Van néixer fa cinc anys amb la divisa de ‘menys ciment més vida’ per denunciar l’especulació urbanística desaforada al Baix Llobregat i l’Hospitalet i mantenen que a la comarca –sobre tot al delta– i a la segona ciutat de Catalunya “hi ha moltes zones inundables i el que hem de fer es excloure-les de tots els plans de creixement urbanístic. Si es vol, es pot fer. I també s’han d’anar abandonant les zones inundables ja edificades, en la mesura que sigui possible, i re-naturalitzar tota la riba del riu. Qui no hi estigui d’acord, que ho digui clarament”.
Així ho exposa Jordi Fortuny, del grup tècnic de coordinació de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, en aquesta entrevista –a voltes diàleg— formulada i contestada per mitjà d’un qüestionari per publicar al Catalunya Metropolitana
Què és SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, qui la forma i com funciona?
És una plataforma que reuneix una setantena d’associacions, entitats i grups locals del Baix Llobregat i també de l’Hospitalet, molt diversos i plurals. Aquests grups i entitats s’han adherit lliurement al manifest que vam fer públic la primavera de 2020, que explica quines preocupacions teníem llavors i tenim encara, i que fa propostes i peticions concretes a les administracions per començar a solucionar els problemes de la comarca. En certa manera, actuem com una mena de coordinadora pel que fa a les preocupacions que compartim.
Veu néixer al 2019 i heu emès ja un quants manifestos. Quina era la reivindicació central del text fundacional i què us van respondre les autoritats interpel·lades?
La reivindicació central és que cessin d’una vegada les destrosses i les amenaces de l’especulació urbanística: ja n’hi ha prou. Cal preservar el medi i les persones. Com diem en una pancarta, “menys ciment, més vida”. En general, tant el Govern de la Generalitat com els grups parlamentaris, el Consell Comarcal, els grups polítics metropolitans… tots han escoltat les peticions de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. Fins i tot, alguns ens han donat la raó verbalment en els contactes que hem tingut, però després tot això pràcticament no s’ha traduït en fets. Al contrari. Per exemple, es va aprovar una moratòria d’un any a tota la costa de Catalunya excepte en els municipis metropolitans, i per tant el Baix Llobregat i l’Hospitalet no se’n van beneficiar.
Quines son les grans dades de la confrontació: quants habitatges hi ha i quants més ja estan projectats a la comarca i a l’Hospitalet?
Quan el 2020 vam fer els càlculs hi havia plans aprovats per construir uns 70.000 habitatges nous en els municipis del Baix Llobregat de l’Àrea Metropolitana i a l’Hospitalet. I això que les dades oficials diuen que hi ha més de 27.000 habitatges buits, 2.600 dels quals de grans tenidors. Abans de continuar creixent cal posar aquests habitatges buits a disposició dels sectors que en necessiten, ja sigui incorporant-los al parc públic, incentivant el lloguer o fent les polítiques que calgui, que no son ni fomentar el creixement ni la pujada dels preus de mercat.
I la gent? No cal estudiar els pros i contres de quina densitat de població convé assumir? Per què no se’n parla obertament ni tan sols amb les aspiracions de certs ajuntaments de guanyar població per millorar la renta del veïnat o per que el consistori pugui en el rang administratiu…
Exacte. Primer de tot, cal parlar obertament de la situació de la comarca tant des del punt de vista de la població com dels serveis, la salut pública, la mobilitat, la contaminació, la protecció del medi ambient… i cal parlar-ne lliurement, sense la pressió de l’amenaça que representen desenes d’operacions d’especulació urbanística en curs. Cal parlar-ne amb la participació de tothom que tingui alguna cosa a dir o vulgui dir la seva, i basar les decisions polítiques en el consens amb la ciutadania.
L’onada d’urbanisme massiu prevista posa més en risc la pèrdua de biodiversitat, els darrers terrenys agrícoles en diferents municipis, l’últim corredor ecològic entre el Garraf i el delta…
El Baix Llobregat i l’Hospitalet son, respectivament, la comarca de Catalunya amb més densitat de població, després del Barcelonès, i la ciutat amb més densitat de població de la Unió Europea. La pressió és molt forta i calen polítiques decidides de preservació, recuperació i reequilibri, a favor de les persones i del medi natural.
I tot es plasma en un Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità de l’AMB que està en fase d’al·legacions i en les que vosaltres veu objectar que no es tenien en compte les alertes científiques per la crisi climàtica: ni pujada de l’aigua del mar, ni les zones potencialment inundables ni tan sols les necessitats de serveis bàsics com l’aigua corrent…
En aquests moments, qualsevol decisió de les administracions hauria de complir a ulls clucs l’Acord de París per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i ni així n’hi hauria prou per prevenir els efectes del canvi climàtic, com per exemple les inundacions. Al Baix Llobregat hi ha moltes zones inundables –sobretot al delta, l’Hospitalet inclòs– i el que hem de fer és excloure-les de tots els plans de creixement urbanístic. Si es vol fer, es pot fer. I també s’han d’anar abandonant les zones inundables ja edificades, en la mesura que sigui possible, i re-naturalitzar tota la riba del riu. Qui no hi estigui d’acord, que ho digui clarament.
El PDU és un document molt treballat durant anys per especialistes que inclou moltes àrees: urbanes, agrícoles, de muntanya, vies de comunicació, de transport. Sol casar interessos públics i privats i de les diferents administracions; es a dir, se suposa que te el vistiplau de tots els ajuntaments. Això el converteix de fet en una mena de pla de negoci de l’AMB per les properes dècades?
No hauria de ser així. El PDU Metropolità ha de ser la guia de planificació territorial de l’àrea metropolitana de Barcelona per a les pròximes dècades i substituir un Pla General Metropolità completament superat: es va aprovar el 1976, sense democràcia i a partir d’un model, uns criteris i una realitat que no tenen res a veure amb els de 2025. Ara se suposa que hi ha democràcia i estem en plena emergència climàtica, per no dir que estem també en plena emergència social.
Quina proposta teniu davant les ampliacions que es volen fer de l’aeroport i del port?
Que s’hi facin les millores que calgui per guanyar eficiència i sostenibilitat, però que no s’ampliïn. En el cas de l’aeroport, encara s’han d’executar les compensacions pendents per l’ampliació dels anys 1999-2005. Res de pensar quines compensacions farien falta per una nova ampliació. Ara el que cal fer és treballar en la recuperació de les zones humides i de les masses d’aigua afectades per l’activitat aeroportuària. A més, tant al port com a l’aeroport s’han de descartar totes les actuacions que empitjorin les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. S’han d’eliminar els vols de curt radi amb alternativa ferroviària i prioritzar l’accés a l’aeroport amb transport públic, per comptes de donar facilitats al transport privat… la lògica del creixement continu a tota costa ja no és admissible. Ha arribat l’hora que les Ciències Econòmiques es fixin de veritat en les necessitats socials d’avui i que la recerca dediqui temps i esforços a estudiar com ha de ser la gestió del decreixement, amb quins ritmes i amb quines prioritats, perquè sigui beneficiós per la societat en general.
El tren i el tramvia segueixen sent els germans pobres del transport públic de persones?
El retard en inversions en la xarxa i el transport ferroviari a Catalunya és descomunal, tenint en compte que sabem des de fa anys que és el més eficient i sostenible. Tant en el cas del transport de persones, sobretot de rodalies, com també pel que fa a les mercaderies.
Mapa publicat el 2020 amb les amenaces previstes en els plans urbanístics
A Espanya i a Catalunya encara s’ha de reivindicar arreu el dret a un habitatge digne perquè els governs l’han convertit en el gran filó de riquesa rendista i especulativa—avui no hi ha cap altre sector més lucratiu–, i no deixen d’escoltar els cants de sirena de patronals i banca. En quina lògica veieu el PDU metropolità?
Al Baix Llobregat defensem el model de ciutat compacta, amb la rehabilitació de barris i habitatges, bon transport púbic i bons serveis públics en general, per una millor qualitat de vida. I prou creixement urbanístic, sobretot si no està socialment justificat, com passa en aquests moments. No podem continuar considerant l’habitatge com un bé de mercat, perquè és un bé que satisfà necessitats bàsiques que el mercat no atén en absolut. S’ha d’incrementar decididament el parc d’habitatge públic per facilitar-ne l’accés als joves i als sectors socials vulnerables.
La besàvia em deia “la Terra està malalta” per l’ús dels plaguicides i els sols contaminats; els científics i els ecologistes ho proclamen a crits per la crisi climàtica des de fa anys, la gent comuna ho està comprovant… Hi ha voluntat política perquè entrin en vies de solució alhora el drama de la crisi l’habitatge i el de regeneració ecològica?
Els poders no canvien la inèrcia que porten perquè si ho fan perden poder, encara que sembli una bajanada. Qualsevol política que prioritzi les necessitats de la majoria o la preservació del medi ambient perjudica interessos privats i particulars, vinculats als poders o protegits per ells.
Quin plantejament feu davant possibles noves crisis de sequera?
S’ha de gestionar l’aigua de manera diferent, amb més transparència i amb procediments participatius i democràtics, per tenir en compte els interessos de tots els sectors usuaris de l’aigua, també els domèstics. Fer-ho així es traduiria en un consum més responsable, més estalvi, més prevenció i, això sí, menys guanys per als negocis basats en la privatització de l’aigua, que és un bé públic.
Quines iniciatives creieu que es poden adoptar per garantir la sobirania alimentària?
Molt probablement la sobirania absoluta no sigui possible, en termes generals. Però sí que es poden donar moltes passes cap a l’autosuficiència. Per descomptat, cal fomentar la producció de qualitat i les xarxes de distribució de proximitat que garanteixin, alhora, la qualitat dels aliments, la disminució de les emissions de gasos vinculades al transport, el respecte als sòls i a les aigües i la viabilitat de l’agricultura.
I una reflexió abans d’un darrer assumpte. No sol haver-hi mai responsabilitats polítiques i judicials per disbarats urbanístics i ecològics amb funestes conseqüències humanes, ni tan sols la mediàtica pena del Telenotícies. La tragèdia del País Valencià per la incompetència en la prevenció és obvia. Però abans s’havien donat permisos per edificar en zones de risc en aquelles comarques, en les que els batlles s’havien revoltat per tombar el decret que prohibia fer-ho. Sembla que com a societat tenim mala peça al teler. Reconforta que Ecologistes en Acció acabi de demanar a Catalunya una moratòria del plans urbanístics per edificar en zones de risc advertint que en cas de catàstrofe instarà l’acusació penal dels responsables?
Sí, ho han demanat Ecologistes en Acció i també sis plataformes locals del Baix Llobregat i l’Hospitalet, tots adherits a SOS Baix. Lamentablement, els estralls al País Valencià ens han recordat coses que ja sabíem, però que els poders ignoren descaradament. Amb una política responsable, respectuosa, honesta, a favor de les persones, potser no s’haurien produït els danys que hi va haver. No ho sabrem mai, però sembla evident que sense les construccions en zones inundables o amb un sistema d’emergències més desenvolupat s’haurien pogut evitar molts mals.
Continguts relacionats
– Visita el web de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet
– Coneix el PDU aprovat provisionalment per l’AMB
– I les 29 al·legacions de SOS Baix i l’H al PDU metropolità
