Arran l’esfondrament d’una part de la capella, els alcaldes dels tres municipis s’han reunit aquesta setmana per coordinar accions que permetin recuperar el conjunt arquitectònic, que és de propietat privada
Tècnics dels tres ajuntaments i de la Generalitat hi van fer ahir una visita per analitzar l’abast de l’esfondrament de l’ermita, que té l’accés prohibit per raons de seguretat.
Reunió dels Ajuntaments d’Olesa, Esparreguera i Vacarisses sobre Sant Salvador de les Espases
Els ajuntaments d’Olesa de Montserrat, Esparreguera i Vacarisses ja han començat a caminar de la mà per fer possible la recuperació de l’ermita de Sant Salvador de les Espases, després de l’esfondrament d’una part de la capella ara fa uns dies.
Aquesta setmana s’han reunit l’alcalde d’Olesa, Jordi Parent; el d’Esparreguera, Eduard Rivas, i el de Vacarisses, Antoni Massana; juntament amb els titulars de les regidories de Patrimoni dels tres municipis, Xavier Rota, Juan Jurado i Olga Serra, respectivament, i tècnics municipals, per analitzar l’abast de l’esfondrament i acordar accions conjuntes.
L’objectiu és recuperar un conjunt arquitectònic, a cavall entre els tres termes municipals, que no només està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) sinó que també “té un important vincle cultural i emocional amb el territori”, segons ha destacat l’alcalde d’Olesa, Jordi Parent.
Ara bé, el primer pas és identificar qui té la propietat del conjunt arquitectònic, ja que tot i que és clar que no és de titularitat pública, la documentació consultada als arxius parroquials, ha destacat Parent, “és contradictòria i no aclareix si pertany al bisbat o bé a alguna família de la zona”. Segons l’alcalde olesà, “cal tenir en compte que, en ser un espai declarat bé d’interès nacional, la rehabilitació s’ha de fer d’una forma concreta”.
Identificar la propietat és cabdal, ja que és aquesta “qui ha de presentar una memòria valorada de l’abast de la rehabilitació que s’ha de fer. A partir d’aquí, la voluntat dels tres ajuntaments és la de sumar esforços per parlar amb administracions superiors i fer possible la recuperació d’un espai tan arrelat culturalment i sentimentalment al nostre territori com és Sant Salvador de les Espases”.
En aquest sentit, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, ha manifestat que “hem de saber si la propietat ha pres mesures en els darrers anys per a protegir i preservar aquest patrimoni, que en tenim els nostres dubtes, i després empènyer i encoratjar perquè es facin les accions oportunes per tal de recuperar l’equipament”.
De fet, qui fa molts anys que se’n cuida del manteniment de l’ermita és l’entitat olesana Amics de Sant Salvador de les Espases, que arran l’esfondrament ha aturat temporalment la seva activitat presencial i el servei d’acollida que hi feia. L’accés a l’ermita també es manté tallat per motius de seguretat.
Precisament, tècnics del Departament de Patrimoni de la Generalitat van visitar ahir el conjunt arquitectònic per analitzar l’abast de l’esfondrament. Concretament hi van anar Xavier Esteve (arqueòleg territorial de la Generalitat); Bibiana Millan (arquitecte del Servei de Patrimoni de la Generalitat) i el regidor d’Obres i Serveis de Vacarisses, Pere Casas, acompanyats pel regidor olesà Xavier Rota i un dels tècnics de Medi Ambient d’Olesa, Marc Vinyals, que des de l’esfondrament pràcticament puja a diari a Sant Salvador de les Espases per fer seguiment de l’estat del conjunt arquitectònic.
Des de Medi Ambient d’Olesa també s’està en contacte directe amb els Amics de Sant Salvador de les Espases, que hi pugen sovint per revisar i controlar l’estat de la capella i els accessos. El regidor de Patrimoni d’Olesa, Xavier Rota, ha destacat que, alhora, “des del nostre departament hem contactat amb arqueòlegs, arquitectes, així com amb regidors i tècnics per poder tenir una ràpida radiografia de la situació i així poder prendre decisions que ens encaminin a la recuperació d’un bé cultural, patrimonial i arquitectònic molt important per a nosaltres”.
Per a l’alcalde d’Olesa, una solució àgil que permetria recuperar el conjunt arquitectònic seria que “la Generalitat hi actués de manera subsidiària mentre s’aclareix qui és la propietat, però no sabem si jurídicament és possible”.
El que tenen clar els tres ajuntaments, hi ha afegit Jordi Parent, és que “la nostra voluntat és la de sumar esforços per fer possible la recuperació de Sant Salvador de les Espases”.
Capella de l’antic castell de les Espases
L’ermita de Sant Salvador de les Espases s’erigeix dalt d’un turó, en un espadat aïllat, des d’on es pot gaudir d’unes vistes magnifiques de l’entorn i de Montserrat. De fet, està situada en el punt de confluència dels termes municipals d’Olesa, Esparreguera i Vacarisses.
L’antiga capella del Castell de les Espases (segle X), apareix esmentada el 1351 i està vinculada a la llegenda que explica que durant la batalla entre cristians i musulmans, aquests darrers volien conquerir els terrenys on s’emplaçava el castell. En inferioritat clara, els cristians van demanar ajuda a Déu, que va enviar una pluja d’espases de foc que va obligar els sarraïns a retirar-se. En agraïment, es va erigir la capella dedicada al Salvador. En realitat, el nom prové del terreny accidentat on es troba el castell, en forma d’espadat.
La capella és d’una sola nau, de volta baixa i absis quadrangular i en l’actualitat tenia una aparença gòtica a causa d’unes reformes al segle XVII. Al llarg del temps ha patit algunes reparacions, la darrera l’any 1989, en què es va restaurar el retaule.
A part de la capella, hi ha una sala oberta amb bancs i taules, un menjador i una cuina que fins ara s’obrien al públic els dijous i els diumenges i el dia de l’Aplec, el primer diumenge de setembre. Les tasques de manteniment i conservació fa anys que són a càrrec de l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases.
Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat
