La santcugatenca Clàudia Pla-Narbona ha estat reconeguda amb el premi Dona Naturalista per un projecte per estudiar els abeuradors de papallones.
Jordi Pascual Mollá
Reconeguda amb el premi Dona Naturalista de la Institució Catalana d’Història Natural pel projecte Beure del fang: Estudi dels abeuradors de papallones de Catalunya, la santcugatenca Clàudia Pla-Narbona coordina aquesta investigació impulsada pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. Gairebé un any després del reconeixement, ja han fet la tasca de camp i comencen l’anàlisi de dades. A més, aquest dissabte coordina l’activitat d’observació de papallones i presentació de la guia Jardins de Papallones al parc de Can Mates organitzada per l’Ajuntament en el marc de les jornades de Biodiversitat i Ciutat Saludable.
– Què suposa per a tu un reconeixement del premi Dona Naturalista?
Pretén ajudar les dones a liderar projectes, en aquest cas amb un projecte de tot l’equip de papallones del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Va estar molt bé, perquè costa molt aconseguir recursos per a fer recerca. Ha estat una oportunitat per a tot l’equip i per a mi, perquè és el primer projecte que lidero.
– Què és això dels abeuradors de papallones?
Les papallones, com altres insectes, tenen un comportament que es diu mud-puddling, que en català hem traduït com a abeuradors de papallones. Consisteix en obtenir nutrients complementaris a la dieta de nèctar d’altres fonts: fang, fruita madura, excrements… El concepte d’abeuradors fa referència a quan hi ha molts individus junts que s’ajunten, sobretot als marges de rieres i altres zones amb fang. Sembla que beguin però realment estan libant les sals minerals del terra.
– Què voleu esbrinar?
És un comportament que s’ha estudiat molt als tròpics però no a la zona mediterrània i alpina. L’objectiu és fer un estudi exhaustiu per detectar per què aquest comportament és menys habitual aquí i quins efectes pot tenir això en les espècies, sobretot en episodis d’onades de calor i sequera, quan és possible que hi hagi menys abeuradors.
– Observació?
Sí, l’estiu passat vam fer treball de camp a dos punts diferents de Catalunya: regió mediterrània i alpina. Vam fer mostrejos cada dues setmanes per veure quines espècies ho fan i si són mascles o femelles. Als estudis tropicals és un comportament associat als mascles per transferir sodi a les femelles durant la còpula per millorar la fecunditat. També vam posar càmeres de fototrampeig, una metodologia experimental en relació a les papallones.
– Com funciona?
Generalment s’empra en mamífers. Consisteix a col·locar una càmera en un arbre i programar per a què quan hi hagi moviment faci fotos o vídeos. És més discret i no espanta els animals.
– En quin punt es troba la recerca?
Ja hem fet el treball de camp i ens falta un any per acabar el projecte, amb l’anàlisi de dades i la redacció de l’article.
– Teniu alguna conclusió prèvia?
Per ara, que els mascles joves ho fan més que les femelles, i que hi ha fluctuació segons els règims de pluja i la temperatura, tot i que encara no sabem el patró.
– Les papallones serveixen de bioindicadors. Què es pot saber d’un ecosistema a través de les papallones?
Són bioindicadores perquè tenen cicles de vida curts i són sensibles als canvis ambientals d’hàbitat i de clima. Si analitzes les poblacions que hi ha a un lloc concret i com canvien amb el temps, pots veure com canvia la biodiversitat en general, un indicador de tot l’ecosistema. Justament en els últims 30 anys les poblacions de papallones han disminuït moltíssim.
– Pel canvi climàtic?
Fins ara era sobretot pels canvis d’hàbitat: la fragmentació de l’hàbitat per la urbanització, per l’abandonament de camps, per la manca de gestió forestal… La majoria de papallones són pròpies d’espais oberts perquè necessiten que els toqui el sol per escalfar-se i tenir activitat. Als boscos no progressen.
– I a les ciutats tampoc?
Necessiten vegetació que els sigui útil per a la seva biologia.
– El canvi climàtic afecta diferent a indrets com Collserola i el Pirineu. Ho noteu també en quant a l’afectació a les papallones?
Com deia, fins ara l’alteració de l’hàbitat era molt important. Ara, especialment a la regió mediterrània, els efectes del canvi climàtic són més importants. Per tant, sí, les papallones es veuen més afectades a Collserola que al Pirineu, perquè els períodes de pluja es veuen més alterats a les regions més càlides. De fet, s’han fet estudis que evidencien que les muntanyes funcionen com a refugis climàtics, és a dir, les espècies hi van perquè l’alteració climàtica és menor. Però és qüestió de temps perquè també es veuen afectades pel canvi climàtic.
– La sequera actual és molt problemàtica per a les papallones?
Dins dels efectes del canvi climàtic, el que més afecta les papallones són els hiverns massa càlids i les primaveres massa seques, perquè les larves es troben sense recursos.
– Hem fet diana, doncs.
Exacte, vivim la pitjor sequera de primavera dels darrers 60 anys.
– El canvi climàtic és un repte tan gran que fins i tot pot ser desmobilitzador.
Cal prendre consciència global del que ens passa. Com podem viure una sequera duríssima, amb els pagesos perdent collita, i a les ciutats gairebé ni ho notem? Cal fer un canvi de model socioeconòmic i de vida. Certament, no hi ha voluntat política, perquè es pretén seguir creixent econòmicament, construint, extraient… Tot això contribueix al canvi climàtic i a carregar-nos els ecosistemes.
– És canviar el model de producció, l’organització social… Una revolució, gairebé.
El canvi climàtic sembla inabastable, però podem fer passes canviant el canvi de producció agrícola, per exemple. O, a les ciutats, afavorint els espais verds amb flora autòctona i mediterrània que no depengui del rec. Les accions petites compten.
– Hi ha un estudi del Catalan Buttlerfly Monitoring Scheme (CBMS) que indica un declivi de pol·linitzadors, especialment de papallones, i com això afecta no només a l’ecosistema sinó també a activitats humanes com l’agricultura.
Les pràctiques agrícoles dels darrers anys també són un factor que ha influenciat en el declivi dels pol·linitzadors per l’ús de fitosanitaris com herbicides i insecticides. Les pràctiques no ecològiques d’intensificació agrícola han interferit en el declivi de la població de papallones. El CBMS és un programa de ciència ciutadana que recull dades d’arreu de Catalunya, Andorra i Balears des de fa 30 anys. Són voluntaris que setmanalment surten al camp per agafar les dades. És important tenir programes així, perquè ens permeten tenir dades d’un llarg període de temps. Amb el CBMS tenim dades de 200 estacions de tot el territori. En aquests 30 anys hem comprovat un declivi del 71% de les espècies i que la població de papallones s’ha reduït gairebé a la meitat.
– L’estudi del CBMS apunta que la població d’abelles també s’ha reduït de forma clara. Són dos pol·linitzadors clau. Les afectacions als ecosistemes són molt importants?
Sí, de fet les dades del CBMS s’han emprat per fer el Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL). Les papallones, com a bioindicadors, ens permeten extrapolar la informació a altres espècies. El 90% de les plantes amb flor necessiten de pol·linitzadors per poder reproduir-se, i un 75% dels conreus també necessiten aquesta pol·linització. Si no hi ha pol·linitzadors, el paisatge canviarà completament perquè no hi haurà flors, que no només fan bonic sinó que tenen una gran importància per l’alimentació, la protecció del sòl, control biològic i per a l’agricultura. Sense pol·linitzadors, l’agricultura tal com la coneixem ara no és viable, perquè s’hauria de fer pol·linització artificial.
– O sigui, l’agricultura actual depèn dels pol·linitzadors però aplica pràctiques que posen en perill els pol·linitzadors. Quina contradicció!
Tradicionalment s’utilitzaven unes tècniques agrícoles més respectuoses, entenent com funciona el medi i aprofitant-ho. Ens hem inventat coses com els insecticides per millorar la producció, tot i que a la pràctica es podia aconseguir entenent l’ecosistema. Moltes plagues agrícoles tenen enemics naturals. Es poden potenciar els depredadors sense tenir un impacte en l’ecosistema i fent que la producció no es vegi afectada. Aquesta és una de les propostes del PIPOL, amb el nom d’intensificació ecològica. Consisteix en incorporar els serveis ecosistèmics en la producció agrícola. Això passa per reduir o eliminar fitosanitaris, generar hàbitats per als pol·linitzadors a prop dels camps, no fer monocultius… Tot això acaba afavorint la pol·linització, la producció del sòl i afavorir el control de plagues.
– Va en la línia del contracte agrari que s’ha fet a Collserola, que pretén compensar econòmicament els serveis ecosistèmics que fan els pagesos quan desbrossen, mantenen marges, franges de protecció…
Exacte. El paper dels pagesos és imprescindible ara mateix per ser sobirans alimentàriament i per la gestió del medi. Se’ls ha de facilitar la feina amb recursos i el que calgui.
– Com valores el PIPOL?
Es va presentar fa poc i vol ser una eina perquè des de les administracions s’apliquin les mesures que recull. No és un pla aprovat i de compliment obligat, més bé és una proposta. Al darrere hi ha un munt de científics molt potents en aquesta matèria. L’administració té la responsabilitat d’escoltar-ho i aplicar-ho.
– Voluntat política?
Sí, hi ha plans a nivell europeu per restaurar els ecosistemes d’aquí al 2050. Però d’aquí al 2050…
– Fem tard?
Sí. Al PIPOL hi ha moltes mesures i les més rellevants fan referència a l’agricultura. Els pagesos han de tenir les eines per poder reduir l’ús de fitosanitaris. Cal fer una gestió activa per la biodiversitat. De fet, no hi ha una gestió forestal activa en quant a prevenció d’incendis. Només ho fan els pagesos.
– Fa anys que es parla del mosaic agroforestal, per exemple.
Sí, se’n parla molt però no s’actua, no sé per què.
Aquesta entrevista ha estat publicada al diari digital elCugatenc
