Mes rere mes, l’aeroport del Prat encadena rècords de passatgers. Amb la frenada de l’activitat que va suposar la pandèmia de la Covid-19 ja definitivament enrere, el 2024 la infraestructura va superar per primera vegada els 55 milions de viatgers, una xifra que molt probablement quedarà curta quan es culmini el 2025. En aquest context, els sectors econòmics i polítics partidaris de l’ampliació de l’aeròdrom se senten legitimitats per impulsar un projecte que comportaria una inversió milionària (3.200 milions d’euros) per part d’Aena -el gestor aeroportuari, controlat pel Govern espanyol- per allargar la tercera pista.
Menystenint els efectes mediambientals, climàtics i socials que suposaria augmentar el volum d’operacions que es realitzen al Prat i el nombre de passatgers que acull, el passat 10 de juny, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar que havia arribat a un acord amb l’executiu estatal per desencallar l’ampliació de l’aeroport. De ben segur que el projecte coparà part de l’atenció de la política catalana dels propers mesos, atesa la forta oposició que desperta entre ERC i els Comuns, fins ara els principals socis al Parlament del PSC, a més de la de la CUP.
Però mentre el projecte d’engrandir l’aeroport ha copat titulars i ha generat encesos debats polítics, socials i mediàtics els darrers anys, només set dies després de l’anunci d’Illa l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va fer un pas important per tirar endavant un canvi urbanístic que depredarà encara més l’entorn de la infraestructura de transport. I va fer-ho enmig d’un notable silenci, malgrat l’evident impacte que tindria a la zona la transformació que planteja un projecte que fa més d’una dècada que s’arrossega, amb canvis de nom inclosos.
En concret, el 17 de juny passat, el ple de l’AMB va donar l’aprovació inicial a l’ara anomenat Pla General Metropolità (PGM) dels Àmbits d’Activitat Econòmica del Delta del Llobregat. Va fer-ho amb l’abstenció d’ERC i Comuns, i amb el vot favorable de PSC, Junts, PP, Vox i alguns grups locals amb presència a l’organisme. Sota aquest epígraf, el pla urbanístic bàsicament pretén generar activitat econòmica al voltant de l’aeroport, en concret en 630 hectàrees repartides en cinc sectors ubicats a Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. Tres ciutats del sud del Baix Llobregat que, entre d’altres qüestions, tenen en comú ser feus eterns d’un PSC que hi governa ininterrompudament des de fa més de quatre dècades.
Turisme, indústria i pisos
La pretensió és desenvolupar des de complexos hotelers i turístics fins a desenvolupaments industrials i residencials en els diversos sectors implicats. Segons l’informe justificatiu del projecte, entre les raons que impulsen la transformació urbanística destaquen la voluntat “d’articular el territori i preveure creixements d’acord amb el model de ciutat compacta i un model urbanístic sostenible, en continuïtat amb els teixits urbans actuals”; “garantir la connectivitat dels diferents àmbits, preservant els valors ambientals i paisatgístics de l’entorn”, “conservar i potenciar la biodiversitat, configurant grans àrees d’espais lliures a l’entorn dels corredors fluvials i ecològics” o reforçar-hi l’activitat agrària. Segons el vicepresident de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, Damià Calvet (Junts), el pla “blinda el perímetre del Parc Agrari del Baix Llobregat perquè quedi més complet
i amb els usos ben definits”.
Un argumentari oficial radicalment allunyat de la visió que en tenen moviments socials i organitzacions ecologistes, per a les quals es tracta de l’enèsim projecte especulatiu de la comarca, totalment insostenible des de l’òptica mediambiental i que agreujaria les conseqüències del canvi climàtic. Tot plegat comportarà que les entitats ambientalistes decideixin plantar cara per intentar evitar que es converteixi en una realitat.
Les esmentades 630 hectàrees es reparteixen entre els àmbits de Remolar–Filipines (Gavà i Viladecans), amb 336; Joncs (Gavà), amb 186; Marinada (Gavà), amb 61; Llevant (Sant Boi), amb 28; i Antic Híper (Sant Boi), amb 17. La previsió és destinar unes 90 hectàrees a l’àmbit residencial, per aixecar-hi uns 750 habitatges repartits entre els sectors de Marinada i Llevant, mentre que fonts de l’AMB citades per El Periódico asseguren que entre el 15% i el 20% del terreny es dedicaria a ús hoteler.
L’origen, la torna d’Eurovegas
A l’espera del que succeeixi els propers mesos, amb els possibles recursos en contra del projecte i la voluntat de bona part del ple de l’organisme metropolità d’aprovar-lo definitivament, cal subratllar que no és una iniciativa precisament nova, sinó que els seus orígens es remunten a més d’una dècada enrere. Conegut inicialment com a Pla Delta, la transformació urbanística va ser consensuada pel Departament de Territori de la Generalitat durant la presidència d’Artur Mas i els ajuntaments de Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. L’aprovació final per part de l’executiu autonòmic arribaria el desembre del 2015, ja amb Carles Puigdemont al capdavant del Govern.
El Pla Delta responia a la demanda de buscar algun projecte per impulsar econòmicament la zona que havien fet els alcaldes socialistes de les tres ciutats -en el moment de la seva aprovació eren la futura ministra Raquel Sánchez (Gavà), Lluïsa Moret (Sant Boi, que es manté en el càrrec) i Carles Ruiz (Viladecans)-. La petició de compensació va arribar després que s’esvaís l’Eurovegas, el macrocomplex de l’oci i del joc que el ja desaparegut magnat estatunidenc Sheldon Adelson pretenia aixecar al Delta del Llobregat
i que comptava amb les simpaties d’una Generalitat presidida per Mas i marcada per les retallades socials. El fort rebuig social, però, va convertir Eurovegas en fum i va fer que, poc després, el Govern de Mas el substituís per un Hard Rock que a dia d’avui encara no està gens clar que es materialitzi al Camp de Tarragona. Però això ja és una altra història.
Des del primer moment el Pla Delta va comptar amb oposició ciutadana
i d’organitzacions ecologistes, que van presentar-hi recursos en contra, i el desembre de l’any 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar-lo nul, amb l’argument que la Generalitat havia sobrepassat les seves competències, ja que corresponia a l’AMB elaborar-ne el pla urbanístic. En la seva versió 2.0, el projecte ha augmentat el volum de superfície no urbanitzable amb relació a la idea primigènia, que arriba a les 414 hectàrees.
Els retocs, però, no modifiquen el gruix del rebuig que entitats ecologistes i moviments socials mantenen envers el pla urbanístic. Per a José García, vicepresident de Depana -la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural-, no és casualitat que l’AMB validés l’aprovació inicial del projecte quan “la majoria de les mirades estaven centrades en la polèmica de l’ampliació de l’aeroport, perquè és una forma de camuflar-la”. Així mateix, denuncia que el període d’exposició pública es limités a l’estiu, una estratègia “molt típica” de les Administracions que, opina, busca “estalviar-se al·legacions” en contra. Per a l’històric activista ecologista, tal com està plantejat el projecte “pràcticament desmunta la proposta d’ampliació de la ZEPA [zona d’especial protecció per a les aus] feta per part del Govern, perquè afecta zones que són corredors biològics fonamentals”. En aquest sentit, García comenta a Carrer que si cal aniran “al [jutjat] contenciós-administratiu” per aturar-lo, perquè si tira endavant “no es podrà revertir la pèrdua de biodiversitat que hi ha hagut al Delta del Llobregat”.
El juliol del 2024, el Govern de la Generalitat en funcions -presidit encara per Pere Aragonès- va anunciar l’ampliació de la ZEPA al Delta del Llobregat, que passaria del miler d’hectàrees a més de 2.400. La mesura responia a un requeriment que tres anys abans havia enviat la Comissió Europea (CE) als executius català i estatal per no haver compensat prou l’impacte derivat de les ampliacions del port i l’aeroport fetes fins aleshores. El toc d’atenció de la CE va arribar després d’una denúncia prèvia de Depana.
La nova delimitació de la ZEPA encara no és vigent -no ha rebut la validació europea-, però deixava fora justament els àmbits on l’AMB vol implantar noves activitats econòmiques i urbanístiques. Malgrat això, García es mostra confiat que les institucions comunitàries puguin aturar el pla i forcin un espai de protecció clarament superior a l’actual. El dirigent de Depana subratlla que han posat en coneixement de la UE el pla “com a demostració que és una transformació feta amb criteris urbanístics per sobre dels ambientals, cosa que està específicament prohibida en el cas de la delimitació d’una ZEPA”.
En una línia similar es pronuncia Jaume Grau, biòleg, membre d’Ecologistes en Acció i portaveu de la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que agrupa una setantena d’entitats de la comarca. Segons Grau, el projecte de l’AMB té “moltes inconsistències, perquè el plantegen com una actuació per millorar el Parc Agrari, però l’objectiu clar és impulsar actuacions urbanístiques i no és coherent la justificació del pla amb el que fan”. Afegeix que “hi ha afectacions a espais protegits, com ara la Xarxa Natura 2000”, i que l’avaluació ambiental de les afectacions no s’ha fet com s’hauria de fer, qüestions que obren la porta a “poder-lo impugnar als tribunals”. Grau també comenta que “cap espai natural pot subsistir aïllat de la resta” i el que fa el pla és “densificar la zona” i, per tant, “dificultar-ne la connectivitat”. “Moltes espècies no es poden desplaçar quan hi ha tanta densitat humana, sorolls o trànsit rodat”, puntualitza.
Tant García com Grau denuncien el que veuen com l’enèsima amenaça especulativa a una comarca com el Baix Llobregat, que sovint sembla utilitzar-se com el pati de darrere d’una capital, Barcelona, depredadora de recursos. Per al dirigent de Depana, en aquest pla passen per davant “els interessos d’ajuntaments, constructores i propietaris de terrenys”, mentre que l’activista d’Ecologistes en Acció ho relaciona amb una nova “bombolla immobiliària”, en què novament l’aposta és “construir com si el món s’acabés i fer diners ràpid”, a l’espera que algú altre “arregli el desastre en el futur”.
Un nou ‘boom’ del totxo
La reaparició de l’antic Pla Delta, que pretén aixecar 750 nous habitatges a l’entorn de l’aeroport, no pot desvincular-se del nou boom del totxo que viu el Baix Llobregat els darrers mesos, amb la presentació de nous projectes i la recuperació d’altres que portaven anys aturats o amb un mínim progrés. Entre tots sumen milers i milers de pisos, unes xifres que recorden les èpoques més boges i especulatives de la bombolla immobiliària. Entre els més importants hi ha l’històric Pla Ponent, aprovat definitivament el novembre passat per l’Ajuntament de Gavà i que comportarà la construcció d’uns 4.900 habitatges. I al febrer va reaparèixer el Roca City, el macroprojecte de la multinacional de sanitaris que podrà aixecar en la propera dècada fins a 2.700 pisos entre Gavà i Viladecans, 1.100 més dels previstos gràcies a una modificació del Pla General Metropolità (PGM) validada per l’AMB.
