ANÀLISI. El PSC guanyaria els comicis del 23 de juliol amb una dreta que no acaba de treure rèdit de la victòria de les municipals i un independentisme que es consagra en la unitat per revertir l’abstencionisme.
El PSC ha aconseguit intensificar el “cinturó vermell” en les darreres eleccions municipals. Els socialistes han ampliat la victòria a Catalunya, on han guanyat les eleccions, i en concret a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on s’han imposat en 21 dels 36 municipis. A més, Collboni ha obtingut l’alcaldia de Barcelona amb els vots dels comuns i el PP i torna a mans del PSC dotze anys després. “Es comprova que el PSC és el partit majoritari a Catalunya, i segurament ho serà a les generals. A Catalunya els socialistes han tornat, després de patir molt amb el procés” assegura el politòleg Gabi Colomé. A Catalunya, a diferència d’Espanya, el vent és favorable als socialistes. El PP s’ha imposat a la resta del país i ha aconseguit nacionalitzar les municipals. “La lògica de plebiscit que ha plantejat el PP ha estat un “no” a Pedro Sánchez i el president del Govern ha decidit convocar eleccions generals com a resposta”, afirma Colomé.
Amb una onada a favor del PP i Vox de cara a les eleccions generals del 23 de juliol, els sondejos els hi donen majoria. Les esquerres confien en que els pactes dels populars i l’extrema dreta mobilitzin a l’electorat progressista que es va abstenir en les municipals, i el PP pretén repetir la campanya de les passades eleccions del 28M, basada en “l’antisanchisme”. Els primers acords comencen a refredar les expectatives de Feijóo. A València, Vox ha imposat al torero Vicente Barrera com a vicepresident, a les Balears el nou president del Parlament és el xenòfob i negacionista Gabriel Le Senne o la nova presidenta de les Corts d’Aragó, Marta Fernández, declarada antivacunes, negacionista del canvi climàtic, va dir que la ministra d’Igualtat, Irene Montero “només sap agenollar-se per medrar”. Per a Colomé, “el llop ja no fa por perquè el PP l’ha blanquejat”, però creu que si l’electorat femení es mobilitza davant dels pactes amb la ultradreta afavorirà al govern de coalició. “Ja no és que vingui el llop, és que Abascal serà el vicepresident”, sentència.
Tot i que, ara per ara, les opcions conservadores guanyarien a quasi tots els territoris, Catalunya, Euskadi i Navarra resisteixen com a bastions progressistes. Segons el darrer estudi de Key Data per a Público, les esquerres guanyarien còmodament a Catalunya, on el PSOE obtindria 12 dels 30 escons que es reparteixen. El seguiria ERC amb 10, tres menys que en les darreres eleccions; Sumar, que irrompria amb 8 representants, Junts aconseguiria els mateixos que Yolanda Díaz, mentre que PP i Vox es quedarien amb nou escons, set i dos respectivament. Els socialistes catalans aconseguirien capitalitzar el vot per a frenar un possible pacte dels populars amb els d’Abascal, tot i que l’acord de Collboni amb el PP i els comuns per a fer-se amb l’alcaldia li poden venir en contra. El periodista Josep Ramoneda assegura que “al PP li ha anat bé investir a Collboni per desprendre’s dels pactes amb Vox”, i afegeix que “hi ha molta gent, inclús de l’independentisme, que estava disposada a donar el seu vot als socialistes en contra del PP a les generals que ara pot ser que s’ho pensin”. Sembla que els independentistes sortiran reforçats de l’operació Collboni, després que els populars i els d’Ada Colau hagin evitat un pacte independentista a l’Ajuntament liderat per Trias. De fet, “Junts pot jugar la carta de reclamar l’alcaldia de Barcelona si és decisiu perquè Pedro Sánchez governi després de les eleccions”, adverteix el periodista Xavier Rius Sant.
L’independentisme busca una estratègia conjunta per evitar l’abstencionisme de les municipals
L’independentisme no passa pel millor moment després de perdre 350.000 vots en les darreres eleccions, amb una clara davallada dels republicans. “El 2019 no s’havien aplicat els indults i encara hi havia tensió”, assegura Colomé, que afegeix que “la batalla pel poder i la divisió interna ha provocat abstenció”. Amb la desaparició de la polarització i les baralles pel poder entre Junts i ERC que dinamitaven el Govern el passat octubre, l’independentisme ha perdut el vot conjuntural. La major patacada, però, se l’emporta ERC, amb la pèrdua de Lleida, Tarragona, Sant Cugat i amb un fracàs en l’estratègia per implementar-se a l’àrea metropolitana, territori de domini socialista.
Junts i ERC volen revertir la davallada de les municipals, i mostren més sintonia amb una voluntat de reorientar l’estratègia davant d’un possible govern PP-Vox. Aquesta setmana, el president Aragonès proposava als post-convergents consensuar un “mínim comú programàtic” de cara a les generals. Miriam Nogueres, candidata de Junts al Congrés, ha confirmat que “ha començat a teixir-se alguna cosa” entre els partits independentistes. El cap de files de Junts a la cambra catalana, Albert Batet assegura que “anant sols no s’aconsegueix res” i celebren la “rectificació” dels republicans a l’hora de reclamar una “posició conjunta a Madrid”.
Sumar, clau per reeditar el Govern de coalició
Els sondejos donen la victòria al PP, però caldrà que arribi a la majoria absoluta amb Vox per poder governar. Més enllà del resultat del PSOE, que ara mateix els sondejos el situen entorn als 100 escons, el resultat de Sumar, després d’haver aglutinat a 15 formacions polítiques, és clau i hauria de quedar per davant de Vox per reeditar el Govern. “Si Sumar supera a Vox, el bloc d’esquerres pot governar sense guanyar les eleccions”, afirma Colomé. “La clau està en si hi ha majoria absoluta de PP i Vox, a partir d’aquí, comença el partit”, conclou. Amb Pedro Sánchez fent campanya i concedint entrevistes de les quals surt reforçat i un PP que no acaba de treure a relluir l’impuls de les municipals, tot queda obert. “La clau està en si PP i Vox tindran majoria absoluta o no”, assegura Rius, que també vaticina que serà important “veure si la CUP o Junts donaran suport a Pedro Sánchez o no”.
