L’oci nocturn està carregat de mostres de racisme, segons apunta SOS Racisme en un informe, on també proposa vies d’actuació perquè sigui més fàcil denunciar i demostrar els casos de discriminació racial.
El passat 11 de febrer Roni, un jove d’origen bolivià, va sortir de festa amb una colla d’amics per celebrar l’aniversari d’una amiga però, tot i que la resta de la colla va poder entrar al local, li van denegar el pas al pub The Police. “Primer ens van dir que no podia entrar perquè no tenia reserva i després perquè està reservat el dret d’admissió”, explica, tot dient que aquest incident amaga una mostra de racisme, ja que és l’única persona racialitzada de la colla i l’única a qui no van deixar entrar, “no vull que ningú més passi per això”.
Aquest pub acumula un llarg historial de denúncies públiques per denegar l’accés a persones negres i llatines. En alguns casos han acudit a mitjans i col·lectius de la ciutat mentre en d’altres s’han limitat a posar ressenyes negatives a Google, on, en el moment de redacció d’aquest article, hi ha més d’una desena de crítiques per racisme, a més d’altres per misogínia, LGTBIfòba i política. La resposta a la ressenya de Roni per part de la propietat és que tenia actitud violenta.
És l’argument que utilitza el gerent del local quan elCugatenc ha contactat amb ell: “Què hi guanyo jo tenint un local i no deixant entrar la gent? Potser és aquesta persona la que anava passada”. Arran d’aquesta notícia, acusen aquest i els altres mitjans de comunicació que han parlat de casos semblants de posar en risc la continuïtat de The Police. També intenta desempallegar-se de les crítiques per racisme i LGTBIfòba: “Si jo fos racista no tindria porters de color treballant. El meu encarregat és gai i encara ens diuen que som xenòfobs”.
Des del local consideren que les denúncies públiques es retroalimenten i que per qualsevol acció se’ls titlla de racistes. A més, expliquen que la majoria de queixes no han acabat en denúncia als Mossos d’Esquadra i que, quan ho han fet, no han prosperat. Davant d’això, denuncien que tot és una estratègia per fer mal al local d’oci nocturn.
“Estava en plena renovació dels papers i no era un bon moment per denunciar”, explica Angi, una jove negra que, diu, s’ha trobat amb diverses mostres de racisme al local, “una vegada un cambrer anava topant amb mi de forma constant i, quan li ho vaig dir, va ordenar que em fessin fora”. En altres ocasions, denuncia, directament no l’han deixat entrar. Considera que tot plegat és una mostra d’odi per motius racials.
Ella no va denunciar, i Roni tampoc. “Van venir els Mossos i ells mateixos van dir que no era el primer cop”, apunta el jove, “però jo prefereixo no haver d’iniciar una denúncia i per això només vaig posar una reclamació”. Tots dos coincideixen a dir que en un primer moment se’ls amarga la nit i, després, acaben decidint no tornar-hi perquè no s’hi senten benvinguts.
Com actuar davant de casos de racisme a espais d’oci nocturn?
L’advocada Úrsula Ruiz, tècnica d’intervenció jurídica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme, explica que el primer que cal fer davant d’un cas com el que expliquen Roni i Angie és trucar als Mossos d’Esquadra perquè “és un delicte per discriminació racial”: “Generalment diuen que posis una reclamació, que després s’ha d’entregar a l’Agència Catalana de Consum perquè sigui efectiva, i gairebé mai van a comprovar-ho”. Des de l’entrega de la reclamació, l’empresa té fins a tres mesos per respondre i posteriorment es pot obrir un procés sancionador. “Tot sovint fan comentaris sobre la forma com anava vestit o acusant la víctima de tenir un comportament agressiu”, apunta.
L’altra via, explica Ruiz, és emprendre una denúncia penal en contra del porter i del local. En aquests casos, diu l’advocada, els porters acostumen a dir que segueixen ordres. “Les vies penals són més complicades i acostumen a tenir poc recorregut”, apunta, “per això hem intentat parlar amb moltes discoteques i administracions i tot sovint els ajuntaments ens diuen que n’estan al cas però no tenen competències per actuar”.
Anàlisi i propostes contra la discriminació racial als locals d’oci nocturn
Les crítiques que ha rebut The Police no són un cas aïllat. L’oci nocturn està carregat de mostres de racisme, segons apunta SOS Racisme a l’informe Reservado el derecho de discriminación. Testing y litigio estratégico sobre discriminación a la población inmigrante en el acceso a locales de ocio [2014] en què conclouen que en un 45% dels locals visitats durant el testing es van demanar requisits diferents en funció de si les persones que intentaven accedir eren racialitzades. “Cap dels arguments utilitzats al·ludia a l’origen racial o ètnic”, apunten.
Aquest informe també denuncia la manca de formació dels cossos policials i la postura defensiva dels propietaris dels locals. Expliquen que moltes persones opten per la via penal quan no sempre és necessària per manca d’altres eines eficients i que, en els casos de conciliació, s’han aconseguit respostes positives sempre que s’hagin fet per vies extraprocessals.
En conseqüència, SOS Racisme llença una bateria de propostes. A l’administració demanen l’articulació de protocols, la formació del personal, l’exempció de les taxes judicials en denúncies per motius racials i que la Fiscalia General de l’Estat accepti els tests de situació com a proves vàlides. Als responsables dels establiments proposen formar els treballadors, especialment els de control d’accés, i complir l’obligació de facilitar fulls de reclamació.
El moviment antirracista ha promogut aquest tipus de testings per tenir dades objectives dels casos de racisme en espais on és difícil de demostrar. A més del de l’oci nocturn, SOS Racisme ha impulsat testings sobre l’accés a l’habitatge i al treball.
Aquesta entrada surt publicada també a elCugatenc
Text i foto: Jordi Pascual Mollá
