Els records són fils que estiren altres fils. D’això en deia Proust -rememorant els seus desdejunis dominicals a la casa de camp de la seva tia- “magdalenes”, que és el que ell xopava al te. Els records d’aquells fets al cap dels anys, els va qualificar de magdalenes; per a la seva memòria, no eren res més que els fils o la guspira.
El nou llibre de la Rosa Ribas (’Peces Abisales’, Tusquets, 2024) s’allunya de la seva especialitat, la novel·la negra, i s’emmarca en allò tan tendre de fer venir al cap els records de la infantesa i dels temps més llunyans del present. Continua llegint
