Els polígons industrials són una part essencial de l’economia de molts pobles i ciutats, sobretot a la comarcal del Baix Llobregat. Però molts d’ells es troben avui en dia en una situació obsoleta o en desús, total o parcialment, generant problemes com la degradació dels espais urbans, la contaminació ambiental i la pèrdua d’oportunitats econòmiques. I Sant Just Desvern no és una excepció.
Això significa que, en molts casos, ni el polígon del Sud Oest ni el del Pont Reixat estan en condicions de competir amb altres zones d’activitat econòmica del voltant. I això afecta negativament l’economia local.
Per això és important regenerar els actuals polígons industrials de Sant Just i convertir-los en zones d’activitat econòmica, que abracin diversitat d’activitats i ofereixin múltiples espais flexibles i dinàmics que puguin acollir des de magatzems i tallers, grans i petits, a despatxos i oficines.
Aquesta regeneració pot aportar grans beneficis a Sant Just. Un dels principals avantatges d’aquest procés és que pot crear noves oportunitats econòmiques per a les empreses. En molts casos, els polígons industrials obsolets són una barrera per a les empreses que volen créixer o establir-se en una àrea determinada. Així, la regeneració d’aquests espais pot fomentar la innovació, la creació de noves empreses i la generació de nous llocs de treball.
Per aconseguir que sigui efectiva, és important que es busquin models d’economia diferents als actuals. I que aportin valor afegit. A Sant Just encaixaria perfectament un model econòmic amb l’economia taronja com a referent. L’economia taronja es la que es basa en la creativitat, la innovació i la col·laboració entre diferents sectors. Això implica que s’han de crear espais d’activitat econòmica que fomentin la cooperació entre empreses de diferents sectors i que permetin l’intercanvi de coneixements i la creació de sinèrgies. Des d’arquitectura fins a arts plàstiques i escèniques, passant pel disseny, la publicitat o els videojocs.
Això implica no centrar l’activitat econòmica en un sol sector sinó fomentar la creació d’un ecosistema d’empreses diverses i interrelacionades. Aquesta diversitat no només genera oportunitats per a les persones emprenedores, sinó que també permet que les empreses s’ajudin mútuament i col·laborin en projectes conjunts.
La regeneració dels actuals polígons també ha de contribuir a la millora dels espais urbans i a la creació d’un entorn més sostenible. El creixement urbanístic de Sant Just ha fet que els nostres polígons hagin passat d’estar ubicats en zones perifèriques de ser poc accessibles per a la ciutadania a estar gairebé integrats a la trama urbana. La solució no passa per deixar de tenir polígons per passar a tenir habitatge sinó que passa per entendre que la regeneració d’aquests espais d’activitat econòmica permeten la creació d’espais públics i la millora de les infraestructures per aconseguir una veritable integració en el traçat urbà de la ciutat. Però no podem renunciar a l’activitat econòmica perquè, sinó, acabarem convertits en un simple poble dormitori.
Per aconseguir tot això és necessari que les administracions, a tots els nivells, i les empreses treballin conjuntament. L’administració local ha de tenir un paper actiu en la planificació i la gestió dels polígons d’activitat econòmica i han de proporcionar incentius per a la regeneració d’aquests espais. Les empreses, per la seva banda, han de ser conscients de les oportunitats que ofereixen aquests espais i han de col·laborar en la creació d’un entorn atractiu.
Finalment, la transformació dels polígons obsolets en espais d’activitat econòmica dinàmics també tindria un impacte en la millora de la imatge de Sant Just, convertint-se en un espai innovador i atractiu per a empreses i emprenedors, cosa que permetria incrementar els ingressos fiscals i, per tant, millorar els serveis a les persones i l’espai públic.
Sergi Seguí Esteve. Portaveu d’Esquerra Republicana a Sant Just Desvern
Fotografia: Ajuntament de Sant Just Desvern
