Potser primer de tot caldria preguntar-se si sabem què és un refugi climàtic, un terme que, com la Dana, s’ha incorporat acceleradament a la vida quotidiana; en els últims anys, ciutats de tot el món planifiquen i fan urbanisme tenint en compte aquest concepte. Els refugis climàtics són espais, públics o privats, on protegir-se de la calor durant l’estiu i del fred durant l’hivern, i són especialment importants veient que cada vegada hi ha més onades de calor i amb més intensitat. Estan pensats per a tota la ciutadania, però especialment per a la gent gran, els nadons, les persones amb malalties cròniques o amb pocs recursos.
Per ser considerats refugis climàtics, han de complir una sèrie de requisits: temperatura inferior a 26 °C, bona ventilació i climatització, accessibilitat universal, estar oberts en horaris crítics, accés gratuït i amb aigua potable.
Actualment, disposa de 5 espais interns reconeguts com a refugi climàtic, les quatre biblioteques municipals i la CIBA. Si mirem els requisits, podrem comprovar que les quatre biblioteques no compleixen amb un requisit important, estar oberts en horaris crítics. Recordem que alguns matins o tardes entre setmana, el dissabte a la tarda i tot el diumenge estan tancades, i les onades de calor no descansen els caps de setmana. Si ho comparem amb la llista de refugis de Barcelona, trobem diferències importants, com que a Barcelona hi ha els centres esportius, empreses, associacions, centres de culte… Tot plegat fa que el nombre de refugis sigui molt més ampli.
A banda de les biblioteques i la CIBA, pel fet d’haver-nos adherit a la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics el 2022, el web de l’ajuntament diu que la ciutat disposa de tres espais externs de refugi climàtic. Un és el parc de Can Zam, però, és clar, només una part, perquè encara es reserva una altra molt important, sense ombres pràcticament, per a esdeveniments com el Rock Fest —que ha tingut lloc recentment—, sense oblidar que és un parc “calaix de sastre” d’equipaments diversos, el darrer previst és un poliesportiu amb un cost 14 milions d’euros. Els altres dos refugis externs amb què compta l’ajuntament són les piscines de Torribera i de Can Zam, que son recintes privats (o de gestió privada) i, per tant, només a l’abast dels socis i sòcies o de qui els pugui pagar puntualment.
Altres espais
El que sí que ha fet l’Ajuntament és crear una xarxa d’espais de confort tèrmic, que no requereixen complir tants requisits, perquè la millora del benestar tèrmic és una qüestió de percepcions. Així, s’han creat 26 zones repartides per tots els barris, que en realitat són zones ja existents que tenen bancs, cobertura d’ombra amb arbrat, font d’aigua i cert grau d’accessibilitat. Entre d’altres, aquestes són el parc Europa, el de la Bastida, la plaça Montserrat Roig i la del Rellotge.
Manca de zones verdes
Fa poc ens va sorprendre un estudi sobre l’anomenat índex de “Disseny urbà saludable” que situava la nostra ciutat en la 9a posició de 1000 ciutats europees estudiades. Entre els indicadors que consideren “saludables” està la densitat d’habitatge i la compacitat (concentració d’edificis i desenvolupament urbà). I tant que excel·lim en aquests dos indicadors! També, com que la ciutat és petita (7 km2, dels quals uns 4 km2 amb edificacions, descomptant la muntanya), és normal que gairebé tota la població tingui zones verdes a poca distància (un altre indicador que suma en aquest estudi). Sembla broma, però en aquesta ciutat es consideren zones verdes les places de ciment i els carrers amb trànsit important només perquè hi ha arbres, com passava en el pla de la Pinta Verda, que no es va arribar a implementar, per sort.
Tenim el penós honor, empatats amb l’Hospitalet de Llobregat, de ser la ciutat amb menys verd per habitant, 5,7 m2 SV/hab (dades de 2018, però per desgràcia no hem millorat gaire des de llavors), quan la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut és d’entre 10 i 15 m2 de superfície verda per habitant. Com volem solucionar els problemes si ens autoenganyem a nosaltres mateixes?
Com dèiem a l’inici, aquestes altes temperatures extraordinàries cada vegada es presenten de forma més ordinària, som una ciutat molt densa i amb poques zones verdes “reals”. Necessitem més refugis climàtics i que compleixin tots els requisits.
L’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic
Un estudi encarregat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona1 (AMB) estudia la vulnerabilitat social relacionada amb els greuges climàtics com són les temperatures extremes i les onades de calor. D’aquest estudi sorgeix l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), que permet identificar les zones de l’AMB més afectades per aquests fenòmens.
Per elaborar l’IVAC es tenen en compte les dades següents:
Dies amb temperatures molt elevades. Nits amb temperatures molt elevades. Freqüència d’onades de calor segons la temperatura diürna. Freqüència d’onades de calor segons la temperatura nocturna.
Aquestes dades es creuen amb d’altres, com per exemple:
1. Zones densament poblades amb pocs espais verds.
2. Població amb renda baixa.
3. Dones grans en habitatges relativament antics.
4. Gent gran que viu sola en habitatges força antics.
D’aquí surten cinc graus d’IVAC, de més a menys greu. Els valors més elevats de vulnerabilitat a l’augment de les temperatures, amb un IVAC de més de 61, es localitzen exclusivament en nou municipis metropolitans, entre els quals es troba Santa Coloma de Gramenet. En el plànol de la ciutat d’aquí sota podeu veure on hi ha més vulnerabilitat davant del canvi climàtic. A Santa Coloma hi ha 43.621 persones amb el grau més elevat de vulnerabilitat, que representen el 36,71% de la població.
