Pascal Rabaté és un autor francès nascut el 1961, reconegut per la seva obra com a guionista i dibuixant de còmics i, també, com a director de cinema. La seva obra destaca pel seu compromís social i la seva habilitat narrativa, on sobresurt especialment la seva capacitat per dotar les pàgines d’un llenguatge visual cinematogràfic, amb uns enquadraments, un tempo i una il·luminació sublim. Tot plegat ho podem veure a la seva obra Sota els còdols, la platja (Sous les galets, la plage, 2021), que ha publicat el gener de 2023 l’Editorial Finestres, amb traducció en català realitzada per Marta Marfany.
La història esdevé a finals de l’estiu del 1963, en un poble costaner, a Loctudy, a la Bretanya francesa, que, després de la segona guerra mundial, havia evolucionat des d’una intensa activitat agrícola i pesquera a una de més relacionada amb l’oci marítim… i fins avui. Rabaté reconeix a les seves entrevistes que la trama se li va acudir passejant a la tardor per la ciutat, plena de segones residències, totes buides, com si es tractés d’una ciutat fantasma, això sí, totes les cases i carrers impecables, traspuant una alta qualitat de vida dels seus propietaris. També va pensar en les crítiques habituals que fan referència que els joves, actualment, no tenen inquietuds socials i no es comprometen per res. Evidentment, ni és cert ni està d’acord amb aquesta afirmació, i va pensar, a la seva manera, homenatjar-los amb una història que, en certa manera, sembla un relat modest i a la perifèria de la societat, però amb prou força narrativa per poder desembocar, cinc anys més tard, a les protestes del maig francès del 1968. És com si contempléssim l’aleteig d’una papallona coneixent el seu efecte final dilatat en el temps.
Sota els còdols, la platja | Pascal Rabaté
L’elecció de l’any 1963 és essencial per contextualitzar-ne el relat. Han passat exactament divuit anys des de la finalització de la segona guerra mundial, l’edat dels protagonistes del còmic. Aparentment, és una generació que no ha patit una guerra (a semblança dels joves d’ara), no ha conegut l’ocupació nazi, però són víctimes col·laterals de les seves conseqüències. L’experiència viscuda per dos és tremendament dura… encara que és millor no esbudellar gaire el que passa a les pàgines del còmic. És important no fer-ho, perquè l’autor ens mostra el viatge interior del seu protagonista i és fonamental que el puguem acompanyar sentint-lo i descobrint-lo conjuntament, per comprendre les decisions que es van superposant.
En certa manera, Rabaté escull un moment històric singular, ja que pocs mesos abans havia acabat la Guerra d’Algèria, on podria haver participat el pare del protagonista del còmic (amb el que suposa la sensació de derrota i d’esfondrament de l’imperi). Albert està estudiant a l’acadèmia militar per seguir els passos del pare de família. Els pares i els germans petits es tornen a la ciutat i es queda a la casa unifamiliar durant dues setmanes, en espera de l’inici de les classes a la universitat, en companyia dels seus dos amics i veïns, estudiants al seu torn de dret i de comerç, com si l’autor ens mostrés una imatge simplificada de la casta de l’alta societat (empresaris, jutges i militars), ja que cadascun dels tres estudia el mateix que el seu pare respectiu. L’objectiu és passar-ho bé, bevent alcohol, escoltant música, sortir a la nit (en una solitària platja), fins que l’aparició d’una noia de la seva edat els canvia els aparents tranquils plans que tenien.
El còmic és una història romàntica, inclou el despertar sexual del protagonista i el que sembla la seva primera relació, una atracció de dues persones socialment molt diferents. El conflicte sorgeix en la lluita de classes, per prendre consciència del que representa la teva, fins a descobrir, en una història escrita amb un estil maniqueu, que els bons no eren tan bons ni els dolents tan dolents. La casta queda retratada pel masclisme, la violència, els valors, el poder, les regles, les lleis… la sensació d’impunitat. Burgesia i patriarcat en la seva màxima esplendor. Contemplem atònits la decadència d’una època, d’una societat enfonsant-se, això sí, amb l’esperança que sota les llambordes hi ha la natura.
Sota els còdols, la platja | Pascal Rabaté
Rabaté fa un joc de paraules en el títol del seu còmic, rememorant la cèlebre frase utilitzada com a eslògan durant el maig francès: «Sous les pavés, la plage!» [Sota les llambordes, hi ha una platja!], encunyada per l’activista estudiantil Bernard Cousin, en col·laboració amb l’expert en relacions públiques Bernard Fritsch, una frase especialment rellevant quan, en els disturbis a les grans ciutats, es construïen barricades aixecant el paviment urbà. Les llambordes estaven col·locades sobre sorra, cosa que dotava d’una gran simbologia la frase de denúncia escollida, amb una crítica despietada al model d’urbanitat i de construcció de la societat del moment.
A Sota els còdols, la platja, l’autor decideix començar amb una cita del filòsof, polític i revolucionari anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865), que diu així: «La propietat és el robatori». Proudhon va ser el fundador de la teoria econòmica mutualista, un corrent del pensament anarquista, que es podria simplificar com una economia basada en intercanvis que beneficiïn les dues parts, a partir d’abolir els drets i privilegis que la classe acomodada gaudeix de manera exclusiva, amb l’objectiu que no hi hagi cap dels dos extrems, ni burgesia ni proletariat, evitant els errors del model capitalista, però amb instruments diferents dels models on l’estat té un paper decisiu. Albert, el jove militar que roman sol durant uns dies a la seva gran casa d’estiueig, descobrirà el mutualisme passejant pel poble fantasma ple de segones residències buides.
El protagonista de la història té un avantatge, el seu nom comença per la lletra A, i quan l’escriu a la sorra i l’envolta amb un cercle, la seva inicial té un significat més gran. Rabaté conclou el seu homenatge peculiar a la rebel·lia dels joves recordant-los que no es conformin, que no es resignin, que no cedeixin davant els poders de la societat, i ho remarca visualment amb el símbol de l’anarquia, com si un crit mut d’ànim es tractés. Nosaltres, a més, agraïm a l’Editorial Finestres que publiqui aquesta obra al país amb més pisos buits de la Unió Europea.
L’entrada Llegat familiar i joventut: tradició o rebel·lia ha aparegut primer a El Diari del Treball.
