L’Associació Catalana de Llars d’Infants assegura que una de cada quatre places dels seus més de cent centres ha quedat buida i posa prop de 1.000 places a disposició de l’administració.
L’Associació Catalana de Llars d’Infants (Assllars) ha anunciat que, segons una enquesta realitzada als seus centres, més d’un centenar, al voltant del 25% de les places escolars de les llars d’infants privades s’han quedat buides.
Davant d’aquesta situació, l’entitat ha posat aquestes places, que suposen prop d’un miler, a disposició de l’administració per poder escolaritzar infants que no han accedit a la pública i les famílies dels quals no es poden permetre pagar una privada. Més de la meitat de les llars d’infants enquestades assenyala que ha tingut famílies en aquesta situació.
La portaveu de l’associació, Rut Baqués, ha indicat que “moltes famílies no han pogut escolaritzar els seus infants per no poder accedir a l’escola bressol pública, però les llars privades tenen un volum important de places buides”. “Les nostres places servirien per cobrir tota la demanda i ja disposem dels equipaments i professionals necessaris”, afegeix.
Pel que fa al percentatge de places buides d’I2 per al curs 2023-2024, l’enquesta mostra un resultat molt semblant al còmput global, és a dir, una de cada quatre places escolars del darrer curs de l’escola bressol ha quedat vacant. “Si es comparen aquestes xifres amb la situació que tenien els centres educatius fa un any, la reducció del nombre d’inscripcions a l’I2 és del voltant d’un 25%”, destaca Baqués.
El principal motiu d’aquesta davallada ha estat la gratuïtat del curs d’I2 a les escoles bressol públiques. Així, el 84% dels enquestats afirma haver tingut baixes d’alumnes que han accedit a la pública.
L’I1 també s’ha ressentit d’aquesta gratuïtat i el 18% de les places han quedat buides. “Hem tingut famílies que ens han dit que feien la inscripció de l’I1 a la pública, ja que d’aquesta manera tindrien la plaça gratuïta a I2 assegurada”, explica la portaveu.
Una altra conclusió del qüestionari és que les llars d’infants privades que tenen un major nombre de places buides de cara al curs 2023-2024 són aquelles que es troben en municipis amb menys densitat poblacional. “Per contra, els centres educatius de Barcelona ciutat han notat menys la influència de la gratuïtat de l’I2, ja que l’oferta pública no cobreix la demanda”, diu Baqués.
Segons Rut Baqués, els dos anys són el primer punt crític i el més rellevant en el desenvolupament de l’infant, el qual marcarà la seva evolució, mentre que el segon té lloc a l’adolescència. “En el 0-2 l’infant aprèn a aprendre, i això no s’ha de menystenir, ja que ens pot donar claus per entendre, per exemple, els resultats de l’últim informe PIRLS”, assevera, en relació a la caiguda de la comprensió lectora.
L’Associació Catalana de Llars d’Infants defensa que hi hagi un barem universal d’accés a l’escola bressol pública per evitar discriminar les famílies amb menys recursos econòmics: “Som coneixedors d’almenys una població on el segon criteri que dona més punts per obtenir una plaça a una llar d’infants municipal és que els dos progenitors estiguin en situació laboral activa en el moment de presentar la preinscripció”.
Famílies sense plaça
Són moltes les famílies d’arreu de Catalunya que, en no poder entrar a una llar d’infants pública, han vist molt desestabilitzada la seva economia. Per posar algun exemple, més d’un centenar d’infants s’han quedat sense plaça a les escoles bressol municipals de Sant Feliu de Llobregat, on l’increment de places no ha estat suficient per absorbir la demanda.
A Premià de Mar, famílies agrupades sota el nom de Nadons sense Bressol, han vist com 146 bebès s’han quedat fora de l’única bressol pública, amb els “nervis, malestars i problemes que comporta per a les famílies”. “Aquest ha estat un any de logístiques familiars complexes on ens hem hagut de buscar la vida: anar a altres pobles, bressols privades, suports d’avis i àvies, amistats, excedències laborals no remunerades, reduccions horàries i molt d’enginy”, asseguren les afectades en un comunicat.
📢👶 A Premià de Mar tornem a tenir 146 nadons sense escola bressol amb els nervis, malestars i problemes que comporta per les famílies.
Comunicat sencer ⬇️https://t.co/yPNGNV3ACC
Atentes a noves convocatòries! No pararem fins tenir escoles bressol públiques per tothom! pic.twitter.com/8zyqMSXnms
— Nadons Sense Bressol (@SenseBressol) June 14, 2023
A Molins de Rei, diverses famílies han denunciat que s’han quedat sense plaça a les bressol municipals després que se’ls assegurés. “L’Ajuntament ha fet una ampliació, però quan hem vist la quantitat de famílies que ens hem quedat fora ens hem plantejat si han tingut una previsió real sobre els infants que hi ha a la vila i que poden necessitar aquest servei”, explica la Sara, una de les mares afectades.
També famílies dels barris de Sants, Hostafrancs, La Bordeta i Badal es van unir al març per censurar que el 48% dels infants d’aquesta zona no tenien dret a l’escola pública; en concret, 289 infants, una xifra que, asseguren, s’ha duplicat en els darrers tres anys. “La manca de places deforma el procés de preinscripció perquè a la pràctica fa derivar a les famílies a centres concertats”, van sostenir en un comunicat. Les famílies afectades han denunciat la vulneració del dret a l’educació pública i demanen l’obertura de més places públiques.
Aquesta notícia ha sortit publicada al Diari de l’Educació, amb la col·laboració dels diaris Fet a Sant Feliu i Viu Molins de Rei