Cartell de l’exposició de “Memòries de la pandèmia” a La Model de Barcelona | Sara Aminiyan
Dialogar i recordar són els dos propòsits cabdals pel professor i doctor en humanitats, Jordi Mir, i el periodista i antropòleg, Joao França. Dialogar des del punt subaltern, poc escoltat i gairebé invisible als arxius històrics i al relat hegemònic. ‘Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes‘ és precisament això: un reclam per incloure la diversitat de la societat i completar la història amb la veu i les experiències de qualsevol persona resident a Barcelona i durant un període de temps molt trascendental, el confinament arran de la pandèmia de la Covid-19. “L’arxiu històric de Barcelona et diu que és més antic que el mateix Ajuntament i fins a l’any passat no hi havia cap fons que provingués de la comunitat veïnal”, puntualitza en Joao.
‘Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes’ és el projecte que han confeccionat el Joao França i en Jordi Mir arran de la petició de la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona per recollir les veus i experiències de les persones que vivien a la ciutat durant el confinament per la Covid-19.
“El diari en línia (‘Memòries del confinament’) que vam voler fer des de l’Ajuntament sobre les memòries va ser un fracàs estrepitós perquè hi havia molta gent que no volia explicar el que estava vivint durant el confinament, o que no sabia com fer-ho”, explica el Regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa.
Incertesa, confinament, cases, pantalles, serveis públics, xarxes de suport mutu, mascaretes, dol… i així fins als 14 mòduls que diversifiquen i unifiquen l’exposició, ubicada a la quarta galeria de l’antiga presó de Barcelona, ara La Model, Espai Memorial, i que es pot visitar fins al 12 de març. Sense necessitat de seguir un ordre cronològic, així com diu el Jordi Mir; entremig de les cel·les de la presó es forma un passadís al centre que deixa entreveure cadascuna de les estructures. De rerefons, el soroll de les converses, les 74 entrevistes que formen part del projecte i que aclaparen el silenci inquietant de la Model.
Una de les antigues cel·les de la presó de La Model de Barcelona |Sara Aminiyan
“L’expo conviu amb la pròpia presó i això per si sol crida l’atenció. A més la dinàmica de la presó dialoga molt amb el barri. Hi ha un primer pati que a la tarda es converteix en un espai lúdic on venen els nens i nenes de l’escola del costat. Crec que la majoria de cops que he anat a veure l’expo la gent que hi estava no venia a veure-la, però s’hi han quedat per casualitat, i això està molt bé”, explica en Joao.
Text, vídeo i imatges són els tres recursos que formen part de l’exposició. Gran part de les fotografies formen part de l’arxiu de l’Ajuntament de Barcelona, encara que, segons expliquen els comissaris, faltava imatge per poder il·lustrar tot el que succeïa a la ciutat. “Ens va costar molt tenir les imatges de les xarxes de suport mutu, les vam aconseguir gràcies a la feina de Fotomovimiento. I les de vida a les casa les tenim perquè la gent ens les va compartir. Aquest projecte va d’això: de posar el focus on no s’hi acostuma a mirar.” I amb la intenció de generar un “dispositiu” que pugui ser útil per altres ocasions i en moments de transcendència de la ciutat.
Un element central del projecte és el concepte ‘essencial’, tot allò que durant la pandèmia va posar-se de manifest que no es podia aturar: el transport, el dret col·lectiu a les cures, l’assistència a la llar, la neteja, etc; sectors de feina molt precaritzats, i també feminitzats. “No hem escoltat prou o res les seves experiències i ens hem adonat que són persones essencials; són poc visibles i precaritzades”, un fet que no s’ha revertit en la ràpida tornada a “la normalitat”, però que almenys en treballs com aquest fa palesa en la memòria històrica.
“Els 15 primers dies”
Segons l’observatori de crític dels mitjans, media.cat en el seu informe ‘Una pandèmia a cegues’, “durant el mes de març i les primeres setmanes d’abril es va produir un bloqueig informatiu, un control del relat que va impedir als professionals de la imatge accedir als epicentres informatius: hospitals, residències, tanatoris i/o cementiris. Un atac sense precedents, en un moment sense precedents, al dret a la informació i a la construcció del relat social”.
La fotoperiodista freelance i editora gràfica de la Revista 5W, Anna Surinyach, apunta en la primera taula de diàleg que se celebra a la Model dins el marc de l’exposició ‘Memòria de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes’, a un “bloqueig institucional” produïda per la desconfiança de les institucions cap als professionals de la comunicació d’aquest país. “Els primers 15 dies no hi ha cap imatge, no tenim documentat res del que va passar”, diu Anna Surinyach tot mirant de reüll el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, que també participa a la taula.
L’entrada Memòries de la pandèmia: un recull de les veus subalternes de Barcelona durant el confinament per la Covid-19 ha aparegut primer a El Diari del Treball.
