Les proves PISA a una mostra d’alumnes de 15 anys són organitzades per l’OCDE, una organització econòmica i empresarial. Les seves anàlisis es basen en quantitat i comparació. Introdueixen el concepte de ’rendiment dels alumnes’ amb el significat de resultats. El concepte de rendiment econòmic: guany numèric resultant, amb independència de costos ambientals, socials i a petites empreses que s’arruïnen. Aquest concepte aplicat als alumnes, ‘rendiment dels alumnes’ és inacceptable.
El rendiment personal dels alumnes és un quocient entre les seves realitzacions i aprenentatges assolits i les seves capacitats personals. Així, hi ha alumnes amb evidents capacitats que rendeixen per sota malgrat superin proves i assoleixin acreditació acadèmica. Hi ha alumnes amb limitacions personals reconegudes que rendeixen per sobre de les capacitats que se’ls suposen. Solament amb aquest concepte de rendiment personal podem fer que una mateixa escola sigui inclusiva valorant els alumnes que progressen, arribin o no als estàndards generals. Tanmateix, l’escola pot ser d’excel·lència alhora si als alumnes amb capacitat reconeguda -talents o superdotats, en diuen- són valorats per objectius d’ampliació i de més exigència. La distinció ha de ser clara entre rendiment personal en l’avaluació contínua i nivell d’aprenentatge assolit per a acreditació acadèmica.
Hem de tenir clar el concepte clau. L’empresa és econòmica, persegueix la màxima productivitat amb el mínim cost i el que compta és el resultat. La institució escolar és social empresa de procés, de procés educatiu i els resultats, que efectivament s’han de considerar, són una dada o indicador del procés. Dels resultats no se’n deriven les accions de millora a implementar. Cal fer una anàlisi sistèmica observant totes les variables, internes i externes i una interpretació coherent del conjunt. Hi ha variables d’entrada no modificables, cal actuar sobre unes variables de procés modificables preveient si cal també ajustar-ne d’altres. Cal observar directament els resultats que milloren per efecte dels canvis per consolidar-los o ràpidament reajustar-los. Es poden fer proves, sempre de contrast, per confirmar que la nostra observació i avaluació està ajustada.
Cal fer una anàlisi sistèmica observant totes les variables, internes i externes i una interpretació coherent del conjunt
L’equip docent ha de conèixer les variables externes de l’entorn social cultural ambiental, però actuar directament sobre el procés amb variables internes. Cal un exemple per assegurar una bona comprensió. Decidim potenciar el treball en equip, cada quatre alumnes treballen sobre un tema seguint un guió o qüestionari; es destaquen aviat els líders de cada equip i també com alguns alumnes segueixen silenciosos. La propera vegada introduirem una correcció: les qüestions agrupades en quatre parts les han d’assignar a cadascun dels membres de l’equip. En una primera fase es descompon l’equip i cada membre s’agrupa amb els membres d’altres equips que atenen la mateixa qüestió. Quan es recompon l’equip inicial, cada un dels quatre membre és una veu necessària.
Una educació amb pedagogia científica es basa en observació i avaluació de tots i cadascun dels alumnes amb un primer criteri evolutiu, el progrés que fa l’alumne respecte a aprenentatges anteriors, el seu rendiment personal. La comparació entre alumnes, les qualificacions o notes comparatives eren pròpies de l’escola tradicional selectiva, inacceptables a l’escola inclusiva. Es pot també aplicar el criteri evolutiu al conjunt del grup, la mitjana de qualificacions o puntuacions de tots i estimular i constatar els progressos del grup.
L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes s’ha de fer de manera directa, no sols amb resultats de proves sinó observant com llegeixen, quan escriuen, el procés que segueixen en càlcul mental. Els docents han d’aplicar proves de contrast de tant en tant per confirmar l’avaluació. El millor tipus de proves són les que feia el pedagog Alexandre Galí a La mesura objectiva del treball escolar que caldria repensar segons les necessitats d’avui. L’avaluació de l’acció de l’escola o avaluació interna del centre, prefereixo dir-ne revisió pedagògica d’escola va quedar ben orientada amb el QUAFE-80 dels pedagogs Pere Darder i José-Antonio López que es pot aplicar com avaluació interna del centre i avaluació externa de supervisió. Les Proves de Competències Bàsiques del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu són unes bones proves de contrast si el centre disposa immediatament dels resultats, en fa una anàlisi científica, però no cal que es publiquin amb caràcter general.
Les proves PISA són un bon instrument per a l’Administració educativa, l’empresa institucional que gestiona el sistema escolar. No serveixen per a l’avaluació interna del centre i no orienten els canvis de millora que hagi de fer cada centre ni el país en conjunt. No és alternativa dir, doncs, farem el que fa Finlàndia o el que fa Singapur. Sí que serveixen per a millorar les ‘condicions de l’ensenyament escolar’ amb decisions concretes a partir d’una anàlisi comparativa de factors, fonamentalment econòmics i legals. Em sembla molt completa l’anàlisi “Proves PISA 2022, quina sacsejada!” de Lleonard Barrios a El Diari de l’educació 11/12/23. Això és anàlisi de les condicions del sistema escolar i de les regulacions que es poden emprendre per al conjunt del país. Per elles mateixes no podran millorar cada escola i algunes escoles poden assolir millors resultats malgrat les expectatives inicials a partir dels seus condicionants. Cal recordar la coneguda tesi sociològica de James Coleman (1966) que les condicions socioeconòmiques correlacionen amb els resultats escolars, ben certa. Cal també saber que Ronald Edmonds (1974), adjunt per a l’ensenyament de les escoles de New York, va contradir la tesi amb la pràctica de determinades escoles clarament pobres que amb direcció institucional i l’acció dels docents es podia revertir la situació. Això avui i aquí també és possible com evidencia Escola Vedruna-Àngels de Ciutat Vella de Barcelona.
Davant l’allau de propostes a partir dels resultats PISA 2022, aquí solament apuntaré una de les mesures que he presentat en altres escrits, la que és clau per millorar l’educació del país, centre a centre. Garantir una direcció pedagògica professional, persona que pugui dirigir amb estabilitat l’equip de professors amb visió sistèmica, mesures operatives i creixement professional dels docents. Mesura necessària als centres públics on la direcció es limita a administració i es relleva massa sovint. Mesura necessària als centres privats on la direcció respon a la confiança de la titularitat, no necessàriament amb acreditació pedagògica.
L’entrada PISA. Qualitat de l’ensenyament i sistema pedagògic ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
