Quan i on neix la llibreria Carrer Major?
La llibreria Carrer Major va obrir les portes per Sant Josep, el 19 de març de 1984. Per tant, té quaranta anys d’història. Hem estat sempre aquí, al carrer Major número 13 de Santa Coloma de Gramenet. On som és una casa que l’havia heretat la mare i estava tancada. Ella no l’havia volgut ni llogar ni vendre. Era la casa de l’àvia, ells tenien una esparteria i abans hi havia hagut un ferrer. Aquest va ser el nostre primer emplaçament. Era ben petit, uns 25 m².
Quan ens instal·lem, el carrer Major era un carrer de pas i comercial com ara, però sobretot de botigues d’alimentació. Una llibreria era un negoci estrany, que potser no encaixava. La gent venia a comprar el pa al forn del Padró o can Galí, la llet i els ous a ca la Fina, les verdures a can Nagues, la carn a can Marín… Però hi vindria a comprar llibres? De gent hi passava, i n’hi continua passant, molta. Encara que ha anat canviant el lloc on potser es dirigeix.
Qui munta la llibreria?
És una empresa familiar, de nom Grama-llibres, SL, on per ara les persones sòcies som una parella, l’Argimiro i jo mateixa. Jo treballava a un despatx de Barcelona i ho vaig deixar per estar aquí. El nostre fill gran només tenia dos anys, el segon ja va néixer amb la botiga. L’Argimiro va continuar amb la seva feina de mestre, encara que sempre ha portat la part administrativa del negoci. No vam gosar muntar directament una llibreria, al principi també era papereria. Tothom aconsellava que ho fessis així, perquè el món de la papereria és més rendible. A poc a poc els llibres van anar guanyant l’espai.
Quan es fa més gran la llibreria?
Al cap de deu anys sabíem que la llibreria funcionava i se’ns havia quedat petita. Vam haver de demanar una hipoteca per fer l’obra nova i jo em vaig instal·lar uns mesos a un local de la Isabel, la botiga de roba del carrer. Van ser molt amables amb nosaltres i els estem molt agraïts. Gràcies a això vaig poder continuar treballant. La llibreria ara té dues plantes i la planta baixa és de 100 m².
Contenta de l’emplaçament?
Molt. Fa quaranta anys, el carrer Major tenia un ambient familiar, els que hi treballàvem ens coneixíem i ens ajudàvem quan calia. Jo era jove i em vaig sentir molt ben acollida. Ara tot ha canviat, molts no ens coneixem. Penso que té a veure amb un canvi de mentalitat i no que la gent del carrer sigui rara. Avui dia un instal·la el seu negoci i no fa per conèixer qui té al voltant. És una pena.
Llàstima que no sigui un carrer de vianants…
No s’entén que aquest carrer del barri antic, estret, de pas i de compra per a molt veïnat colomenc no sigui de vianants com hi ha a altres poblacions. El teixit comercial l’hi ha demanat a l’ajuntament moltes vegades, però sense que hi hagi cap motiu no ho fa i això perjudica tothom. Tampoc s’entén per què no fa que el tram de Rafael Casanova, entre passeig de l’Església i carrer Major, s’incorpori en aquest eix comercial i de vianants. Hi podria posar llambordes com les que hi ha aquí. Per a la càrrega i descàrrega hi ha solucions, tot està inventat, i que és possible ho demostra que, quan els convé per alguna activitat, tanquen l’accés i desvien el trànsit. Només és falta de voluntat i ganes que la ciutat sigui més bonica.
El carrer dona nom a la llibreria…
L’elecció del nom de la llibreria no va ser fàcil, però estem molt contents que es digui així. Primer ens vam decantar per un logo amb un colom i una espiga, però més endavant ens vam decidir per les llambordes del carrer que li dona nom. El seu disseny i que la bossa sigui taronja és una idea de la dissenyadora colomenca Núria Antonijoan. Volíem que fos molt cridanera i única, que ens identifiqués.
Parlant de llibres, en quaranta anys ha canviat la lectura?
En quaranta anys ha evolucionat molt la lectura. Quan vam obrir la botiga, a Santa Coloma hi havia molta gent que no sabia llegir, ara tothom ha estat escolaritzat i qui no llegeix és perquè no vol o no li agrada. La nostra opció sempre ha estat el públic familiar, la canalla no ens molesta i tenim un espai important dedicat al llibre infantil. Sé que tinc el meu públic, gent que li agrada llegir, persones a qui els puc aconsellar o que, fins i tot, sé què li pot agradar, altres hi venen a comprar per als seus fills o nets… els qui compren el best-seller, els que saben perfectament el que volen…
Ja no es venen diccionaris, ni atles, ni enciclopèdies. El motiu és obvi.
El jovent ve a la llibreria?
Vam arribar a creure que amb l’ebook, el llibre electrònic, perdríem el públic jove i ens vam equivocar. Tenim també un públic jove molt fidel. Sí que ha canviat la seva relació amb el llibre. Les editorials s’esforcen molt a fer un llibre objecte perquè saben que hi ha joves que es gasten els seus estalvis comprant llibres cars, però per a ells molt especials i que per una estona els aparten de les noves tecnologies. Són llibres que gairebé esdevenen un fetitxe per qui el té.
Què valora el públic de la llibreria?
Formem un equip molt curós amb l’atenció al client i fer un servei total . Si algú no troba el que busca, fem per encarregar-ho i que ho tingui en dos o tres dies. Abans l’espera es podia allargar fins a dues setmanes, ara ja no. La logística ha millorat. No és el mateix una llibreria que una tenda de llibres. Jo mateixa he superat la reticència que tenia a alguns negocis grans amb una àmplia oferta de llibres perquè sé que oferim un servei diferent i que hi ha gent que ho sap apreciar. En aquest món has de saber on estàs, ser realista, ser conscient del que pots fer i fer-ho bé.
Però el servei de la llibreria no és només la venda a la planta baixa…
Part del negoci és el que servim a les escoles, a les biblioteques escolars, a les biblioteques de la ciutat. La segona planta de la llibreria és l’obrador que fa que tot funcioni, on preparem les comandes i emmagatzemem els llibres per tal que la primera estigui lliure de caixes i amb un aspecte molt curós. Una persona es dedica exclusivament en això. Estem informatitzats des de fa trenta anys i tenim venda online des d’abans de la pandèmia, encara que la majoria ho va descobrir llavors, quan el confinament. Fem actes en el local, en especial al pati quan el temps ho permet, i també ens traslladem a presentacions de llibres.
I ara la llibreria encara un nou canvi…
Sí, ens hem fet grans i ja no tenim l’edat per estar a primera fila. De cara el futur, l’Argimiro i jo hem previst passar a la rereguarda i apostar per la incorporació d’una tercera persona sòcia que assumiria la gestió. No ens plantegem que la llibreria tanqui i la tutoritzarem el temps que faci falta. Sabem que, si hi ha una persona nova, segur que hi haurà noves idees i il·lusió. Una llibreria mai ha de ser vista com una feina feixuga. Per a nosaltres això és important. Si pateixes desídia o avorriment, es nota. Estic segura que a la llibreria Carrer Major li queda encara molt de camí per recórrer.
