Quan em vaig plantejar fer un article de recerca sobre la situació de les piscines urbanes de les comarques metropolitanes de Barcelona que se sustenten en el sistema Ter-Llobregat ATLL, i que,inclou el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelonès, ja imaginava que em seria difícil establir una lectura real de la realitat per un problema de manca d’informació; per la dispersió de la situació administrativa, per la manca d’actualització de les dades, etc. Però el meu objectiu era fer una prognosis i una hipòtesis de quants metres cúbics o hectòmetres cúbics tenim emmagatzemats a les piscines del sistema ATLL, per comparar-ho amb algunes referències de gran abast, era el conjunt de les piscines de Catalunya un dels pantans més grans de Catalunya.
Tot i que era una preocupació històrica meva, aquest tres anys de sequera a Catalunya que han comportat posar al límit el sistemes ecològics fluvials reduint els cabals ecològics de la Muga, el Ter i el Llobregat quasi en 100km; el fet de les importants reduccions de drets pel reg agrícola de regadiu, les restriccions per la ramaderia i per la industria, la detecció de problemàtiques de pèrdues de les xarxes locals en biaxa i mitjana pressió en els municipis molts sense control, i finalment el fet que la reducció de cabals pels usos residencials i els usos terciaris -turístics, m’obligaven a ser capaç de fer un assaig de dimensionar la magnitud d’aquesta situació o tragèdia de la gestió de l’aigua, que afecta a tothom, i que el relat de l’1% de la gent té el 90% del recurs riquesa en aquest cas, no és així. En aquest cas, un nombre molt important de població, fa una despesa d’aigua molt més elevada que els 200l/dia persona o fins i tot els 100l/persona-dia més indispensables, en termes de consum responsable insostenible.
Com mesurem el consum d’aigua, dels litres als hectòmetres cúbics
Primer de tot, l’ordre de magnituds 100 litres/persona i dia vol dir 0,10m3, i per tant, 10 dies si que equival a 1m3, igual a 1.000 litres de consum, i en canvi que un dia plogui 100l/m2 de pluja no es fàcil aconseguir-ho al llarg d’un any gaire dies. A Catalunya és ja una pluja que està al límit de fer mal, de fer força escorrentia i pot danyar conreus, cases, carrers i ciutats. Però el consum d’aigua es mesura l’Hectòmetre cúbic (1hm3) correspon a 1.000.000 milió de m3 cúbics d’aigua, com que 1,00m3 són 1.000 litres o una tonelada d’aigua, podem dir a nivell de grans embassaments, que un hectòmetre cúbic té 1.000 milions de litres d’aigua.
Per exemple, a Sabadell, una ciutat metropolitana de més de 210.000 habitants, la suma de dipòsits i de reserves d’aigua entre quatre dipòsits, és de 74.700m3, 74,7 milions de litres, però si ho posem amb hectòmetres cúbics (hm3) és només de 0,074hm3, i la reserva diària per habitant és de 0,35m3 en els dipòsits. Evidentment, només arriba per a una reserva de 3,5 dies-habitant si aquest fa només una despesa de 100l, i això explica la dificultat de cada municipi per garantir ni tant sols una setmana de reserves d’aigua per habitant.
Ja sabem quina és la capacitat d’entrada en situació d’emergència dels pantans i del sistema ATLL, que és de 100 hectòmetres cúbics o també 100 milions de metres cúbics, a dividir per la Catalunya metropolitana dels 5 Milions, ens dona 20m3/persona (20.000litres), a un consum reduït d’emergència de 100l/dia-persona ens dona una autonomia de 200 dies amb aigua, i per tant e l’entorn de 6-7 mesos de Reserva.
Els embassaments de Catalunya tenen una gran capacitat en hectòmetres cúbics, per garantir els usos agraris de regadiu i ramaders de gran consum i preu de l’aigua viable, però el que ens interessa a nosaltres son bàsicament el sistema Llobregat-Baells (109 hm3) i Llosa del Cavall (80hm3) i el sistema Ter-Sau (177hm3) i Susqueda (233hm3).
Els embassaments més petits de Catalunya són Sant Ponç (24,38hm3), Baserca (21,90hm3), Cavallers (16,10hm3), Siurana (12,22m3), Guiamets (9,70hm3), Riudecanyes (5,32hm3), Foix (3,74hm3), el Pasteral-Ter (2hm3).
https://meteo.ara.cat/embassaments
He volgut indicar la capacitat d’aquests embassaments per més endavant, fer la comparativa amb la dimensió de la capacitat de retenció d’aigua de les piscines urbanes. Com que l’ús de l’aigua per usos agraris i ramaders no es pot pagar el preu de l’aigua urbana, queda exclòs d’aquest plantejament. Evidentment que si s’obté aigua per usos urbans que no sigui de les conques fluvials i els embassaments per l’ús urbà (residencial, industria, turisme) amb aigua de dessaladores del Prat i de Blanes, de la regeneració i potabilització d’aigua del Besos i del Llobregat, del transport de vaixells o de connexions de canonada, aquest marge de temps augmenta fins a 9-12 mesos de reserva.
El dret d’us públic d’aigua potable i les piscines privades
L’objectiu d’aquesta recerca i prognosis era avaluar i plantejar els límits del concepte que s’entén per Consum Mínim Poblacional, i si en aquest concepte entre també el dret i la llibertat constitucional de tenir piscines privades per cadascú o cada nucli residencial, etc.
Cal indicar que es paga per l’aigua per diferents trams de consum urbà, sense especificar l’ús d’aigua potable per ús comestible, per ús de neteja, per ús d’omplir piscines i per ús de regar jardins. Tots aquests usos van inclosos en el mateix barem d’aigua potable-sanitària residencial. La única diferencia és que hi ha trams de major consum més cars que el consum bàsic, però els cànons i el preu mínim del m3 (1000 litres) es de 0,31€/m3 fins a 9m3 a Sant Quirze del Vallès, a 0,4816€/m3 a Sant Cugat del Vallès, 0,50€/m3 a Sabadell i 0,56€/m3 a Bellaterra amb un tram mínim fins als 6m3/mes. Aquests preus són els mínims per garantir el cost de la qualitat de l’aigua potable i sanitària, el seu magatzem, potabilització i distribució de l’aigua, i també sabem, que el preu de l’aigua potable de xarxa és 1.000 vegades més econòmic que el preu de l’aigua mineral embotellada (1,5 litres, entre 0,50€ i 1€) per consum comestible. Cal dir que els trams entre 6 i 9 m3 mensuals equival a 200-300litres dia per habitatge, similar als 100 litres/persona i dia amb una densitat residencial de 2-3 persones/habitatge, i molt per sota dels als 200 litres/persona i dia bruts de xarxa que estableix el Decret de Sequera de gener de 2024 per a cada municipi, incloses les pèrdues de xarxa.
Cal indicar que els habitatges amb usos de jardins i piscines consumeixen molta més aigua que el cànon o tram mínim i que està establert en el Decret de Sequera, respecte els habitatges unifamiliars sense jardí (diferenciar jardí de pati o terrassa) i sense piscina, però es paga per l’aigua potable el mateix per a tots els usos urbans, només hi ha diferències d’us en funció del tram de consum, i no hi ha cap situació impositiva especial per tenir piscines i jardins, excepte un tram molt reduït del IBI urbà. Una piscina de 25m2 paga un IBI anual només de 45-50 €uros i un jardí de 100m2, Zero €uros, no paga res catastralment, va inclòs en el valor de l’edificació i la zona.
I per tant, aquí està el debat sobre el consum per piscines d’aigua residencial i que correspon al 8-12% de població, que té l’ús d’instal·lacions de piscines privades, i que tenen el seu dret d’ús garantit, tot i la situació de Sequera Hídrica: no es paga cap suplement ni taxa especial per tenir i usar aigua per piscina, quan la resta de la població urbana està entrant en situació de limitació del consum d’aigua. Si els usuaris que gasten poca aigua, serveixen per quèe un municipi compleixi els ratis de consum, com es que no es beneficien de cap dels avantatges dels usuaris de les piscines privades en situació d’emergència climàtica i de situacions climàtiques tòrrides als estius?
Any rere any, municipi a municipi, se segueixen donant llicències de piscines privades. Si mitjançant la creació d’una taxa o un impost als usuaris de jardins i piscines pel consum d’aigua, que podria beneficiar a la resta d’usuaris de poc consum, que podrien accedir a un ús bonificat per l’ús de les piscines publiques amb millors serveis, i reduir així l’ús i abús i el boom de les piscines privades, i facilitar més piscines públiques en proximitat, i preparades realment pel seu ús en hivern i estiu per a tothom, per tots els col·lectius socials, es a dir, per una societat integrada i més solidaria.
Les dades que s’han donat de forma més recent de la situació de les piscines privades a l’àmbit metropolità les han donat tres mitjans de comunicació, el digital El Crític, El Periódico i RAC1, amb dades de 2022 i 2023. Però la informació de base çes la realment correcta? Hem fet una comprovació amb un municipi pilot i hem vist que a les dades hi ha una desviació molt elevada entorn d’un 150% per diversos motius.
El primer motiu és que Cadastre només actualitza la seva informació de Base per dos sistemes, per la ponència cadastral que es modifica cada 10-15 anys, i per altra banda, per les declaracions voluntàries dels titulars de les finques sobretot en la legalització del formulari 900D, que normalment només es realitza per obres de nova planta i ampliacions d’edificis, però rares vegades s’actualitza catastralment les construccions de piscines. S’ha calculat que en realitat hi ha més d’un 17% de piscines no actualitzades a Cadastre, no hi ha correlació entre les dades estadístiques de cadastre, i l’explotació en Sistemes d’Informació Geografia de la mateixa cartografia de Cadastre. I això està corroborat en la tasca de comprovació fet en el municipi Pilot, i podem considerar aquest coeficient de 1,17 com una xifra constatable de l’actualització de l’actual cartografia de cadastre, i que hem considerat que es pot generalitzar com una actualització de dades cadastrals.
El segon motiu es molt més rellevant. S’han fet moltes piscines des de l’any 2002 fins l’actualitat, piscines que no tenen cap control per part de Cadastre perquè l’Actualització o Revisió de la Ponència Cadastral es fa cada 15-20 anys als municipis. I mentrestant, tot i que consten les seves autoritzacions municipals, que són molt diverses en forma de Comunicació Simplificada, Comunicació Prèvia o Obres Menors, però la seva condició general és que no han estat declarades a Cadastre perquè no són vinculants al Decret d’Habitabilitat, a la Cèdula d’Habitabilitat, al certificat Final d’Obra, ni al tràmit de 1a Ocupació Municipal per facilitar l’empadronament, ja que en realitat, són més una instal·lació vinculada a una activitat privativa.
El tercer motiu és que els ajuntaments no poden fer totes les inspeccions possibles per controlar les obres de les finques privades, i que molts cops sota autoritzacions que no admeten aquesta obra (comunicacions simplificades) o d’obres sense autorització, en realitat hi ha un percentatge de piscines que són sense autorització, no han estat declarades ni a l’Ajuntament ni a Cadastre, i que els serveis tècnics municipals no fan en realitat inspeccions i expedients de disciplina urbanística, excepte que no sigui per motius vinculats al Patrimoni Arquitectònic, a denuncies de veïns o a problemàtiques que generin una afectació o deficiències i patologies estructurals de les obres, amb risc per a les persones. En el segle de la teledetecció, els ajuntaments no fan cap tasca inspectora d’aquest tipus, tot i la idea extesa entre la ciutadania, que des de fotografies aèries es controlen les obres dels privats.
Hem considerat a partir de la comprovació amb un municipi pilot de la cartografia més actualitzada del vol i Mapa AMB de 2020, i hem detectat la diferència entre les dades cadastrals publicades que son del 2002-2005, i no son realment de 2022 o 2023(*), i les dades reals de la cartografia més actualitzada. i fent aquesta tasca, el nombre de piscines amb o sense autorització, que han estat detectades respecte les dades cadastrals publicades, i s’ha calculat que en realitat hi ha més d’un suplement de 72% de piscines no actualitzades respecte a Cadastre, i per tant, hem d’aplicar un coeficient de 1,72 per dimensionar la problemàtica de les piscines privades, municipi a municipi, i comarca a comarca.
El Crític (2022 Cadastre*)
https://www.elcritic.cat/dades/el-mapa-de-la-catalunya-de-les-piscines-136404
El Periodico (2022 Cadastre*)
https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20230712/piscines-cataluna-mapa-cercador-llista-88129479
Les piscines i els hectòmetres cúbics emmagatzemats
Hem inspeccionat la cartografia d’un municipi metropolità del Vallès de més de 50.000 habitants i amb l’aplicació de Sistemes GIS hem identificat les lamines d’aigua de piscines que consten a la darrera cartografia cadastral segons consta a la Cartografia de l’Area Metropolitana de Barcelona-AMB. I mentre que la cartografia cadastral publicada NO actualitzada 880 piscines, amb la cartografia AMB el total aproximadament hi ha unes 1.525 lamines d’aigua a inspeccionar (172% superior a cadastre), de les quals es confirmen amb la cerca actualitzada 2022 de cadastre de 1.032 piscines (117% superior a cadastre), indicant que hi ha 493 piscines no declarades, i això ens ha permès establir uns coeficients de majoració de la situació real de les piscines a l’Area Metropolitana de Barcelona i del sistema Ter-Llobregat, per municipis i les comarques del Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat i els dos Vallesos.
Podem establir aquest coeficients d’actualització de les dades cadastrals i del Mapa Metropolità:
Coef. Pisc-Cad. – 1,17 d’actualització cadastral plànols cadastrals
Coef. Pisc-Metr. – 1,72 d’Actualització Mapa Metropolità AMB 2020
Aquesta disparitat en les dades oficials comentades amb fonts solvents de l’AMB, no sorprèn gens perquè les dades cadastrals no estan actualitzades respecte la seva pròpia cartografia, i pel que fa a les piscines privades consta que en manquen moltes a actualitzar, si a més a més, aquest recompte de piscines ha estat en base una cartografia cadastral de juny de 2002, descarregada des del CNIG (Centro Nacional de Información Geogràfica). La millor font per conèixer l’estat real del nombre de piscines d’un municipi és la cartografia del Mapa Topogràfic Metropolità 1:1.000 MTM-1M amb la darrera actualització possible (vol 2020) que està encara en fase de control de qualitat.
Per altra banda, actualment també existeixen algoritmes d’Intel·ligència Artificial-IA en proves per detectar piscines a partir d’ortofotomapa d’alta resolució, que permeten comptar les piscines d’un municipi a partir d’ortofotomapes. En qualsevol cas, el resultat de comptar piscines a partir del mapa topogràfic MTM-1M i de l’Ortofotomapa aplicant Sistema IA, si hi hagués voluntat addministrativa, hauria de ser bastant similar.
Per tant, podem assegurar que les dades donades per EL CRITIC, EL PERIODICO I RAC 1 que parlen de varis municipis METROPOLITANS estan realitzades amb una informació antiga no actualitzada del Cadastre dels anys 2002-2005, i que no són realment les dades certes d’aquesta realitat i problemàtica urbana, molt més greu i de gran dimensió, que quasi es duplica en quantia.
Tampoc tenim dades de superfície i volum de les piscines construïdes, i per tant, per fer aquesta tasca de valoració, hem d’interpolar dades a partir d’un mòdul de referència-Vp que tothom sigui conscient que potser superior al plantejat. Tot i que el mòdul plantejat estaria entorn els 60-62,5m3 d’aigua per piscina, hem preferit valorar a la baixa aquest coeficient, considerant que la lamina d’aigua promig sigui de 25m2 de superfície i de 2m. de profunditat, que dona un mòdul Vp* de 50m3, fàcilment usable per càlculs, tot i que hi ha poques piscines de profunditat de menys de 1,5m. i moltes de més de 2,5m.
Vp-Coeficient Volum de Piscines
Vp = 5m*5m*2,5m = 62,5m3 aigua
Vp*= 5m*5m*2m = 50m3 aigua (* coef. de reducció, principi de precaució)
Amb aquest Coeficient de Volum Vp* i amb el mostreig amb els coeficients d’increment de piscines plantejats anteriorment, ja posem saber amb més proximitat a la realitat el nombre de que poden haver-hi a tots els municipis metropolitans.
Hem agafat com a mostra TOTS ELS 125 MUNICIPIS DE LES COMARQUES METROPOLITANES amb l’explotació de les dades següents:
El vallès occidental, la comarca amb més piscines i amb el municipi amb més piscines, sant cugat del vallès
Cal destacar que els municipis amb més piscines del Vallès Occidental, son Sant Cugat del Vallès amb 8.370 piscines, seguit sorprenentment de Rubí amb 3.648 piscines, i amb moltes piscines a les dues capitals, Sabadell amb 2.816 piscines i Terrassa amb 2.685 piscines, i en el rang de municipis amb més de 2.000 piscines trobem Vacarisses amb 2.599 piscines i Matadepera amb 2.308 piscines, i els municipis amb menys de 100 piscines són Badia del Vallès amb 3 ut, Gallifa amb 58 ut., i finalment poden esdevenir un total de 32.877 piscines al Vallès Occidental.
El Vallès Occidental té un magatzem d’aigua en piscines de 1,824 Hm3 .
Vp-Coeficient Volum de Piscines
Vp = sup(25) * fondo (2,0) * 36.498 = 1,824.900m3 aigua = 1,824 Hm3 Min.
Vp*= 5m*5m*2m = 50m3 aigua (* coef. de reducció, principi de precaució)
PISCINES 23 MUNICIPIS VALLÈS OCC.: CADASTRE 2002, I ACTUALITZACIÓ 2020 I VOL MAPA METROPOLITÀ 2020
Barcelona i el barcelonès, la sorpresa de la capital continguda
Cal destacar que els municipis del Barcelonès i Barcelona tenen sorprenentment molt poques piscines, la que més en té és Barcelona amb una prognosis de 2.346 piscines, i finalment entre tots el cinc municipis poden esdevenir sorprenentment només té un total de 3.388 piscines a tot el Barcelonès, entre piscines residencials i hoteleres descobertes, i es troba en dades quasi només en un 10% de les que tenen la resta de comarques metropolitanes.
El Barcelonès té un magatzem d’aigua en piscines de 0,169 Hm3.
Vp-Coeficient Volum de Piscines
Vp = sup(25) * fondo (2,0) * 3.388 = 169.400m3 aigua = 0,169 Hm3 Min.
Vp*= 5m*5m*2m = 50m3 aigua (* coef. de reducció, principi de precaució)
PISCINES 5 MUNICIPIS BARCELONÈS, CADAST. 2002, ACTUALITZACIÓ 2022 I INTERPOLACIÓ MAPA METROPOLITÀ 2022
El vallès oriental, la comarca amb més municipis de poca població amb moltes piscines
Cal destacar que els municipis amb més piscines del Vallès Oriental són Sant Lliçà d’Amunt amb 5.117 piscines, a molta distancia dels altres municipis seguit de Bigues i Riells amb 2.783 piscines I L’Ametlla del Vallès amb 2.200 piscines en el rang de municipis amb més de 2.000, que són de poca població inferior a 20.000 habitants, i només trobem com a municipis amb menys de 100 piscines com són Fogars, Figaró, Montseny, Tagamanent, Campins, La Llagosta, Montmeló, Sta. Maria Martorelles i Vilalba Sasserra, la major part municipis molt petits i de l’entorn rural del Montseny, i tot i així amb el gran nombre de municipis, esdevenen un total de 32.751 piscines al Vallès Oriental, on la capital Granollers no destaca especialment.
El Vallès Oriental té un magatzem d’aigua en piscines de 1,637 Hm3 .
Vp-Coeficient Volum de Piscines
Vp = sup(25) * fondo (2,0) * 32.751 = 1,637.550m3 aigua = 1,637 Hm3 Min.
Vp*= 5m*5m*2m = 50m3 aigua (* coef. de reducció, principi de precaució)
El Baix llobregat, la sorpresa d’una comarca industrial cap a la ciutat residencial difusa
Cal destacar que els municipis amb més piscines del Baix Llobregat son Castelldefels amb 3.990 piscines, i Vallirana amb 3.471 piscines i Corbera de Llobregat amb 2.948 piscines en el rang de municipis amb més de 2.000 piscines, i trobem un únic municipi amb menys de 100 piscines com és Cornellà de Llobregat, tot i així, amb el gran nombre de municipis mitjans i petits de residencia aïllada situats al peu de muntanya i parcs, que esdevenen de forma rellevant un total de 29.589 piscines al Baix Llobregat.
El Baix Llobregat té un magatzem d’aigua en piscines de 1,479 Hm3 .
Vp-Coeficient Volum de Piscines
Vp = sup(25) * fondo (2,0) * 29.589 = 1,479.450m3 aigua = 1,479 Hm3 Min.
Vp*= 5m*5m*2m = 50m3 aigua (* coef. de reducció, principi de precaució)
El maresme, la comarca residencial i turística a prop del mar
Cal destacar que els municipis amb més piscines del Maresme són Alella amb 2.356 piscines i Cabrils amb 2.079 piscines com a municipis amb més de 2.000 piscines, però no hi ha cap municipi amb menys de 200 piscines, degut amb al gran nombre de municipis mitjans, es considera un total de 30.360 piscines al Maresme, on la capital Mataró, a diferència d’altres capitals comarcals, no destaca especialment.
El Maresme té un magatzem d’aigua en piscines de 1,518 Hm3.
Vp-Coeficient Volum de Piscines
Vp = sup(25) * fondo (2,0) * 30.360 = 1,518.000m3 aigua = 1,518 Hm3 Min.
Vp*= 5m*5m*2m = 50m3 aigua (* coef. de reducció, principi de precaució)
PISCINES 28 MUNICIPIS MARESME, CADASTRE 2002, I ACTUALITZACIÓ 2022 I INTERPOLACIÓ MAPA METROPOLITÀ 2022
L’ambit metropolità amb-atll; els 125 municipis que fan el gran dipòsit privat d’aigua potable
Al final cal fer aquesta lectura metropolitana i comarcal de la implantació de piscines depenent del sistema Ter-Llobregat. Cal destacar per comarques el Vallès Occidental amb 36.498 piscines (27,52%), el Vallès Oriental amb 32.751 piscines (24,70%), el Maresme amb 30.360 piscines (22,82%), el Baix Llobregat amb 29.589 piscines (22,31%), i finalment el Barcelonès i BCN amb 3.388 piscines (2,55%). En total esdevenen un total de 132.586 piscines , podem considerar com a nombre gros 132.600 piscines a la Regió metropolitana de Barcelona depenent del sistema Ter-Llobregat.
Cal indicar tres sorpreses rellevants en tota la lectura de la situació i problemàtica metropolitana amb les piscines; la primera que molts cop es fa un discurs no documentat contra la Barcelona del turisme en consum d’aigua i piscines que no és real. La Segona, la total uniformitat de la perifèria metropolitana siguin municipis turístics o no turístics, on els seus municipis rics acumulen de forma extensa un gran conjunt de piscines, i la tercera, la situació molt controlada de piscines existents a molts municipis metropolitans importants com Cornellà, Mataró, Granollers, etc..que tenen una gran importància urbana, i per altra banda algunes sorpreses entre els 10 municipis amb més piscines en relació amb la seva població, inclosa Barcelona.
La regió Metropolitana de Barcelona-ATLL té un magatzem d’aigua en piscines de 5,971 Hm3 .
Vp-Coeficient Volum de Piscines
Vp = sup(25) * fondo (2,0) * 132.600 = 6,630.000m3 aigua = 6,630 Hm3 Min.
Vp*= 5m*5m*2m = 50m3 aigua (* coef. de reducció, principi de precaució)
Pràcticament podem dir que tenim a la Regió Metropolitana de Barcelona 132.600 piscines, i a un promig aproximat d’una piscina de 50m3, es a dir 5*5*2m profunditat, ens situem com a mínim uns 6,63 Milions m3 d’aigua, uns 6,63 hectòmetres cúbics d’aigua embassada a les piscines metropolitanes de la Regió Metropolitana de Barcelona.
125 MUNICIPIS, 5 COMARQUES AMB POBLACIÓ QUASI 5 ML. HABITANTS I 132.600 PISCINES PRIVADES
Els municipis amb més piscines privades tenen gairebé el 40% de les piscines i aigua emmagatzemada de l’Area Metropolitana amb servei del transvasament ATLL-Aigües Ter- Llobregat, amb unes xifres molt destacables, si les comparem amb població en alguns casos. Barcelona no està en el Ranquing de les 10 primeres i en canvi, nou municipis amb menys de 10.000-15.000 habitants com Tordera, Vallirana, Corbera de Llobregat, Bigues i Riells, Vacarisses, Alella, Matadepera, Ametlla del Vallès i Cabrils, estan en el top ten de piscines privades.
ELS 16 MUNICIPIS AMB MÉS DE 2.000 PISCINES PRIVADES A L’AMBIT AMB – ATLL
La paradoxa no sostenible de les piscines privades
En el conjunt de l’Ambit AMB-ATLL que inclou les comarques del Vallès Oriental i Vallès occidental, Baix Llobregat, Maresme i Barcelona, trobem que poden haver-hi entre 132.600 piscines i amb superfície de 25m2 de lamina d’aigua de piscines privades de 3,000.000m2 i un volum de 6,630.000m3 (6,63Hm3) i amb un índex d’evaporació anual del 5-10% (dades A DEBAT, hi ha qui diu més i qui diu menys). Ens trobem en l’aportació de renovació entre 330.000m3 (0,33hm3) i 660.000m3 (0,66hm3) any per seguir tenint les piscines privades en funcionament. I podem constatar que en aquests tres anys d’altes temperatures, s’ha evaporat entre 1,1Mlm3 i 2,0Mlm3, és a dir, que hem arribat a una despesa d’aigua de renovació i magatzem en aquest tres anys de sequera entorn fins a 8,6Hm3 d’aigua.
A la vegada, cal recordar que molts municipis de l’AMB i la RMB no tenen piscines cobertes municipals, tenen les piscines descobertes a l’estiu, però l’activitat de natació durant tot l’any no sempre es pot oferir, o té una capacitat molt reduïda i un preu car per al conjunt de la població, molts cops gestionat per clubs esportius de gran tradició o concessions administratives públiques. Una piscina olímpica fa 25*50*3m2, té uns 3.750m3, sortirien unes 1.600 piscines olímpiques, tenint en compte que són 125 municipis metropolitans, permetria un promig de 14 piscines olímpiques/municipi sense diferenciar població, sigui municipis de menys de 1.000 habitants o com Barcelona, de 1,6Ml Habitants.
Al mateix temps, no tenim un impost o taxa de piscines privades que permeti legalitzar i gestionar la seva situació, i reinvertir aquesta aportació en manteniment de jardins públics, en piscines publiques i municipals o d’entitats de natació per ensenyar a nedar als infants i col·lectius sense piscina, que son molts, i hauria de ser una obligació municipal de gènere i de classe. La taxa d’Impost de Bens Immobles-IBI per piscina es situa entre els 50 €/any, que per 1000 piscines/municipi esdevenen uns ingressos irrisoris de 50.000 Euros, i que a nivell metropolità representen uns ingressos cadastrals entre 125 municipis, d’una quantia total entorn els 6,6Ml. d’euros, que no permeten ni mantenir les actuals piscines municipals.
A nivell de mitjans de control i gestió, no tenim cap sistema de control públic dels consums d’aigua potable, perquè només una minoria d’instal·lacions tenen un comptador, amb excepcions municipals molt recents, no hi ha cap sistema establert normativament amb dipòsit pluvial per parcel·la per omplir les piscines o regar jardins amb aigua regenerada, i no tenim implementat cap sistema de regeneració d’aigües grises en origen per aportació a la piscina i al reg dels patis i jardins.
El que tenim, és el drama o la paradoxa d’una conurbació metropolitana de Barcelona, que buida els rius Ter i Llobregat i no té rius amb aigua prou neta per beure i fer-la potable, però tenim milers de piscines amb aigua potable per banyar-nos privadament, i “per adaptar-nos egoistament al canvi de clima” com a classes socials benestants. I cadascú vol refrescar-se a la seva manera, amb una total insolidaritat entre ciutadans i entre municipis, i acabem assumint aquesta realitat amb naturalitat autista i un nihilisme antropològic, deixant que els rius restin sense sense cabal ecològic, per garantir-nos no el dret de beure i consumir aigua, no el dret de rentar-nos i rentar les nostres activitats, sinó el dret benestant indiscrecional d’omplir i banyar-nos en piscines privades sense límit ni control.
Amb aquesta dimensió podem fer una comparació vergonyant, els 6,630.000 milions m3 d’aigua potable de les piscines metropolitanes (6,63hm3), tenen més capacitat que els embassaments catalans de Riudecanyes (5,32hm3), Foix (3,74hm3), el Pasteral-Ter (2hm3).
Finalment, en la situació de sequera la Generalitat de Catalunya, l’Area Metropolitana de Barcelona i els Ajuntaments metropolitans volen dur a terme alguna acció de regularització i reglamentació de les piscines privades per una via efectiva de Llicència o Comunicació d’Activitats, amb les corresponents ordenances municipals o metropolitanes, es poden perfectament localitzar les piscines mitjançant el mapa de cartografia metropolitana en 15 dies. Si hi ha un interès polític mediambiental per regular aquest situació, es pot complementar amb la llista de lectures de consum d’aigua individualitzades, per saber el consum per excés de piscines privades i jardins privats.
Però cal dir-ho de forma clara, son els Ajuntaments les administracions competents en les legalitzacions, llicencies i autoritzacions de l’activitat de piscina, si l’obra existeix i se li aporta documentació gràfica al respecte per donar-la d’alta el que faria seria donar tràmit d’audiència als propietaris per si donen conformitat, i si els Ajuntaments demanen que es doni d’alta cadastral d’ofici les piscines no legalitzades, amb l’actualització de la cartografia cadastral, es podrà legalitzar l’obra amb un valor cadastral d’IBI que aporta una major econòmica als municipis.
