Famílies de l’Escola Municipal de Música de Santa Coloma Gramenet s’han unit per tal de reclamar que s’abarateixin els preus d’aquest centre. Conscients que un cost econòmic massa elevat n’exclou l’accés de bona part dels infants colomencs, proposen a l’Ajuntament l’aplicació d’una tarifació social a les matrícules i les quotes. Lluny d’escoltar la seva demanda, el Ple municipal ha aprovat un augment del 2,5% dels preus per al 2024. (Foto: Herodotptlomeu, Wikimedia)
El passat 28 de novembre, un grup de famílies de l’Escola de Música feia públic un comunicat en què informava que, en el Ple extraordinari del 19 d’octubre, s’havia aprovat inicialment un augment d’un 2,5% dels preus malgrat que aquest grup havia proposat als responsables municipals una tarifació social. Aquest augment ha passat a ser definitiu el passat 18 de desembre, quan s’han aprovat els preus públics per a 2024 en el Ple municipal de desembre, després de fer cas omís a la seva demanda.
El mes de juliol passat, un grup de famílies d’alumnat havia demanat que s’abaratissin les quotes i les matrícules de l’Escola. Més endavant la petició ha esdevingut la d’una tarifació social.
La demanda de reduir els preus
A finals de juliol, tres famílies en representació d’aquest grup es reunien amb Blanca Padrós, presidenta del Patronat Municipal de Música i 2a tinenta d’Alcaldia, i Carles Franco, director de l’Escola Municipal de Música. Volien saber per què els preus del centre eren tan elevats i demanar-los que busquessin maneres de reduir-los. Segons la política del PSC, abaratir els preus de l’Escola de Música Municipal no era viable perquè aniria en detriment d’alguna despesa més necessària a la ciutat. Els informava que la Generalitat ha anat reduint el seu percentatge d’aportació econòmica en aquest centre educatiu i, en conseqüència, s’ha hagut d’augmentar l’aportació de l’Ajuntament. Un motiu que en aquests moments ja no convenç les famílies. La Generalitat augmentaria la seva subvenció si alguns alumnes es beneficiessin d’una beca del 50% de l’import total i a Santa Coloma de Gramenet no n’hi ha cap amb aquest ajut.
La representant municipal en el Patronat Municipal de Música és la responsable de l’àrea d’Economia, no la de Cultura.
La tarifació social
A inicis de curs, el mes de setembre, representants del grup de famílies es reunien amb ERC, el principal grup de l’oposició al Consistori, per tal de conèixer la seva posició sobre el tema. Fou aquest grup polític el que va proposar-los de demanar una tarifació social. Des d’ERC s’han redactat al·legacions en pro de la tarifació social a les quals s’ha sumat el grup de famílies. Les al·legacions amb 450 signatures de suport es van presentar el 5 de desembre, però el Ple municipal del 18 de desembre no les ha tingut en compte.
Es parla de tarifació social a l’aplicació de la reducció dels imports o quotes d’algunes activitats municipals, atesa la situació socioeconòmica d’una unitat familiar o de convivència. La tarifació social a escoles de música municipals no és un invent colomenc. Ja existeix en unes altres. És el cas, per exemple, de Terrassa, on hi ha deu trams de quota. El tram 6 (que correspon a una família de quatre membres amb una renda anual de 57.000 euros) és el que paga la quantitat més similar a l’única que hi ha establerta per a les famílies colomenques.
En l’Audiència Pública del 13 de novembre, el 1r tinent d’Alcaldia, Esteve Serrano ja havia descartat l’aplicació d’una tarifació social perquè, segons ell, la població de Santa Coloma de Gramenet té una renda força homogènia i estàndard.
L’AMPA de l’Escola de Música no s’ha sumat en aquesta reivindicació perquè tem que perjudiqui la imatge de l’Escola o que es redueixi el sou al professorat.
La insuficiència dels ajuts econòmics
L’Ajuntament destina un import de 8.000 euros anuals a ajuts econòmics a l’Escola de Música. Cada família que compleix els requisits pot obtenir com a màxim un ajut de 250 euros per cada filla o fill. Enguany, algunes famílies, malgrat complir amb els requisits, s’han quedat sense l’ajut perquè el pressupost s’ha esgotat. Segons Padrós, el criteri que s’ha emprat per a la selecció ha estat l’ordre d’entrada de la petició de l’ajut. Un criteri força injust perquè no ha estudiat tots els casos ni ha tingut en compte qui més ho necessitava.
El grup de famílies no està d’acord amb aquesta política d’ajuts econòmics, tampoc demana que s’apugi l’import global. El que defensa és abaixar el preu de les quotes que les famílies han de pagar perquè estudiar a l’Escola de Música estigui a l’abast de tothom.
Els preus de l’Escola de Música
No és fàcil escatir els preus de l’Escola de Música Municipal. De fet, si ho busques a l’apartat de la web de l’Ajuntament on es parla d’aquest equipament, no els trobaràs. La informació l’has de buscar on les ordenances municipals i has de saber que cada any canviarà (i probablement augmentarà) la quota. Tampoc ho saben de cert les famílies quan hi matriculen els seus fills i filles.
L’Escola de Música té ara aproximadament 400 alumnes.
Ho exemplifiquem amb alguns casos concrets i pots consultar l’Ordenança número 3, reguladora dels preus públics per a la utilització de l’Escola Municipal de Música, per poder fer els càlculs.
La canalla més petita inicia la formació amb sensibilització. Són tres cursos. Es fa una classe setmanal de 40 minuts (anteriorment havia estat de 50) i el cost és de 33 euros al mes. Són 10 quotes mensuals i cada any s’ha de pagar, a més, la matrícula de 108,10 euros. L’import total és 438,10 euros a l’any.
Al quart any s’accedeix al CRIC. És un curs on es fa un tast de diversos instruments per tal de decidir quin agrada més. Aquí la matrícula ascendeix a 157,65 euros i la quota mensual és de 78,40 euros. Estaríem parlant d’un import per curs de 941,65 euros.
En el curs posterior al CRIC, que rep el nom d’Iniciació II, s’han de pagar dues matrícules, la de llenguatge musical, de 108,10 euros, i la d’instrument, de 157,65 euros, i també doble quota durant deu mesos, de llenguatge musical, 36,35 euros, i d’instrument, 39,05 euros. S’hi afegeixen 18 euros per material. Estaríem parlant d’un import anual de 1.037,75 euros.
I seguim augmentant la despesa perquè a partir d’Iniciació II la família ha d’assumir la despesa de l’instrument… O comprar-lo o llogar-lo.
Les famílies es beneficien d’un 15% de descompte amb la segona filla o fill.
Si estudien un parell d’infants els cursos d’instrument, la família ha de pagar 1.928,07 euros, que correspondria a gairebé 200 euros mensuals (comptant 10 mesos). Una xifra molt elevada i que pot portar a decidir que algú deixi de fer-ho…
El lloguer d’instruments
L’Escola de Música Municipal té una bossa d’instruments de lloguer amb força dèficits.
En l’ordenança que regula els preus públics s’esmenta la quota mensual dels instruments. Una flauta, una guitarra o un contrabaix suposen un cost de 24,70 euros al mes, el violí és més econòmic i puja 19,90 euros al mes… En alguns casos estaríem parlant d’un import anual de 300 euros per un instrument de segona mà i que mai serà propietat de l’alumne.
El servei de lloguer és més econòmic a altres escoles de música. A més, és un recurs que funciona millor. Fins i tot en algunes no es proposa la compra de l’instrument a les famílies fins que no s’hagin fet dos cursos i l’elecció estigui més consolidada.
Llogar un contrabaix costa 24,70 euros al mes; un violí, 19,90. (Foto Kaio Nanci, Wikimedia)
Classes cancel·lades però pagades
En diverses èpoques de l’any, les classes es cancel·len perquè es programen concerts. Succeeix per Nadal, per la Setmana de la Música, a finals de curs… Si bé és cert que es recomana l’assistència a l’alumnat i les seves famílies, no sempre és factible perquè es duen a terme en dies feiners.
En els dies de concert es cancel·len les classes encara que les famílies les hagin pagat. El professorat ha d’estar aquell dia pendent de l’alumnat que actua i en cap cas és substituït per tal que la classe es pugui a dur a terme amb normalitat. S’ha donat el cas que alguna família ha hagut de pagar un canguratge a causa de la cancel·lació.
Seria més encertat que els concerts es duguessin a terme els caps de setmana, quan no hi ha classes, i quan és més factible que acudeixi la família.
Una escola per a l’elit?
L’edifici de Can Roig i Torres és la seu de l’Escola Municipal de Música. Un edifici emblemàtic, construït fa més de 100 anys, i que va ser declarat bé cultural d’interès local. Va ser el 1987 que l’antiga casa modernista va ser remodelada per albergar aquest equipament. Fa més de trenta anys que existeix i moltes famílies colomenques encara no en coneixen l’existència. O potser s’estimen més ignorar-ho perquè no està al seu abast costejar aquesta activitat per a les seves filles o fills?
S’entén que l’Ajuntament és una administració pública i, com a tal, ha d’oferir uns serveis municipals a l’abast de la seva població, als quals tothom tingui dret. La població de Santa Coloma de Gramenet té, en general, una renda de baixa i no és tolerable que les quotes de la seva Escola de Música sigui de les més altes del territori.
