La pau és un dret humà del qual totes les persones, els grups i els pobles som titulars: totes i tots tenim dret a viure en pau; totes i tots tenim dret a una pau justa, sostenible i duradora.
Per això, el que hem d’exigir des de la comunitat educativa i social d’aquest país és que el Govern que hem triat lideri de manera urgent i inajornable propostes de pau a la Unió Europea, en comptes de posar més llenya en el foc, seguint l’exemple del grup de països llatinoamericans que promouen el diàleg entre Ucraïna i Rússia per a trobar la pau.
Com podem promoure la pau enviant tancs i armament a Ucraïna per prolongar la guerra? Com podem dir que donem suport als objectius del desenvolupament sostenible donant suport a l’estratègia suïcida d’alimentar aquesta guerra? Com podem dir que eduquem a les escoles i les universitats en el sagrat valor de la pau si ens unim a la voràgine bel·licista dels EUA i l’OTAN, mentre permetem al seu torn la massacre d’Israel sobre el poble palestí o encoratgem i mantenim el genocidi a Iemen, i la barbàrie bèl·lica en altres tants llocs del món, davant els quals procurem mirar per a un altre costat i ignorar-los, alhora que els subministrem armament?
Totes i tots tenim dret a viure en pau; totes i tots tenim dret a una pau justa, sostenible i duradora
Per això aquest text és breu i directe: és una crida a impulsar des de la comunitat educativa, amb el suport progressiu de la comunitat social, un moviment permanent per la pau, potent i massiu, davant la irresponsable deriva de les guerres, oposant-nos rotundament en primer lloc a l’escalada militar a Ucraïna, i provocar un clam social que exigeixi un alto-el-foc i el diàleg per a arribar a acords de pau, justos i duradors.
No podem seguir en aquesta voràgine bel·licista a Ucraïna que impulsa els Estats Units i l’OTAN i que respon Rússia en el terreny de joc d’Europa, al servei dels interessos econòmics, militars i geopolítics de les corporacions d’aquestes superpotències. La guerra només beneficia la indústria armamentística i les grans empreses capitalistes que anhelen prolongar el conflicte armat i enriquir-se amb la reconstrucció que succeeix a tota guerra. Com deia el dibuixant Forges, “no hi ha guerres justes i guerres injustes: només hi ha maleïdes guerres”. És el mateix que ens recordava Julio Anguita: “Maleïdes siguin les guerres i els canalles que les fan”.
La guerra només beneficia la indústria armamentística i les grans empreses capitalistes que anhelen prolongar el conflicte armat i enriquir-se amb la reconstrucció que succeeix a tota guerra
Hem d’impulsar una mobilització social en tota Europa que conscienciï a la societat de la necessitat de posar en marxa de manera immediata converses de pau en el marc de l’ONU i de l’OSCE, per aconseguir de manera urgent i unànime un acord de pau que posi fi a aquesta confrontació bèl·lica i a les altres guerres oblidades a tot el món. Així ho estan fent col·lectius de professorat universitari i acadèmics de diferents universitats espanyoles com Uni-Digna.
Si no ho fem, no estarem educant per a la pau, per moltes declaracions que fem o dies que celebrem. Si no ho fem, en definitiva, no estarem ni tan sols educant. Perquè només podem educar si eduquem en i per a la pau. Involucrant a tota la comunitat educativa a lluitar per erradicar els conflictes armats, interns i internacionals, a impulsar el dret a la seguretat humana i a viure en un entorn segur i sa. Així com a educar en el dret a la desobediència civil i a l’objecció de consciència enfront d’activitats que suposin amenaces contra la pau; i en el dret a exigir a tots els Estats un desarmament general i complet.
L’entrada Per educar cal involucrar-se per la pau: sense cultura i pràctica de pau no hi ha educació ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
