Vas passant anys, dies, moments, circumstàncies i, de sobte, et veus vell.
Reflexiones, i res ha canviat significativament. Preguntes a l’entorn i escoltes, que estàs igual que sempre, no et pots pas queixar de res, tot va com ha d’anar, hauries d’estar agraït i content, sempre.
Valores el temps, el que ha passat, el que ara vius i el que vindrà, i en el meu cas, als quasi setanta anys, assumeixo sense pena, sense recança, que soc vell. Continua llegint
