Demà, dimarts 18 de juliol, diferents famílies de l’Hospitalet de Llobregat, amb gent gran i malalta inclosa, amb empadronament, i amb certificats municipals de risc d’exclusió social, es quedaran al carrer amb les seves pertinences amb temperatures per sobre dels 25 graus i sense cap pla alternatiu.
Per Ana Vallina Bayón
Serà així a petició de l’Ajuntament de l’Hospitalet que, tot i que hauria de conèixer la paralització cautelar per motius socials, dictada el passat 5 de juliol pel jutjat de primera instància número 8 de l’Hospitalet de Llobregat, ha emès un avís de desnonament imminent fixat pel dimarts 18 de juliol.
La nau objecte del desnonament és propietat de la immobiliària Residencial Viladecans SL, qui té obert un procediment per la via civil, dins del qual s’emmarca l’ordre de suspensió cautelar que insta a l’Ajuntament a gestionar un lloguer social per a les famílies afectades.
Un cop aturat provisionalment el desnonament, en compliment de la llei actual, i suposadament amb la situació d’emèrgencia social sobre la taula de les institucions responsables i competents, la sorpresa va arribar el passat divendres 14, quan les famílies van rebre la visita de diversos agents de la guàrdia urbana que els lliuraven una notificació cap al migdia. El missatge va ser clar: el pròxim 18 de juliol, en horari de matí, els farien fora. Sense opció de negociació. 3 dies. Un cap de setmana de juliol pel mig.
Per decisió de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, governat per la socialista Núria Marín (alcaldessa des de fa 15 anys del municipi i fins fa uns dies, presidenta de la Diputació de Barcelona), el desnonament continuarà endavant, tot i que les persones afectades hagin contactat amb les seves treballadores socials referents per explicar la situació, segons confirmen les trucades i whatsapps del seu móbil.
“¿Saben les persones que manen aquesta ciutat el què suposa per a la nostra família quedar-nos sense un espai on viure?”, es preguntava M., una de les residents a la nau afectada, que afegia: “nosaltres ens dediquem a la ferralla, ens donem suport unes a altres a la família, podem pagar un lloguer. Volem pagar un lloguer,” es lamentava M., desitjant deixar de ser nòmades urbanes per obligació.
Des de llavors, les persones afectades han presentat, davant el jutjat administratiu pertinent, un recurs d’urgència in extremis, gràcies a un advocat de la ciutat, per a demanar complir amb la voluntat del jutjat civil de no empitjorar la vida de persones en situació de sensellarisme.
Tanmateix, han tramitat una petició extraordinària d’empara a la Síndica de Greuges de l’Hospitalet, argüint la total vulneració de drets fonamentals i per raons humanitàries, recollint els fonaments de llei de l’ordre de suspensió en vigor i, per últim, han llançat una crida als moviments socials i per l’habitatge de l’Hospitalet, així com a totes les entitats socials, grups polítics i associacions veïnals per donar suport el pròxim dimarts 18 a les portes del carrer Salamina 35, al matí (la notificació no especifica cap horari).
Campanya de propaganda política sobre ocupació de l’extrema dreta
Fa un parell de mesos, una manifestació “antiocupació”, amb missatges clarament xenòfobs i ultradretans, va discórrer al voltant d’aquesta nau, ubicada al carreró que surt del túnel entre els barris de Santa Eulàlia i Sant Josep. Al veïnat més a prop d’aquest carreró, feia mesos que hi havia cert malestar i percepció d’inseguretat per la recurrent presència policial i problemes de convivència en locals i edificis adjacents a la nau en la qual viuen la trentena de persones, membres d’una família extensa. Edificis també afectats pels mateixos procediments oberts, que inclouen des del núm. 19 fins al núm. 25.
Enmig de tot aquest context, aquesta família d’origen romanès i amb anys de residència a l’Hospitalet -molts i moltes abans vivien a la nau de Vilafranca ja desallotjada l’any 2022- se sent que són el “cap de turc” d’una situació de tensió política més gran que ells. Recorden, una vegada i una altra que, l’únic que volen és un lloc (pis, nau, casa, local…) on poder “viure tranquil·lament i dignament, pagant un lloguer d’uns 300 euros màxim, i on poder fer la nostra casa”, explica M. al mateix temps que mostra amb orgull com han transformat l’espai durant l’any que han viscut allà.
Ara hi ha petits apartaments dins de la nau: habitacions pels avis, per a cada germà i la seva família; han aconseguit una rentadora que omplen amb garrafes d’aigua; una nevera que permet conservar aliments. També han remodelat la cuina i el menjador. El primer va ser demanar “suport perquè tot fos segur, amb l’electricitat, etc”. explica M., qui porta sense dormir tot el cap de setmana, donant-li voltes a com no perdre tot això que han aconseguit amb hores de recollida de ferralla, sota el sol o sota la pluja, amb el carretó del súper o amb la furgoneta.
Volen pagar. Però necessiten que algú els llogui a un preu que puguin pagar entre totes. “Nosaltres arreglarem el que calgui de l’espai. No podem dormir al carrer. Els meus pares tenen més de 70 anys i no podem estar al carrer amb aquesta calor. Es moriran”, diu M., mentre amb la seva mirada deixa clara la fortalesa d’algú a qui la vida li ha donat l’esquena més d’un cop. La mirada de qui pot perdre moltes coses, però no perd la dignitat de seguir endavant.
Aquesta notícia ha sortit publicada a Districte7
