El líder de la federació d’Associacions de veïns de Badalona afirma que casos com els que s’han produït ‘aniran a més’ i els vincula amb la manca de manteniment, de cultura de la rehabilitació i manca de coordinació entre administracions
L’aparició d’esquerdes perilloses al bloc 116 del carrer Ausiàs March i el desallotjament preventiu dels veïns i veïnes és, fins al moment, l’últim capítol del drama que es va iniciar el 7 de febrer passat a Badalona. En aquell moment l’esfondrament va causar tres víctimes mortals. Ara hi ha més d’un centenar de famílies desallotjades al barri del Raval a la ciutat. Tot plegat a l’espera de les inspeccions que dictaminin si és segur tornar als habitatges.
‘Això anirà a més’. Ho diu una persona que des de fa molts anys treballa en favor de la seguretat dels veïns de Badalona. És Julio Molina, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona i també de la Confederació Estatal d’Associacions Veïnals (CEAV). ‘Un dels problemes que hi ha és que durant el denominat ‘desarrollisme’ es va construir sense les garanties actuals’, afirma. Afegeix també que a Badalona, Catalunya i a Espanya ‘no hi ha cultura de rehabilitació. Només quan hi ha una situació al límit es recorre a les derrames’, indica.
Molina, des del seu nou càrrec d’àmbit espanyol fa unes valoracions globals. Afirma que a l’estat hi ha entre 25 i 26 milions d’habitatges, dels quals almenys 10 milions necessitarien sotmetre’s a processos de rehabilitació. En relació amb el que passa a Badalona, el líder veïnal assegura que a la ciutat metropolitana el percentatge d’habitatges que necessiten obres per rehabilitar-se és semblant al del conjunt d’Espanya. El problema és que l’habitatge que requereix obres de manteniment o rehabilitació es concentra en alguns barris, concretament parla de la Salut i la Pau. En aquests llocs hi ha molts edificis que tenen el seu origen a l’autoconstrucció.
Sobre la Salut durant el mandat del regidor d’ICV-EUiA, Gerard Remendo, es va fer un estudi detallat de la situació de la construcció al barri de la Salut. Aquell estudi va donar una idea de la magnitud del problema i dels esforços que s’hi han d’esmerçar.
Molina explica que des de les associacions de veïns fa anys que es demana a les administracions plans concrets d’acció en relació amb l’habitatge als barris més deprimits. ‘Nosaltres ho hem reclamat a tots els ajuntaments els últims mandats, però tothom sap el que ha passat aquests anys a Badalona’, assegura.
El problema d’habitatges insegurs no es limita a Badalona, les associacions veïnals de diversos municipis, parlen d’un corredor vinculat a la conca del Besòs. En aquest espai geogràfic les poblacions amb problemàtiques més vives són Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Fa dos anys, Pepe Sánchez, president de la coordinadora veïnal del Baix Besòs, afirmava a l’Independent que, dels 25 barris amb més vulnerabilitat de l’àrea metropolitana, setze estan situats al Baix Besòs. En aquestes zones, ha dit, la pobresa està molt institucionalitzada. Finalment, tot quadra.
A la ciutat veïna, Santa Coloma de Gramenet, no s’ha arribat a esfondrar cap edifici, però la setmana passada se’n van haver d’evacuar preventivament dos, a causa del perill que suposaven per a la gent que hi vivia. Això, incloïa propietaris, llogaters i algun cas d’ocupació. En tots els casos amb el denominador comú de ser famílies humils, majoritàriament sense possibilitat d’alternativa pròpia al desallotjament. Inicialment van ser reallotjades al Centre d´Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), on poden estar com a màxim tres dies. Malgrat l’opacitat en la informació, sembla que en l’actualitat estan essent redirigits d’un alberg a un altre. En alguns casos, diàriament. Són moltes les entitats que fa temps que demanden un equipament d’urgència comarcal, del qual el govern municipal sempre se n’ha desmarcat, segons informa la revista Infograma, de Gramenet.
Aquesta és la punta de l’iceberg d’un problema sistèmic que afecta sobretot els barris més pobres de Gramenet. En aquests barris hi ha nombroses edificacions d’autoconstrucció o construcció especulativa realitzada durant els anys 50-60-70 del segle passat i que no han estat rehabilitats o ho han estat de forma precària, per manca de recursos econòmics per part de les comunitats de veïns i veïnes.
Esfondraments i estafes
Tornant a Badalona, els esfondraments fa temps que es produeixen, tot i que ha estat el darrer accident el més dramàtic, amb tres víctimes mortals. Així, el novembre de 2022 es va desallotjar un edifici al carrer de Granada, al barri de la Pau, davant del perill d’enfonsament. Les vuit famílies que hi vivien van perdre la seva casa i a sobre van ser objecte d’una estafa, perquè una suposada empresa els va cobrar 25.000 euros per a l’apuntalament de l’edifici, cosa que mai es va fer.
L’octubre de 2019 els veïns d’un bloc al Passatge de la Torre, del barri badaloní de la Salut, van ser desallotjats perquè l’edifici tenia esquerdes perilloses. En aquell cas l’origen era l’aluminosi. Els afectats van viure un via crucis dramàtic. Després de passar un temps en pensions pagades per l’ajuntament van acabar al carrer i van acampar davant de l’edifici del Viver, seu de l’administració municipal. El corol·lari de tot plegat va ser que, finalment l’ajuntament els va reclamar 40.000 euros pel cost d’enderrocar l’edifici.
Molina advoca per una actuació coordinada i destinada a millorar els barris amb problemes més greus de tot el corredor del Besòs. Idealment, s’haurien d’esponjar barris com la Salut o la Pau a Badalona, però, el dirigent veïnal afirma, que els últims anys no hi ha hagut voluntat de les majories municipals per afrontar aquest repte. Precisament per aquest motiu es va crear l’associació veïnal del Baix Besòs, que agrupa, com s’ha dit, les ciutats amb barris amb problemàtiques d’habitatges que cal revisar.
Un observador forà no entendrà, que amb els problemes d’habitatge que té Badalona, l’ajuntament no tingui una conselleria dedicada a gestionar aquesta crisi. Només hi ha una oficina a la qual els veïns es poden dirigir, per exemple, per demanar una vivenda social, però, com afirma Carles Sagués, activista de Sant Roc som Badalona, ‘allà es limiten a prendre nota i a passar la informació a Serveis Socials’.
Seixanta desnonaments mensuals
Precisament, una cinquantena d’entitats cíviques de Badalona, encapçalades per ‘Badalona Acull’ han elaborat un manifest del qual es va desprendre una moció al ple. En aquest document s’esmenten críticament aspectes com les grans dificultats d’accés a l’habiatge per als més pobres. I també la penúria per a obtenir subministraments bàsics, cosa que té com a màxima expressió els desnonaments. Badalona és una ciutat líder pel que fa a desallotjaments si es comparen amb el nombe d’habitants. Des de Sant Roc som Badalona es calcula que cada mes s’insten una seixantena de desnonaments, concentrats als barris més humils. El PP de Badalona que té majoria absoluta al consistori va rebutjar dilluns, 4 de març la iniciativa que reclamava una regidoria d’habitatge i una política consensuada per afrontar aquest problema. El PSC es va abstenir.
L’esmentat conjunt d’entitats badalonines considera que els problemes vinculats amb l’habitatge, com són el preu i les condicions que s’exigeixen per accedir a la vivenda i la inexistent oferta pública han fet aparèixer a Badalona el negoci marginal de la venda o lloguer de pisos i habitacions. Negoci que sovint comporta situacions d’extorsió i sobreexplotació de les persones més vulnerables.
L’alt preu del lloguer que afecta tot l’entorn metropolità fa que hi hagi edificis amb arrendaments amb preus baixos destinats a famílies humils. Aquesta circumstància fa que molts cops els seus propietaris es desentenguin de fer-hi obres i manteniment. Així, no és estrany que en aquests tipus d’habitatges apareguin esquerdes que en comprometin la continuïtat. Un desnonament sonat, el del carrer Calderón de la Barca, del barri de la Salut tenia a veure amb un propietari que va deixar que l’edifici, que tenia arrendat a famílies humils, acabés amb una declaració de ruïna i de retruc les famílies van ser desallotjades, tot i estar al corrent del pagament dels seus lloguers.
Julio Molina, com a dirigent veïnal, no es defineix sobre la reivindicació que hi hagi regidoria d’habitatge a Badalona. El que reclama amb força és la necessitat que hi hagi una política d’habitatge a la ciutat, assegura.
Habitatges per a emergències
Una altra coincidència entre el moviment cívic en favor de l’habitatge i la posició defensada per Molina és la reclamació que les ciutats tinguin habitatges públics per assumir emergències com la que ha afectat els veïns del carrer Canigó de Badalona. En aquest sentit, l’ajuntament havia negociat, durant la legislatura anterior, adquirir un Hostel per assumir aquesta funció, però el govern de Xavier Garcia Albiol, va tirar enrere el projecte. Per contra, els afectats per l’incendi a València sí que han pogut aixoplugar-se temporalment en un bloc de vivendes comprat per l’ajuntament de la ciutat com a recurs d’emergència.
La rehabilitació, un terme que reivindiquen amb força les associacions de veïns i les entitats cíviques, s’enfronta amb problemes importants. Un és la diagnosi. ‘Les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE) es fan a partir d’anàlisis visuals- diu, Molina-, cosa que els resta efectivitat’. Cal recordar que l’esfondrament del carrer Canigó de Badalona es va produir tot i que dos mesos abans l’edifici havia passat la corresponent ITE sense problemes.
El moviment veïnal advoca també per una coordinació decidida entre administracions per impulsar la rehabilitació, com reclama actualment una campanya de la CEAV. Però aquestes iniciatives topen, afirma, amb posicions contradictòries. Així, Molina afirma que tret dels fons Next Generation, qualsevol subvenció que s’atorgui als veïns per a rehabilitar, els castiga fiscalment. Per tant si, per exemple, una vídua rep una ajuda per millorar el seu habitatge, podria perdre la seva pensió, ja que l’administració entendria que hauria aconseguit un increment patrimonial. I tot per apostar per millorar el seu habitatge. Coses de la burocràcia!
I aquí Molina torna al trist vaticini amb què parlava de la darrera emergència succeïda a Badalona. Afirma, sense donar-hi més tombs, que a la ciutat i a l’àrea metropolitana hi ha un alt percentatge d’habitatges que poden entrar en ‘col·lapse’ si no hi ha un acord global que afronti el problema de la rehabilitació. Esperem que això no passi!
Foto: Pepe Sánchez i Juliol Molina (dreta) en una roda de premsa improvisada davant d’un edifici esquerdat de Badalona foto: Tomeu Ferrer
