L’informe PISA 2022, un examen realitzat a l’alumnat de 4rt d’ESO, situa Catalunya entre els pitjors resultats d’Espanya i dels països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) en els tres àmbits d’avaluació: matemàtiques, lectura i ciència.
“Hem empitjorat a l’informe PISA”, ha afirmat el secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació, Ignasi Garcia Plata, en roda de premsa aquest dimarts en fer-se públics els resultats. Tot i això, ha incidit que “hi ha una caiguda generalitzada de les competències a la majoria de països”.
Garcia Plata ha fet èmfasi en contextualitzar les dates i ha destacat que Catalunya és un dels territoris amb més complexitat pel que fa a la incorporació de l’alumnat al llarg del període d’escolarització, un component que té com a efecte col·lateral l’alta mobilitat de l’alumnat.
A més, ha destacat que la mostra de PISA no es fa a tots els centres, sinó a una selecció. Així, el percentatge d’alumnat nouvingut que ha fet les proves al conjunt d’Espanya és del 15% i al global de l’OCDE del 13%, mentre que a Catalunya és del 24%. Això, ha afirmat Garcia Plata, “dificulta tenir uns resultats òptims”.
Mals resultats en matemàtiques, lectura i ciència
En matemàtiques, la mitjana de la Unió Europea és de 474 punts, la d’Espanya de 473 i la de l’OCDE de 472, mentre que en el cas de Catalunya se situa en 469, igual que Extremadura i una mica per davant de Castella-la Manxa, Múrcia, Andalusia, Canàries, Melilla i Ceuta. Catalunya ha retrocedit en 21 punts respecte a l’última dècada, només per sota de la caiguda de 28 punts de Melilla.
En comprensió lectora, la mitjana ha estat de 476 (OCDE), 475 (UE) i 474 (Espanya). Catalunya també s’ha situat en les últimes posicions de l’estat amb 462 punts, seguida d’Andalusia, Melilla i Ceuta. En 10 anys, ha reduït els resultats en 38 punts.
En competència científica, el resultat global ha estat de 485 (OCDE i Espanya) i de 484 (UE), mentre que l’alumnat català ha obtingut 477 punts. Per darrere se situen Castella-la Manxa, Andalusia, Canàries, Melilla i Ceuta. En comparació al 2012, la davallada a Catalunya ha estat de 15 punts.
Efecte de la pandèmia
El secretari de Polítiques Educatives ha remarcat que la Covid-19 ha tingut els seus efectes en l’informe PISA, però tal com indiquen els resultats, la disminució en els resultats acadèmics és anterior. Garcia Plata ha destacat que el retrocés derivat de la pandèmia no té tant a veure amb l’època del confinament com en els canvis en l’organització de grups d’alumnes o els efectes socioemocionals, sobretot en entorns familiars més desfavorits.
També ha posat de manifest que els resultats de competències bàsiques realitzats a Catalunya el 2023, un any després de l’informe PISA, ja parlen d’una aturada generalitzada de la baixada dels resultats educatius, excepte en l’àmbit lingüístic.
Ignasi Garcia Plata, secretari de Polítiques Educatives, i Joan Cuevas, director general d’Innovació, Digitalització i Currículum | A.B.
El director general d’Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d’Educació, Joan Cuevas, ha recordat que ja hi ha en marxa un paquet de mesures per millorar els resultats educatius, entre els quals ha assenyalat que hi hagi avaluacions anuals a tots els centres per tal que puguin prendre les decisions més adients; acompanyar els centres a l’hora d’analitzar els resultats, com es fa a 300 que tenen més “potencial de millora” per la seva composició socioeconòmica; realitzar més actuacions socioemocionals derivades de la pandèmia i de reforç educatiu, especialment en matemàtiques i comprensió lectora, en més de 700 centres, i prendre mesures generalitzades per millorar els resultats en subcompetències matemàtiques i llengües.
Preguntat per si hi ha relació entre mòbils i baix rendiment acadèmic, Cuevas i Garcia Plata han dit que no hi ha prou evidència científica per afirmar-ho i que és difícil mesurar l’impacte. “Tot el que afavoreixi la desconcentració i la manca de fixar l’atenció, ajuda, i és un aspecte molt important i preocupant, però hem de ser curosos”, ha dit Garcia Plata.
Bilingüisme
Les proves PISA es fan en català a Catalunya, però segons han assenyalat els responsables de la Generalitat, no hi ha una relació directa entre la competència bilingüe i l’anàlisi de l’examen, sinó que “té més a veure amb un factor de complexitat en el sistema educatiu, com la pobresa i la mobilitat. A més, PISA és una prova mostral, que la fan part dels alumnes, i hi ha una sobrerepresentació de l’alumnat amb més factors de vulnerabilitat immigrant”.
Per part seva, el secretari d’Estat d’Educació ha dit a la roda de premsa de l’Informe Pisa a Madrid que entre els factors que poden influir a la caiguda de resultats en comunitats com Catalunya o el País Basc hi ha el percentatge d’estudiants d’origen estranger o de nivells socioeconòmics baixos, “no tant la llengua”, i ha argumentat: “Galícia té llengua pròpia i no observem aquest factor, tot i que sí tenen nivells de població immigrants menors que a Catalunya”.
A la pregunta de si hi ha relació entre els resultats i la llengua vehicular, l’analista sènior de l’informe PISA Daniel Salinas ha indicat que no analitzen diferències entre les regions dels països, però que “no sembla un factor explicatiu important”. “En termes generals, parlar a casa una llengua diferent és un desavantatge per a l’estudiant, des dels resultats de PISA, tot i que pot enriquir la seva experiència. Ara, no em queda molt clar com influeix la tendència en el temps”, ha afegit.
També ha valorat els resultats en clau catalana el director d’Educació d’EsadeEcPol, l’economista Lucas Gortázar, que considera “fragant” el cas de Catalunya per la caiguda en lectura i matemàtiques, “un retrocés gegant que s’haurà d’analitzar amb calma”. “És la caiguda més gran que jo recordo en PISA, i situa Catalunya a la cua amb Andalusia i Canàries, i a l’altura de països com Turquia o Vietnam”.
Menys ràtios i més inversió
Des de la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya s’han mostrat “molt preocupades” pels resultats de l’informe PISA. La secretària general de CCOO Educació ha considerat que una de les principals causes és que “tenim les ràtios més altes de tot l’Estat per grup classe”. “Això influeix molt perquè no podem donar a l’alumnat una atenció personalitzada i individualitzada i acompanyar-lo en l’aprenentatge com es mereix en el marc d’un sistema educatiu inclusiu”, ha insistit.
També apunta a la manca d’inversió en polítiques educatives, que amb dades del 2020 se situa en un 4,93% del PIB al conjunt de l’Estat i del 3,82% a Catalunya, per la qual cosa el sindicat ha impulsat una ILP per reclamar que el 6% del PIB es destini a Educació. CCOO considera que manca acompanyament als centres en coeducació i benestar, que influeix l’entorn d’aprenentatge i la salut i benestar, tant de l’alumnat com del personal dels centres educatius, i reclama més recursos per als centres de màxima complexitat per tal de generar igualtat d’oportunitats i cohesió social.
L’entrada L’informe PISA situa Catalunya a la cua d’Espanya i de l’OCDE ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
