canvi climàtic

El Parlament ha aprovat les línies mestres del que hem de fer com a país per abordar la crisi climàtica i d’arribar al nivell de carboni zero del 2050. Reforça el paper del Comité d’Experts com a garant, estipula plaços per presentar plans quinquennals, mana al Govern rendir comptes anuals i l’obliga a no autoritzar cap gran infraestructura de mobilitat, logística o aeroportuària, sense atendre un informe preceptiu i vinculant de compatibilitat d’aquestes obres amb els objectius de la llei. Ara falta que aquests compromisos s’integrin a la llei catalana del canvi climàtic

És vergonyós i preocupant que, dia rere dia, les televisions públiques i privades ens bombardegin amb imatges de concentracions feixistes, plenes de banderes amb l’aguiló i cridant consignes que destil·len odi contra el govern i contra la democràcia. Aquest espectacle mediàtic no només normalitza la presència d’aquests grupets d’ultres, sinó que els dona una visibilitat que multiplica el seu impacte i fa creure que tenen més força social de la que realment posseeixen.

La prospectiva, si vol ser útil, no pot limitar-se a exercicis formals o a projeccions automàtiques que no contemplin l’evolució de tendències estructurants com poden ser l’economia o la demografia, anticipant de manera rigorosa les implicacions futures a partir de les dades reals del present.

El Govern Illa no veu factible asumir la recomanació dels experts de Catalunya per reduir les emissions cara el 2030 i, contravenint la llei, es renta les mans a l’hora de tenir un full de ruta pels 20 anys següents. En canvi, aprova un pla de grans infraestructures per el 2050 sense cap valoración ecològica. Necessitem un canvi de paradigma, i també un pacte de pais

A finals de juny hem viscut un episodi extraordinari de calor a tot el país. Van pel camí de convertir-se en ordinaris i calen mesures per afrontar-los a la ciutat. A Santa Coloma disposem d’uns pocs refugis climàtics. Sabem on són? Tenint en compte el grau de vulnerabilitat de la població, són suficients?

Entrevista a l’enginyer i membre del Col·lectiu per a un nou Model Energètic i Social sostenible sobre l’apagada que va afectar tota la península el dilluns 28 d’abril

El 68% de la població de l’AMB assegura que té la voluntat d’instal·lar plaques solars fotovoltaiques al seu habitatge i un 66%, de canviar a una companyia elèctrica 100% renovable.
Els resultats del treball de l’Institut Metròpoli mostren la transició que estan fent o volen fer les llars de la metròpoli i les desigualtats que s’estan produint, i plantegen millores a les polítiques públiques

La situació de desemparament que pateix el poble valencià impulsa el suport mutu i el qüestionament polític als governs de la Generalitat i de l’Estat. Cantava Raimon que al nostre país no sap ploure. Ara podem afegir-li que els nostres governants no saben governar, davant la tragèdia, la desesperació i el dol.

La catàstrofe de València és el mirall del gran fracàs que suposa la inexistència de cap política pública a l’hora d’organitzar un model de vida que sigui sostenible i equilibrat. València no s’ha dotat de cap governança metropolitana i sense aquesta no hi ha política de transport, ni de gestió del territori, ni de prevenció davant els efectes del canvi climàtic.