Yenidia Cuéllar, líder feminista de la Coordinadora de Mujeres del Valle del río Cimitarra i activista a l’Asociación Campesina de la mateixa vall, entre els departaments de Bolívar i Antiquia de Colombia, és a Catalunya en el marc del Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores de Drets Humans de la mà de la International Action for Peace.
Perseguida i amenaçada per grups armats de la zona arran del seu activisme camperol i feminista, l’estada al nostre país li suposa un respir de sis mesos que també ha aprofitat per explicar la seva militància amb xerrades com la que el passat 31 de maig va fer a l’institut Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès.
La seva organització va fer suport al l’Acord de Pau del 2016, pel qual las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) deixaven les armes per formar la Fuerza Alternativa Revolucionaria del Común (FARC), un partit polític que ara es diu Comunes i s’ha integrat dins del Pacto Histórico, la coalició que ha portat Gustavo Petro a la presidència de la República. Però ni la renúncia a les armes de les FARC ni el primer govern d’esquerres de la història de Colòmbia ha acabat amb la violència armada perquè, el territori ha estat pres per altres grups armats, ara al servei de les multinacionals i el narcotràfic en un país marcat per la producció de coca.
On es troben la lluita feminista i la camperola?
No són lluites separades. Les lluites de la pagesia ens empenyen a les dones a emprendre lluites pròpies. L’Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra és una organització mixta que també reivindica la lluita de les dones, entenent el significat de ser una dona camperola. Les dones hem jugat un paper rellevant en la construcció de pau i en la reconstrucció del teixit social enmig del conflicte armat i social.
Quan els homes han de sortir obligatòriament a la guerra, o es veuen desplaçats, són les dones les que es queden resistint al territori. Per això ens reivindiquem com un feminisme camperol que s’entrellaça amb les lluites pageses del territori.
Quin ha estat el paper de les dones?
Colòmbia porta més de 60 anys en un conflicte armat i també social, marcat per la desigualtat. Al mig del conflicte les dones s’han quedat resistint al territori: cuidant de la terra, reconstruint el que quedava, recollint els morts, generant memòria perquè no s’oblidin les víctimes, apostant per la sobirania alimentària, recuperant llavors nadiues…
Quin paper juguen les organitzacions com la teva en aquest treball?
Fan un exercici reivindicatiu de les lluites de les dones. També els espais mixtes han donat una participació efectiva de les dones als espais de decisió. Ha estat un procés. Abans, a l’Asociación Campesina tota la junta directiva era d’homes. Després de l’empresonament de gairebé tota la junta el 2007, es va haver de fer un relleu i es va decidir que les dones passéssim a tenir un paper actiu. Es va reconèixer que calia treballar amb les dones camperoles del territori perquè tinguéssim un paper protagonista. Des de llavors, l’espai organitzatiu de les dones s’ha reforçat.
De què els acusaven?
Rebel·lió, que és el que s’emprava per als guerrillers. Sempre hem rebut el mateix tipus d’estigmatització. El propi Estat posteriorment va reconèixer que els detinguts no estaven implicats en cap guerrilla.
Quines amenaces rebeu en l’actualitat?
Rebem pressions perquè anem a contracorrent dels interessos dels grups armats. Som un territori estratègic per a l’economia extractiva per als hidocarburs i l’or, amb monocultius com la palma africana i la coca, latifundis per a ramaderia extensiva…
Per tant, són actors armats al servei de multinacionals?
Sí, perquè som un territori molt important per a les empreses. Per això ens hem d’organitzar per defensar-nos. Això ens posa en risc, clar, perquè els grups armats volen controlar les economies que es mouen al territori. Som assenyalats i estigmatitzats. Intenten fer malbé tot el que hem aconseguit en 17 anys d’organització.
Com funcionen les amenaces? Us adverteixen abans, hi ha assassinats sense avís previ..?
De vegades no avisen. Generalment les amenaces són col·lectives, tot i que les directives de l’organització reben amenaces individuals. Acostumen a distribuir fullets de forma clandestina. Allà indiquen els noms de les organitzacions i de les persones que no volen que estiguin al territori i que passen a ser un objectiu militar.
Podem fer una anàlisi del risc per aplicar mecanismes propis de protecció. Són mecanismes comunitaris, amb protocols, rutes de protecció… També tenim el suport d’organitzacions com International Action for Peace, a través de la qual sóc aquí.
L’Estat de Colòmbia no fa res?
Fins ara, no. No ha generat condicions ni garanties per als defensors de drets humans. Tot i el nou govern, que no és d’esquerres sinó de transició.
A Europa vam analitzar l’arribada de Gustavo Petro al poder com l’ascens de les esquerres. No és un govern d’esquerres?
Arriba a ser president no perquè les esquerres l’hagin proposat, sinó per una aliança de partits alternatius i tradicionals. És una unió per desfer-se dels governs d’ultradreta que han oprimit el poble i han aprofundit en la desigualtat. Petro va arrossegar el suport d’alguns partits perquè representava una alternativa real i, alhora, molts d’ells volien mantenir-se a l’esfera política. De fet, el president ve d’aquesta aliança, però no té majoria al Congrés. Ha de buscar més aliances per poder aprovar algunes reformes.
Des de l’Acord de Pau del 2016, heu notat algun canvi?
El moviment camperol sempre s’ha mostrat favorable a l’Acord de Pau, perquè sempre han estat al mig del conflicte. Ha estat difícil d’implementar i a hores d’ara segueix havent conflicte a Colòmbia. L’Acord de Pau no s’ha implementat de forma correcta. Hi ha hagut més voluntat de les comunitats i de la guerrilla que del govern. Tot i això, crec que és un acord positiu perquè ha ajudat a impulsar la desaparició de la guerrilla. El problema és que altres guerrilles i grups armats han ocupat aquest espai.
Les FARC partien d’un preceptes ideològics i, per tant, la negociació possible era sota aquests preceptes. Pel que dius, les guerrilles actuals responen només a interessos econòmics i, per tant, la negociació és més difícil.
És més complex, sí. I no només pel que fa a les guerrilles perquè també hi ha altres grups armats, com el paramilitarisme. El seu conflicte ha estat directament amb tota la ruralitat. La situació s’ha fet més complexa perquè amb ells no pots tramitar res ideològic. S’encarreguen de garantir els interessos de multinacionals.
Des de l’Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra defenseu dos preceptes bàsics de l’Acord de Pau: la reforma rural integral i la substitució dels cultius il·lícits. Què suposen?
La reforma consolida la garantia de drets per a la pagesia. Es tracta de parlar de la tinença i la propietat de la terra. Històricament no se’ns ha reconegut la propietat de la terra. És una situació complexa, perquè els propietaris de la terra són l’Estat o grans terratinents que busquen altres interessos. Els actors armats busquen que les comunitats es desplacin, perquè el territori quedi lliure, i que l’extractivisme pugui actuar sense obstacles. Parlem de reforma integral, perquè també ha de servir per garantir els drets humans.
La substitució dels cultius il·lícits és una iniciativa del conjunt de la pagesia. Fins i tot s’ha fet un programa per a la substitució dels cultius de coca. Les comunitats han dit clarament que poden canviar el cultiu. Hores d’ara el tenen perquè és el que mínimament els ha garantit la supervivència. Per substituir-lo cal un cultiu alternatiu amb una economia viable i respectuosa amb el medi ambient.
A la nostra vall hem pogut impulsar una iniciativa de substitució del cultiu. Hi ha una zona en què ja no hi ha cap plantació de coca i, amb noves economies, és viable. Per exemple, les companyies de búfals, amb finançament de la cooperació internacional, han aconseguit apartar la coca. És un model d’economia solidària camperola. També hi ha comunitats, sobretot les indígenes, que treballen per donar-li un altre ús al cultiu de la coca. El problema no és la coca en sí, sinó l’ús que se’n fa.
Quins reptes teniu per davant?
Ara tenim un projecte per fer olis vegetals. Ja hem fet una prova pilot del cultiu. L’objectiu és que la substitució de la coca generi unes condicions econòmiques millors. Hem d’aconseguir que el producte es pugui transportar de forma fàcil a la zona urbana, i que no tingui un impacte ambiental negatiu. Amb els olis essencials, una hectàrea és suficient perquè sobrevisqui una família. També estem treballant amb el cultiu d’arròs.
Què suposa per a tu estar a Catalunya i venir a instituts com aquest a explicar-te?
És una oportunitat, perquè podem mostrar el què fem i posar-ho en valor. El programa de protecció m’ha garantit sentir-me segura i també m’ha generat consciència sobre les cures de les defensores dels drets humans. També he pogut accedir a un altre tipus de formació alhora que he explicat els nostres coneixements populars.
Estem molt agraïts de la cooperació de Catalunya amb Colòmbia perquè ens permet impulsar projectes, tenir estades com aquesta… El Fons Català de Cooperació, l’Ajuntament de Sant Cugat i altres entitats ho fan possible gràcies als seus pressupostos. Ser aquí també és una oportunitat de parlar amb els mitjans i explicar quina és la situació a casa nostra.
Aquesta entrevista ha sortit publicada al diari elCugatenc
