hi ha tot un altre aspecte que es posarà en marxa tan aviat es conegui el resultat dels contenciosos, que és la part penal del problema.
L’escàndol
El que sembla molt clar és que el falsejament de l’informe d’assolellament no es pot considerar una negligència sinó una voluntat manifesta de vulnerar la volumetria permesa i per tant de vulnerar la llei amb conseqüències de lucre econòmic. Si s’haguessin respectat les mesures d’assolellament s’haurien d’haver construït gairebé 30.000 metres quadrats menys dels que s’han construït. Aquests 30.000 metres quadrats representen molts milions d’euros pels promotors que fan sospitar clarament que, els que ho van permetre, algun benefici en deurien treure. I els que ho van permetre tenen noms i cognoms i, en última instància, és el govern municipal socialista d’aquest període. Cal recordar que la modificació del PGM que permetia edificar en antics espais industrials és del 1999 i que aleshores en l’espai de la Cosme Toda es van projectar 250 habitatges —que ja eren molts— per tal de garantir que els edificis patrimonials repercutissin en la ciutadania mitjançant equipaments públics. A l’any 2008, ja en època de Núria Marín, es modifica el projecte i es passa de 250 habitatges a 885, un total de 84.000 metres quadrats de sol perquè facin negoci les promotores, les immobiliàries i qui sap qui més.
Aquest “pelotazo” urbanístic més propi de l’etapa franquista que no pas d’ara, avalat absolutament per l’ADU i el govern Marín, presenta a més unes irregularitats molt sospitoses. No solament per l’informe d’assolellament que es va “colar” directament a la Generalitat amb totes les previsibles males arts —l’informe va mesurar l’assolellament no al gener sinó al juny—, sinó per alguns fets que posen de manifest el caràcter certament estrany d’algunes conductes. Quan es va interposar recurs contra la Generalitat i es va entendre que hi havia hagut silenci administratiu, es va conèixer que la Generalitat havia enviat resolució negativa contra els Comuns (els demandants) directament a l’Ajuntament de l’Hospitalet i no pas al despatx de l’advocat que portava el cas. La correspondència al despatx dels Comuns va arribar oberta després de passar pel registre central de l’Ajuntament, de manera que algú interessat va conèixer, abans que els demandants, la resolució de la Generalitat per un conducte del tot irregular.
El Cas Cosme Toda va projectar a la Tecla Sala nombroses ombres de sospita de corrupció econòmica, al llarg de les dues hores que va durar el debat —on van demanar la paraula més de 15 persones—, però també la seguretat que l’època Marín es recordarà a la ciutat per l’urbanisme especulatiu i el menyspreu a la ciutadania.
