Els tres principals protagonistes de la història ‘Los que se quedan’, que ens narra el director Alexander Payne, representen aquesta sentència: un professor d’humanitats no gaire estimat per alumnes i companys de claustre que treballa en un internat elitista, un noi amb una família que el té mig abandonat i ell es belluga en els marges de l’existència i una cuinera negra que viu el dol del seu fill mort al Vietnam.
Arriben les vacances i tots marxen a casa seva llevat d’aquests tres personatges que aniran construint un vincle que es convertirà en un esdeveniment.
Professor i deixeble. Tots dos poden representar els perdedors, aquells que la societat deixa enrere, que a vegades s’intercanvien els papers i el deixeble es converteix en el mestre, un intercanvi de papers molt intens, alhora que contingut des del punt de vista emocional gràcies, sobretot, a un sentit de l’humor que només tenen les persones molt intel·ligents.
Especialment encertada és la feina d’en Giamatti, que dona vida al professor, un dels rostres més originals del cine de tots els temps i que sap treure’n profit
Intel·ligents i bondadoses. Una excursió a Boston els posa a prova, els permet sortir de l’espai escolar que sempre condiciona i conversar i anar-se coneixent i tots tres saben respondre amb bondat a les demandes de l’altre i a les conseqüències que apareixeran al final de la pel·lícula.
Tot ben amanit amb unes interpretacions esplèndides -Paul Giamatti, Da’Vine Joy Randolph i Dominic Sessa-, amb una banda sonora que els que tenim uns quants anys anirem identificant i ens conduiran a aquella època.
Especialment encertada és la feina d’en Giamatti, que dona vida al professor, un dels rostres més originals del cine de tots els temps i que sap treure’n profit i fins i tot convertir-lo en moments humorístics.
No us la perdeu perquè els que som de l’ofici tindrem bons moments per anar reflexionant sobre el sentit de la nostra feina, el sentit de l’acció educativa i si aquesta té límits o no. Ètica en estat pur.
L’entrada ‘Los que se quedan’ ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
