El final de la festa major de Sant Miquel malauradament s’ha transmutat en aldarulls als nostres carrers. Unes poques persones joves han volgut convertir la festa en malifetes i violència gratuïta.
Aquest fenomen no és un cas aïllat; l’hem pogut veure a diferents llocs de Catalunya, a les festes de Gràcia, celebracions esportives i altres festes majors d’altres municipis.
Aquests fets són provocats per grups reduïts de gent que troba en la violència la seva diversió. L’estratègia que utilitzen és coneguda: sempre al final de concentracions humanes per motius de festa o d’altres, aquestes persones, mitjançant les xarxes socials, s’autoconvoquen a celebrar les festes mitjançant actes vandàlics generalitzats. La diversió per a ells no només és fer trencadisses als contenidors públics, calar-los foc, tirar tanques, trencar papereres, atacar a botigues i portes, fins i tot robant els aparadors i destrossar el mobiliari urbà, sinó que també troben divertit enfrontar-se als cossos de seguretat.
No és fàcil prevenir i erradicar aquests comportaments provocats per uns individus que troben en la violència la diversió i que són capaços de cercar enfrontaments en el que posen fins i tot en perill la seva pròpia integritat física. És del tot evident que aquest fenomen va més enllà del que podem fer a cada poble i ciutat, i s’ha de treballar a fons pels cossos de seguretat competents en l’ordre públic, en aquest cas, els Mossos d’Esquadra, que han de detectar, investigar i detenir, si s’escau, als personatges més violents i als organitzadors dels aldarulls.
Pel que fa als fets concrets cal dir que quan es produeixen, les actuacions policials preventives i les dissuasives tampoc són fàcils, atès que una policia democràtica, si bé té el monopoli de l’exercici de la força per garantir la seguretat de totes i tots, ha de mesurar i molt les actuacions a fer i actuar de forma mesurada d’acord amb la llei i les circumstàncies i sempre sota el principi de què la seva intervenció no provoqui un dany major al qual es vol evitar.
Pel que fa a la prevenció, cal fer-la, però segurament hauríem criticat (si no hi hagués hagut cap aldarull) una excessiva presencia policial. Potser hauríem dit que eren mesures exagerades i fora de context i fins i tot provocatives.
Com es pot evitar que en una festa major a la qual acudeixen milers de persones i joves amb bona intenció que venen a gaudir la festa de forma sana i divertida, a l’hora arribin unes poques persones indesitjables? Caldria identificar a tots els que baixen del tren, per comprovar si tenen antecedents o no i llavors expulsar-los? És evident que fer prevenció no és pas fàcil.
Quan es produeixen els aldarulls normalment sempre en acabar la festa, desafortunadament, els vàndals es refugien en la massa de joves innocents, que els envolten mirant passivament les malifetes que fan. com si fos una aventura o un videojoc, , fent fotos i filmant vídeos per penjar-lo al TiK Tok o l’Instagram i tenir notorietat i likes.
Aquesta realitat dificulta i molt la intervenció policial perquè normalment, quan es produeix una càrrega policial, és a causa d’un possible perill per a les persones i d’atacs directes als cossos policials. En aquests casos la presència d’altres joves massa a prop, fa que els antidisturbis es pensin moltes vegades les possibles actuacions per a evitar fer mal a innocents que estan al costat d’ells i que sense adonar-se, es converteixen en un escut humà per aquests vàndals. És molt probable que sense l’aixopluc de la gent que està a prop d’ells, no s’atrevirien a fer malifetes, ja que serien molt més vulnerables a les actuacions policials.
Ara toca a les autoritats, però sobretot a les forces policials, analitzar el que ha succeït, investigar a fons a les persones que han intervingut, identificant els personatges més violents i els organitzadors mitjançant la multitud de vídeos filmats i publicats a les xarxes. També analitzar com millorar la prevenció d’aquests fets en pròximes edicions de la Festa Major.
Però també ens toca a les entitats, escoles, instituts i tota la societat civil molinenca, treballar amb el nostre jovent en tots els fronts possibles, perquè entenguin que quan vegin aquests vàndals actuar, els deixin completament sols i evitin que la seva presència esdevingui un escut de protecció davant de les forces de seguretat.
Ara el mal està fet i malauradament Molins de Rei està en tots els noticiaris, no per la Festa Major i la sortida del Camell, sinó perquè uns pocs vàndals han convertit la nostra festa en violència. En el futur, rebutgem-los i no els donem cap aixopluc, encara que no fem fotos i vídeos teòricament “guais”.
Lluís Carrasco Martínez
L’entrada Quan la festa esdevé violència ha aparegut primer a Viu Molins de Rei.
