Un cos que creix de forma il·limitada en un entorn finit té un nom en medicina: càncer. És un terme que desperta tota mena de temors justificats, fins al punt que un dels grans reptes de la humanitat és superar aquesta malaltia. Irònicament, però, l’economia global s’ha ordenat a favor d’uns actors que busquen precisament el creixement il·limitat de diners en un entorn de recursos finits: els fons financers. O com els anomenem des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), aquests són els fons d’extracció , que es dediquen a la privatització de recursos protegits anteriorment des del sector públic. I que avui són recursos depredats col·locant la vida humana, la nostra pròpia vida, en risc.
El novembre de 2024 passat, més de 90 moviments d’habitatges de tot el planeta ens vam trobar a Barcelona per traçar una aliança global, anomenada l’Assemblea Popular Internacional d’Habitatge (APIV). Des d’aleshores hem treballat per comprendre i confrontar les dinàmiques actuals que dificulten l’accés a l’habitatge. Fons com Blackstone, Cerberus, Lone Star o KKR tenen una forma repetitiva d’operar sobre això. Busquen comprar grans paquets d’habitatges, localitzats a les úniques àrees on hi ha oportunitats laborals, per apujar els preus esprement així els treballadors. Que l’habitatge sigui un dels actius principals a nivell mundial té una explicació senzilla i és que tothom necessita un habitatge. Amb la qual cosa els fons inicien processos monopolistes acaparant un bé de primera necessitat, del qual cap no podem prescindir per mantenir la nostra pròpia vida i la de les nostres comunitats. Aquesta lògica d’acaparament es repeteix a altres àrees socials:
- S’imaginen morir desatesos i desemparats en una residència de gent gran? Aquest tracte cruel va tenir lloc a l’estat espanyol a causa de la gestió de les residències per part de fons d’extracció.Empreses com ICG, CVC o Colisée, basen el seu model de negoci en la gestió de places privatitzades a les residències, aplicant retallades en personal, alimentació, medicaments i fins i tot en espai útil arribant a amuntegar els ancians a les mateixes habitacions. Tots aquests van ser factors d’alt risc durant la pandèmia de la COVID19, propiciant els contagis i la negativa a traslladar persones malaltes a l’hospital, per continuar aconseguint beneficis milionaris. Val a dir que molts d’aquests fons gestionen places la gestió de les quals ha estat privatitzada, però que operen en residències la titularitat de les quals segueix sent pública, per la qual cosa els ingressos que espolien provenen dels nostres impostos. Així és, mentre aquestes empreses saquejaven les nostres contribucions fiscals, deixaven morir els nostres parents; tota una generació.
- ¿S’imaginen no poder collir i consumir aliments del propi territori on van néixer? Aquesta distòpia s’està fent realitat mitjançant l’acaparament de terres a tot el món. A l’estat espanyol, comptem amb el cas paradigmàtic del Mar Menor a Múrcia. En el passat, era un entorn que permetia l’activitat pesquera i agrícola, alhora que conformava un patrimoni natural de renom mundial. Fons com Solum Partners, Magnum Capital o BlackPearl Capital es van introduir al camp murcià, acaparant territori i pressionant per una intensificació irresponsable de l’activitat agrícola i pesquera . Juntament amb la intensificació immobiliària propiciada també per altres fons, aquest entramat ha provocat el col·lapse del Mar Menor: aiguamolls convertits en secarrals, llacunes contaminades i hectàrees de peixos morts. Un panorama desolador. I que ha vingut acompanyat de tot un seguit de drames socials: pèrdues massives de llocs de treball, desaparició de la pesca i l’agricultura tradicional, desplaçaments forçats de la població, i una enorme desconfiança envers les institucions.
- Us imagineu que les vostres cotitzacions socials fossin utilitzades per apujar els preus dels béns que necessiten per viure? Justament això passa als Estats Units, on els sistemes de pensions —ja siguin públics o privats— són gestionats pels fons.Els fons utilitzen les pensions per sol·licitar crèdits gegantins, i amb els diners resultants posteriorment comprar totes les estructures que necessitem per viure:vivendes, residències, terres, hospitals, carreteres, estacions elèctriques, fonts d’aigua, etc. I així aplicar la lògica de pujar els preus de forma il·limitada. De fet, els fons d’extracció, com Blackrock, exerceixen una pressió enorme sobre l’estat espanyol perquè canviï la legislació, i així poder utilitzar els diners de les nostres pensions amb aquesta finalitat. Això suposa que els fons endeutin i arrisquin diners aliè, amb l’objectiu d’encarir la nostra vida. Si aquestes apostes surten bé per als fons, tot allò que necessitem per viure s’encareix. Si surten malament, els deutes resultants són pagats pels pensionistes i els contribuents. D’una manera o altra, nosaltres perdem capacitat adquisitiva, però els fons s’emporten els possibles beneficis.
Tots necessitem un habitatge, tots necessitem cures en envellir, tots necessitem alimentar-nos i tots necessitem sistemes de protecció com les pensions . Aquests sectors pivoten sobre béns essencials per a la vida, que és tant com dir que són àrees clau per a la protecció dels drets humans: el dret a l’habitatge, a la salut, a la nutrició ia la protecció social. És per això que els fons d’extracció són enormes tumors econòmics, ja que es col·loquen en aquests àmbits socials extraient els recursos de forma il·limitada, rebentant la nostra capacitat de consum i estalvi i provocant la fallida dels sistemes de protecció social. Són una forma d’economia caníbal, que destrueix els fonaments socials i els entorns ecològics que necessita per existir.
És per això que l’APIV pren consciència que aquest és un problema que afecta molts altres moviments socials, que des de diferents fronts estan lluitant contra aquests fons financers: entre d’altres, la Marea de Residències, el Moviment Ecologista i la Marea Pensionista . Cal una aliança no només global, sinó també integral, que torni a reclamar per la superació del sistema capitalista que pretén asfixiar-nos en solitud, arrossegant-nos tots al col·lapse. I els primers passos d’aquesta aliança són més senzills d’entreveure del que sembla. Passa per enfortir un sector públic, finançat amb alts impostos a la riquesa i al sector financer, que asseguri la universalitat de l’habitatge, les cures, l’alimentació i la protecció social des d’una perspectiva ecològicament sostenible . Aquest és el camí de confluència de les lluites planetàries que posin la vida al centre, clamant per una democratització de l’economia que avui ha estat segrestada per uns quants fons d’extracció .
